Retrat de la singular i misteriosa Silvina Ocampo

A ‘La hermana menor’, Mariana Enríquez biografia l’escriptora argentina, dona amb llums i ombres, contradictòria i una mica oblidada

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

L’escriptora Silvina Ocampo pertanyia a una família rica, es pot dir que de l’aristocràcia argentina. Com ha passat amb moltes autores hispanoamericanes el seu pes ha quedat amagat sovint rere els homes autors, sobretot els homes que van pertànyer a aquell fenomen literari que es va conèixer com el Boom, tan ben explicat per Xavi Ayén en el seu magnífic llibre Aquellos años del boom. Per altra banda, fins i tot en el camp de la literatura femenina s’ha tingut sovint més tirada a incidir en el món anglosaxó, més divulgat, en general, en l’àmbit periodístic.

Mariana Enríquez (Buenos Aires, 1973), escriptora ella mateixa, i periodista, s’endinsa en aquest llibre en la vida, enigmàtica i singular d’aquesta autora, qui, a més a més, tenia a prop dos altres personatges molt brillants, la seva germana Victoria Ocampo i el seu marit, Adolfo Bioy Casares. La tasca no li deu haver estat fàcil, car encara hi ha molta documentació oculta, en l’entorn familiar de l’escriptora. Ella mateixa sembla que desitjava fomentar un cert misteri i romandre en la penombra. Tampoc la seva literatura és amable, en molts casos els seus contes resulten sovint cruels surrealistes, estranys. Cosa que no els treu el valor literari, immens, que contenen.

Enríquez és així mateix una autora amb gust per al tema fantàstic i de terror, no és estrany que la figura de Silvina Ocampo li resulti fascinant. Ens explica, de forma força lliure però remarcant allò que és cert i el que són suposicions, la vida d’una de les dones més singulars del segle XX i ens immergeix en un món elitista i relativament tancat, una alta societat benestant que té les seves servituds, ja que als escriptors, encara més a les dones, aquest fet i aquests orígens esdevenen en ocasions una mena de penjament amarat de prejudicis. Estic pensant, per exemple, en els condicionaments amb els quals s’ha estudiat i llegit, a casa nostra, Mercedes Salisachs.

Silvina Ocampo va ser narradora, poeta, pintora. La seva relació matrimonial amb Bioy Casares és també original, misteriosa, gens convencional, ell va tenir molts amors, no van tenir fills en comú però una filla d’una amant del marit va ser acollida com a pròpia. Era una relació oberta i ell no la va deixar mai, de fet fins i tot sembla que el manteniment de la unió li servia per no comprometre’s en excés amb les seves moltes amants. Un altre tema que sura al llibre és el possible lesbianisme o bisexualitat d’Ocampo, tema que resta en la boira de moltes interpretacions, comentaris, articles diversos i suposicions de tota mena. Molts personatges comparteixen moments amb aquest matrimoni, entre els quals Borges, íntim amic de Bioy. O Alejandra Pizarnik, sobre qui Enríquez ha escrit en diferents ocasions.

Silvina Ocampo era, efectivament, la germana petita d’una família d’onze germans. Victoria Ocampo, la gran, va tenir una relació ambigua amb Silvina, marcada per la diferència d’edat. Eren molt diferents, Victoria Ocampo va ser una dona brillant, a qui agradaven les relacions socials i la brillantor de la vida intel·lectual. El llibre ens passeja per una Argentina poc coneguda, privilegiada, potser s’hi troben a faltar més referències a la política, a les tragèdies del país però, de fet, aquella classe social vivia en una mena de mon propi, fascinant però clos en el seu elitisme. Aquesta original biografia ens mostra una dona contradictòria, amb llums, ombres i misteris. Una dona que, en l’actualitat, més enllà de la seva llarga i complicada vida, és considerada per molts experts en literatura la millor contista argentina de l’època.

Categories
Biografies i memòriesLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES