Un passeig apassionant per la Barcelona més genuïna

A ‘Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat’, Enric H. March explora mites, antics camins, mercats i vestigis de vida de la ciutat
Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat

 

Maria Nunes. Barcelona / @mnunesal

 Edicions Viena acaben de publicar, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, el volum Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat, d’Enric H. March. L’autor és filòleg i historiador dedicat a la recerca i divulgació de la història de Barcelona. En els ambients dels amants de les curiositats de la història de la ciutat, és ben conegut pel seu blog «Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons», i per la publicació de diversos articles i de llibres, entre els quals: L’Abans de Barcelona. El Clot-Camp de l’Arpa 1885-1979 (2015, coautor), Barcelona, ciutat de vestigis (2016), El Rec Comtal. 1000 anys d’història (2016) i Somorrostro. Mirades literàries (2018).

Sota la nota del rigor d’una disciplina científica que connota, el títol Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat és d’allò més encertat. Per a l’autor, la ciutat és un organisme viu, amb un batec incessant que es remunta a tots els segles de vida viscuda per les generacions de barcelonins que hi han deixat la seva empremta  sovint  anònima i al marge de la història amb majúscules. El traçat urbà està construït sobre antics camins; carrers, places i cruïlles que funcionen com a esquelet, columna vertebral i sistemes circulatori i nerviós pel qual la vida de la ciutat se sosté i transcorre des de temps immemorials. La tasca investigadora, gairebé detectivesca, d’Enric H. March consisteix a rastrejar indicis, rescatar bocins de memòria de la vida quotidiana i d’intentar de recompondre amb aquestes peces un mosaic fragmentat que ens doni una idea de la vida de la Ciutat Comtal. En el pròleg, la Dra. Carme Grandas de la Societat Catalana d’Estudis Històrics assenyala alguns aspectes fonamentals del llibre com la manera personal i heterodoxa amb que l’autor combina fets històrics amb llegendes, mites i tradicions populars; la capacitat d’atorgar la mateixa importància a cadascuna de les temàtiques que presenta; i l’habilitat de despertar la curiositat i l’interès del lector. Precisament és tot això, i l’amor a la ciutat que traspua tot el que esbrina i investiga, el que fa tant interessant el que escriu sobre Barcelona.

Per antics camins

El primer que el lector trobarà en el llibre és una citació de Walter Benjamin: «Només tindrà el do d’atiar l’esclat de l’esperança en el passat aquell historiador que està fermament convençut que fins i tot els morts no estaran resguardats si l’enemic venç. I aquest enemic no ha parat de vèncer.» Qui és aquest enemic secular? El temps? L’oblit? La indiferència? El poder polític que l’ha volguda arrasar? O l’especulació i el poder econòmic que l’arrasa d’una altra manera i amb altres mitjans? O potser un altre que tots tenim en ment? El lector decidirà. No hi ha res més suggerent que iniciar un llibre incitant a la reflexió. Una ullada al sumari ens indicarà quins camins ens portarà a recórrer l’autor. El contingut del llibre s’estructura en vint-i-sis capítols (nou dels quals inclouen un subapartat diferenciat tipogràficament), sense numerar i amb uns títols explicatius, ordenats amb un criteri cronològic, i que construeixen un mosaic de fragments que van des dels orígens mítics de la Bàrcino romana fins a la ciutat del segle XXI.

«El mont Tàber» («Els orígens mítics»), «El turó de Sant Just» («L’infern»), «Bàrcino i la plaça de Sant Miquel» («Màgia al monestir de Jonqueres»), «Santa Anna: capellans, verdulaires, cecs, meuques i una creu de terme», «Els carrers d’en Tripó», «Magdalenes, prostitutes i penedides al cor de Barcelona», «L’orígen dels mercats medievals a Barcelona», « El mercat i els mercats de Sant Antoni», «Carrers amagats dels mercats medievals», «Les carasses: sarraïns i prostíbuls», «Comerç i cafè a la plaça Major de Barcelona» («La botiga més antiga de Barcelona»), «El Raval de Jesús» («La necròpolis de Tuset Street»), «La ciutat d’en Nyoca», «La campana de Montjuïc», «La Marina de Sants i Can Tunis», «L’esquerra de l’Eixample, el llunyà oest del pla de Barcelona»… són alguns dels capítols més destacats. En alguns d’ells aborda temes més coneguts però aportant sempre una visió i unes hipòtesis personals per explicar orígens mítics o populars dels quals hi ha pocs indicis històrics. En d’altres, ressegueix la història d’indrets esborrats per la dissort, o bé treu a la llum espais del tot ignorats. Cada capítol és plantejat com un enigma que capta l’atenció del lector i li esperona la curiositat.

Finalment, el viatge simbòlic a través del temps i de la història es clou amb un capítol diferent, de caire narratiu i amb el suggestiu títol de «Quan al Clot hi rajava mel». En   aquest capítol final, l’autor combina els elements històrics amb una trama de ficció en la qual seguirem les passes de la protagonista, una remeiera que no es podia dir d’altra manera que Remei, en el darrer viatge a Barcelona i en el seu trajecte a peu de punta a punta de la ciutat per vestigis d’antics camins. Escrit amb una prosa àgil i amena, Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat és una invitació a llegir i sobretot a conèixer i a reivindicar la singularitat de la ciutat. Un llibre interessant que apassionarà els amants de Barcelona i dels seus racons que perviuen saturats d’històries, de curiositats i de la història menuda de la ciutat oculta sota el pes de la Història. Com diu l’autor, se’ns  «ven una ciutat que no és la que viu el barceloní. Potser ens queixem de vici i ja està bé que els turistes envaeixin la Rambla perquè fa temps vam desertar de la ciutat que ara enyorem.» Posem-hi remei! De ben segur que la lectura de Barcelona. Anatomia històrica de la ciutat ens ajudarà a recuperar-la i fer-la nostra.
 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HistòriaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...