Un Sant Jordi per passar comptes amb els supervendes

Amb ‘La novel·la de Sant Jordi’, Màrius Serra proposa una trama negra sobre l'assassinat d'autors mediàtics que venen molt llibres
la novel·la de sant jordi marius serra

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Em costa deixar a banda la meua afició a l’hora de ressenyar un llibre d’en Màrius Serra pel fet d’haver llegit tot, literalment tot, que duu la seua signatura. Des d’aquell Línia del 1987 (Empúries) fins a aquesta novel·la, he pogut créixer amb ell i veure la seua evolució, tant d’estil com, tot plegat, de gènere narratiu. Aquesta primera intromissió dins de la novel·la negra obre una nova branca dintre d’aquell arbre gegantesc que és la seua obra.

Amb la ironia i suavitat que el caracteritza, l’autor descriu un Sant Jordi ple d’incidències amb una critica amagada que, això ja depèn del lector, es pot prendre amb major o menor seriositat. La novel·la és una massacre d’uns poetes furiosos encarrilats pel malastruc joc de rol contra autors que els diaris sempre col·loquen al rànquing dels més venuts, més pel nom que no pas per la qualitat de l’obra. Abans de trenta pàgines ja hi ha escriptors escaldats com Rahola o el Zafón, que donen el tret d’eixida a una persecució d’autors que viuen en un constant amor-odi dels lectors i crítics. Com sempre, la idea d’intel·ligència i enginy van lligades a la figura d’en Màrius Serra i, tot i ser un llibre de novel·la negra, no abandona la capacitat de donar sempre amb el mot correcte ni de fer-nos pensar, com si l’Enigmàrius l’acompanyés en tot allò que duu la seua signatura.

La trama que l’autor organitza és subtil i, com ell, perspicaç. Situada durant tot el dia de Sant Jordi, els autors de prestigi, bo, diguem-ne de renom, comencen a perdre tot el greix corporal patint una lenta i dolorosa mort mentre els flash i els tweets creen una atmosfera de tensió i desinformació. Les investigacions comencen i tot apunta de forma clara que l’assassí és un home que ha publicat Eleusis per Sant Jordi, segons diu en Jordi Basté a RAC1. A mesura que avança la novel·la veiem com les nombroses hipòtesis comencen a vacil·lar a l’ambient, fent d’un simple Sant Jordi el perfecte escenari per la narració d’un crim al més pur estil Serra.

L’autor ofereix així una narració des de diferents punts de vista amb la virtut de no avorrir ni continuar un cop i un altre amb la mateixa idea, cosa que sol passar més sovint del que m’agradaria. Gràcies a aquesta capacitat narrativa, ens permet indagar i conèixer a cada autor, fent una descripció molt acurada de les diferents formes de viure un Sant Jordi. Fins ara, i açò és una reflexió post-lectura, no havia pensat en com ho han de passar els autors que, a l’hora de signar, no tenen a ningú i juguen amb la tapa d’un bolígraf que esperaven buidar i ni tan sols l’han desencaputxat. En Serra et fa pensar, i el caràcter psicològic que atorga a la novel·la et permet fluir entre uns capítols breus que acompleixen allò que hauria de ser l’abecè d’un llibre de novel·la negra: intriga, rapidesa i narració psicològica.

Després de llegir de punt a punt tot el llibre només em queda mostrar-me absort per les veus que dintre del llibre diuen que és una novel·la poc realista i que conté massa ficció. Bo, potser la República Catalana no estiga engegada per la gran festa del llibre, però que aquest llibre estarà al rànquing dels més venuts no és pas ficció.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • En aquell cel brillen estels desconegut stalker red

    Patiments del tercer món

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Al llarg de la història de la literatura hi ha hagut escriptors de renom que han fet servir un pseudònim...
  • tu no ets una mare com les altres

    Viure al màxim mentre es pugui

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tu no ets una mare com les altres, d’Angelika Schrobsdorff,es va publicar el 1992, en la seva versió original. Encara...
  • Hotel Lutecia Empar Fernández

    Vides travessades per l’horror

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Empar Fernàndez (Barcelona 1962) és escriptora i professora d’història. Porta molts anys escrivint i publicant, sola o en col·laboració amb...
  • Jenny Erpenbeck les formes del verb anar

    Crisi de valors global i individual

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Hi ha una cita que diu que qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Sota aquesta premissa Jenny...