Crims i drogues a l’aeroport de Frankfurt

Rosa Ribas publica 'En caída libre', nou cas de la comissària criminal Cornelia Weber-Tejedor

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Nou cas de la comissària criminal Cornelia Weber-Tejedor, el personatge estrella de l’escriptora catalana establerta a Frankfurt, Rosa Ribas. En aquesta ocasió, Cornelia ha d’investigar una xarxa de tràfic de drogues que opera a nivell internacional i el punt d’entrada a Alemanya és el transitadíssim aeroport de Frankfurt. La mort per accident d’una empleada de la neteja al caure per una escala i l’aparició del cadàver d’una dona jove amb el ventre obert fan que l’operació policial s’activi. Cornelia, aclaparada per la seva situació personal, decideix escapar del seu dia a dia infiltrant-se en la banda de traficants tot i el risc de ser reconeguda per algun delinqüent.

Els assassinats que apareixen en aquesta novel·la només són l’espurna que encenen l’autèntic motor que mou la trama: la xarxa de tràfic de drogues, el cas del qual s’ocupa Cornelia Weber-Tejedor. Amb això em refereixo al fet que el lector sap des del principi qui són els criminals perquè l’autora els posa en les primeres pàgines. El que Ribas realment proposa és el joc de saber si la comissària aconseguirà el seu propòsit o haurà d’abandonar a meitat de la feina, si hi haurà més morts o no els hi haurà, qui està al darrere d’aquesta xarxa i, el més important, què mou a persones aparentment innocents a delinquir.

El que explica Ribas a En caída libre (Viceversa) és el que passa realment en diversos aeroports del món, per aquesta raó la novel·la es fa especialment atractiva, perquè ens permet respondre a preguntes que probablement mai no ens fem quan anem a agafar un avió: ¿aquest home que ens ajuda podria ser un traficant? ¿La dona que neteja l’avió és una simple mare de família que fa la seva feina o aquesta ocupació és una excusa que tapa una font d’ingressos molt més gran? La ficció s’alimenta de la realitat, però de vegades les dues conviuen en el temps i sembla que fins i tot la primera anticipi la segona.

En caída libre es llegeix d’una tirada, gràcies al fet que la història és perfectament factible en la vida real i gràcies també al fet que Ribas ha triat aquest cop centrar-se més en els personatges que en complicar massa la trama i allunyar-se potser de la versemblança. He gaudit llegint aquest nou cas de la comissària Weber-Tejedor perquè l’autora m’ha fet sentir al costat de la protagonista indagant i arriscant. Espero amb grans expectatives la següent aventura.

 
_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negra
Un comentari
  • Lucia Di Costanzo
    29 juny 2012 at 16:34
    Deixa una resposta

    Hola Rosa:
    Este tercer caso todavía no lo he leído…espero hacerlo en el verano para proponerlo en mis clases de español, como lo hice hace dos años con Entre dos aguas…supongo que deber ser tan interesante o más que los anteriores…

    Un abrazo,
    Lucia.

  • Deixa una resposta


    ALTRES ARTICLES

    • La filla petita de Freud

        Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice), d’Elisabet Riera, és un d’aquells llibres difícils de classificar. És una biografia però no del tot i tampoc...
    • Calatrava no va actuar sol

        Román Fernández. Barcelona La pertinença d’identificar o no l’arquitectura com art és un debat sense fi en el si de la professió. Si bé és indubtable que comparteix...
    • Poca vida però molt llibre

        Salvador Rich. Barcelona Aquesta és la història de quatre amics al llarg dels any. Es coneixen a la universitat i els seguim al llarg de tres dècades més....
    • Postals del vell Japó

        Antoni Garcés. Barcelona A través de la col·lecció “Maestros de la literatura japonesa”, Satori Ediciones ens apropa obres no tan conegudes dels grans autors nipons com Soseki o...