Lluny del somni americà

A 'Dendritas', Kallia Papadaki retrata tres generacions d'una família d'origen grec que lluita per prosperar als Estats Units
dendritas

Jordi Pujals. Barcelona / @jordipujals


Les eleccions als Estats Units fan aflorar, cada quatre anys, discursos, eslògans i promeses electorals que busquen convèncer els ciutadans dels ideals de viure en la democràcia més antiga del món: un país ple d’oportunitats que et permet prosperar, tenir èxit professional i un ascens social assegurat. Allò que es coneix arreu del món com el somni americà. Però, ¿realment ha existit mai o és un mite que per a alguns s’ha convertit en un malson? La primera potència mundial ha deixat al descobert les grans desigualtats que viuen molts americans, sobretot aquelles minories i grups socials invisibilitzats. Una vegada més, la realitat i l’aparença són dos conceptes que no sempre apunten en la mateixa direcció.

La novel·la Dendritas (Automática Editorial), escrita per Kallia Papadaki (i traduïda Laura Sala Rodríguez) ens situa als anys vint a la ciutat de Camden, a l’estat de Nova Jersey, just a tocar de Filadèlfia i separada d’aquesta altra ciutat pel riu Delaware. Allà s’instal·la Andonis Cambanis, després de desembarcar a Nova York i deixar enrere la seva família i la seva pàtria, Grècia, buscant una vida millor que li permeti veure el futur amb esperança. Però l’esperança s’esvaeix ràpidament i la realitat s’imposa. En aquells moments a Camden la indústria creixia i es generaven llocs de treball però la situació es va anar girant en contra, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, i va donar pas al tancament de fàbriques, a la delinqüència als carrers i a barris on la marginalitat i la pobresa es feien evidents.

 


Papadaki construeix una novel·la al voltant del fracàs a través de personatges marcats per infàncies tempestuoses, pèrdues sobtades, desenganys matrimonials i carreres truncades.


 

Andonis Cambanis, i més tard el seu fill Basil, viuen a batzegades entre l’èxit, que alguns moments sembla que assaboreixin, i la derrota que no se separa d’ells. El persegueix dia si i dia també. I quan sembla que s’imposa una treva, abaixa el cap i assumeix que el fracàs forma part de manera intrínseca en les seves vides. Amb aquesta idea, Papadaki, escriptora i guionista grega, construeix una novel·la al voltant del fracàs quotidià de Cambanis i de dues generacions posteriors, establertes als Estats Units entre 1920 i 1980. Una història on hi trobareu uns personatges marcats per infàncies tempestuoses, pèrdues sobtades, desenganys matrimonials i carreres truncades.

La nostàlgia també és un sentiment que apareix constantment en el llibre i reviu quan les frustracions es fan presents. Grècia no desapareix mai pels Cambanis, perquè malgrat que el seu país d’origen els hagi forçat o obligat a marxar, el sentiment de pertinença segueix en ells. No descarten tornar-hi algun dia però una vegada més la realitat es torna a imposar i les circumstàncies econòmiques i socials els ho impossibilita i els condemna a viure lligats a un país que no l’acaben de fer seu.

La novel·la m’ha fet reflexionar sobre si el destí per alguns existeix, o dit d’una altra manera, si tothom pot intentar canviar el rumb de les seves vides. Els Cambanis dignament ho intenten, i quan cauen s’aixequen i ho tornen a intentar, però per més que s’hi esforcin no se’n surten. Són responsables del seu propi fracàs? Segurament que hi ha decisions errades, però equivocar-se i fracassar en un suburbi de Camden no és el mateix que fer-ho en un barri benestant de Nova York. Una lectura molt adient per entendre la realitat i la societat d’avui, perquè el somni americà, si existeix i és tangible, només ho és per a alguns.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES