L’exposició de la Patum de Berga, un petit tast de la festa

Una mostra a l’antic convent de Sant Francesc de la capital berguedana ens apropa a l'esperit d'aquesta popular celebració
Exposició Patum a Berga
L'exposició es pot visitar fins al 6 de gener de 2021 / Fotos de Manel Haro.

Jordi Pujals. Berga / @jordipujals


La primera notícia que es coneix de la celebració del Corpus a Berga data del 1454 i el primer document on hi consten algunes comparses de la festa és de 1621. Des de llavors fins a dia d’avui la Patum s’ha celebrat anualment amb petites interrupcions a causa de la fam, les saqueres, les guerres i altres motius que ho han impossibilitat. Les darreres Patums que no es van poder festejar són les de 1937 i 1938, per la Guerra Civil espanyola, però ningú s’imaginava que aquest 2020 arribaria una pandèmia mundial que prohibiria la celebració de festes tradicionals que formen part de la cultura popular del nostre país. Malgrat que enguany La Patum no hagi pogut sortir pels carrers de la capital berguedana, els patumaires i els curiosos que volen conèixer una mica més d’aquesta festa declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, tenen l’oportunitat de poder gaudir d’un petit tast a través de l’exposició inaugurada aquest passat estiu. A la planta baixa de l’antic convent de Sant Francesc s’hi han instal·lat les comparses que configuren la imatgeria de la festa. No hi falta cap element, hi són tots.

La Patum és una manifestació popular els orígens de la qual es remunten a les festivitats que acompanyaven a les processons del Corpus Christi a l’Edat Mitjana. Es tracta de representacions de teatre medieval que han persistit i s’han reinterpretat al llarg del temps. La festa no té uns dies fixos, es mou en funció del calendari cristià lunisolar i se celebra anualment per Corpus. Els actes principals duren cinc dies, de dimecres a diumenge, i en aquests dies la ciutat de Berga es transforma per complet i dona pas a les riuades de gent, als sentiments i a la disbauxa. És la cita més important per tots els berguedans i patumaires. La Patum la configuren les comparses, que són cadascun dels grups que protagonitzen les diferents representacions que conformen la festa. Aquestes representacions -conegudes com a salts- es duen a terme a la Patum de Lluïment (dijous i diumenge al migdia), a la Patum completa (dijous i diumenge a la nit) i als Passacarrers (dimecres i dissabte), que com diu el nom es representen en diferents carrers de la ciutat. L’epicentre de la festa és a la Plaça de Sant Pere, o també coneguda popularment com a «plaça cremada», i  és allà on tenen lloc els principals actes. Segurament heu vist algun cop imatges per la televisió d’aquesta plaça plena de gom a gom, on la gent salta i taral·lareja al ritme de la música i al voltant de les diferents figures representatives. Alguns ho qualifiquen com una bogeria col·lectiva.

 


La Patum és una de les expressions més emblemàtiques, singulars i úniques de la cultura popular catalana.


 

Tampoc ens podem deixar els més petits que també tenen el seu dia de festa, el divendres celebren la Patum Infantil, on calquen les mateixes representacions que els adults però amb una imatgeria feta per les seves dimensions. Una prova més que es tracta d’una celebració que no trenca el fil generacional, que segueix any rere any, perquè la fan petits i grans. I com que no hi ha d’haver cap excusa per no apropar-se a la Patum, aquesta exposició ofereix un recorregut per conèixer aquestes figures úniques i singulars, que no trobareu en cap altra festa popular. És el cas del Tabal, tambor que amb el seu repic anuncia la celebració de la Patum i participa de tots els actes. També hi podreu veure els elements de foc, com les guites, les maces o els Plens, aquests últims són l’apoteosi de la festa, quan les llums s’apaguen i la plaça es converteix en un infern. I sense dubte, la majestuosa àliga us la trobareu ben plantada, aquella que alguns coneixereu pel silenci respectuós que s’imposa quan es fa present a la plaça durant els dies de Corpus. Tots i cadascun dels elements estan allà exposats: els turcs i cavallets, els nans vells i els nans nous, que són els capgrossos, i també les dues parelles de Gegants, que tenen gairebé quatre metres d’alçada i pesen entre noranta i cent quilos cadascun.

Si no heu estat mai a la Patum el més probable és que us quedeu sorpresos davant tota aquesta imatgeria. En canvi, els que heu viscut la festa -perquè la Patum s’ha de viure- segurament, un cop acabada l’exposició, tingueu la sensació que us falta alguna cosa, tot i que us retrobareu amb les figures que potser no heu tingut mai l’oportunitat de veure tan a prop i podreu observar-hi tots els detalls. Certament, aquesta podria haver estat una mostra més ambiciosa, però, en qualsevol cas, celebro que les comparses de la Patum estiguin a l’abast de tothom i que aquest espai es pugui convertir en un recurs turístic per a la ciutat tot l’any, més enllà dels cinc dies de festa on la població de Berga es multiplica gairebé per sis.

En el fons, la Patum es mereix més que una exposició però el desitjat museu o centre d’interpretació sempre ha estat una assignatura pendent no només de la ciutat sinó també del país, perquè no ens podem oblidar que aquesta és una de les expressions més emblemàtiques, singulars i úniques de la cultura popular catalana, i de les poques festes reconegudes mundialment. L’exposició està oberta fins al 6 de gener, de divendres a diumenge, matins i tardes, i es pot complementar amb la visita guiada Espais de Patum que, a través d’un tomb per la ciutat, ofereix descobrir les localitzacions on la festa cada any deixa empremta. Si us voleu familiaritzar amb ella us recomano que hi traieu el cap, però recordeu que quan recuperem la normalitat la Patum l’heu de veure i sobretot, l’heu de viure.

 

 

Categories
ARTCATALUNYAExposicions
2 Comentaris en aquesta entrada.
  • joan serra
    23 octubre 2020 at
    Deixa una resposta

    La patum derica de les processons del Corpus.
    Encara que alguna comparsa ja existent fos pagana, la majoria d’elles com la seca representació i evolució va lligada a l’església.

  • Jordi pujals
    27 octubre 2020 at
    Deixa una resposta

    Hola Joan.
    Moltes gràcies per la puntualització. Hi estic d’acord.
    He fet unes modificacions a l’article.
    Salutacions

  • Deixa una resposta

    ALTRES ARTICLES