Els déus del Prado fan de CaixaForum Barcelona el seu Olimp

La Fundació “la Caixa” exposa una setantena d'obres del museu madrileny que reflexionen sobre la relació entre art i mite
Art i mite. Els déus del Prado
L’exposició 'Art i mite. Els déus del Prado' es podrà visitar a CaixaForum Barcelona fins al 14 de març de 2021.

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


CaixaForum Barcelona ha inaugurat una rellevant exposició sobre art i mitologia, amb una mostra d’obres del fons del Museu del Prado a l’entorn del tema. Els deus antics han esdevingut immortals i recurrents. La gran majoria de persones coneix, poc o molt, el tarannà i les característiques dels principals representats d’aquell conjunt de personatges poderosos i absolutament atractius, ja sigui amb els seus noms grecs o llatins. Son déus que no pretenen conformar dogmes, encara menys en l’actualitat, ni esdevenir models morals. L’exposició Art i mite. Els déus del Prado ens ofereix l’ocasió de fer un passeig per aquell món complex, amb tantes relacions familiars, i per les representacions artístiques que se n’han fet, a través de gairebé setanta peces, moltes de les quals poc conegudes, restaurades no fa gaire o de pintors d’aquells que no formen part del canònic grup del més coneguts per part de la gent no especialitzada.

La mostra s’articula en vuit espais: Una història per explicar; Els déus de l’Olimp; Esperits lliures; Amor, desig i passió; Faltes i càstigs; Metamorfosis divines i humanes; Herois i La guerra de Troia. El contingut té un innegable atractiu per a gent de totes les edats i el fet és que la mitologia, amb diferents camuflatges, tan rellevants com els que afectaven els seus protagonistes imaginaris, ha arribat fins al present i ha inspirat un munt d’art i literatura a través dels temps, barrejant-se, com no podia ser d’una altra manera, amb mites i llegendes d’altres indrets, conformant una mena de mitologia globalitzada del present. El cinema ha estat un mitjà adient per a recordar i transformar. Aquells déus i herois ens atrauen perquè són humans, humans amb poder, uns amb més que d’altres. Les dones, ni que tinguin poder, sovint s’han de limitar a la venjança i a fugir dels atacs sexuals dels mascles, tan insistents quan tenen ganes de gresca. El món mitològic va esdevenir, en èpoques de moralitat dogmàtica, una bona excusa per tal de representar cossos nus o sadisme en estat pur, el mateix que les representacions religioses. La mitologia, o la religió, que s’hi relaciona en molts sentits, van explicar el món i els seus misteris i fenòmens. És una llàstima que el grec i el llatí no formin part, avui, de la cultureta general, perquè no és el mateix gaudir de determinats relats en versions més o menys originals que no pas en traduccions, per bones que siguin.

Els càstigs cruels i interminables, moltes vegades injustificats o que afectaven innocents, van passar a l’infern cristià i els dimonis de rondalla tenen moltes característiques inspirades en personatges com ara els faunes mítics. Aquesta exposició, com la majoria, demana temps i repetició de visita, cosa que no tothom pot fer. L’encant actual del món mitològic és evident. Els seus herois, avui, tampoc són el que havien estat però encara, inexplicablement, ens desvetllen una mena d’admiració retrospectiva, com tampoc no ha perdut força poètica tot allò de Troia, la seva gent, les seves lluites, i la resta. Els deus mitològics se’ns mostren en plenitud, les dones, joves i boniques, i els senyors, amb cossos envejables, llevat dels patidors castigats. La vellesa, ni tan sols la maduresa, són poc presents en l’art tradicional, encara menys pel que fa a les dones o, fins i tot als infants, tot i que ens ensopeguem amb cupidos inspiradors d’angelets posteriors o, fins i tot, amb una criatureta que vomita en una festassa bàquica, d’aquelles molt més passades de rosca que els botellons del nostre temps. Una bona exposició, doncs, un bon motiu per oblidar les penes del nostre present pandèmic tot i que potser els deus de l’Olimp o del cel cristià potser, al capdavall, ens han volgut castigar a causa dels nombrosos errors comesos, qui sap. O per atzarós caprici i ganes de jugar amb nosaltres, pobres i fràgils mortals.

 

____________

Art i mite. Els déus del Prado / CaixaForum Barcelona (Av. Francesc Ferrer i Guardia, 6) / Fins al 14 de març de 2021 / Entrada: 6 euros (gratuïta per a clients de La Caixa) / caixaforum.es

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES