La màgia és la salvació

A ‘Lanny’, de Max Porter, un noi topa amb una criatura de la natura que protegeix la tradició i la memòria de l’indret on viu

Mario Guerrero. Màlaga / @MarioGuerrero_G


Els boscos estan plens de criatures misterioses que ens acompanyen en mites i llegendes locals des de temps immemorials. El britànic Max Porter (1981) recrea a Lanny (Rata en català amb traducció de Víctor Obiols i Literatura Random House en castellà amb traducció de Milo J. Krmpotic) una d’aquestes històries d’éssers ocults entre la mala herba. El protagonista que dona nom a aquesta novel·la és un nen de quatre anys, especial i sensible, amb uns pares i uns amics que no sempre el comprenen. Davant ell s’obre el món i els seus descobriments. Entre ells, el Papamort Orobancaci, un ésser fet de naturalesa -es percep com un ens barreja d’escorça d’arbre i terra humida- que habita en la tradició del poble proper a Londres on viu amb els seus pares i el seu amic Pete, un pintor retirat però de notable èxit. El Papamort Orobancaci és un ésser antic que ha vist passar segles d’història, gent que va i ve pels anys i les cases, i que està atent als moviments de poble.

Nominada al Man Booker Prize, Lanny comença amb dues estrofes de García Lorca i està dividida en tres parts: la primera d’elles construïda amb fragments de narracions amb un format original; la segona i la tercera, amb una estructura més clàssica però també singular. El disseny del text de Lanny és també un estímul: alterna la tipografia rodona normal amb la negreta, frases diagonals que creuen la pàgina i se superposen a altres i frases circulars que corben els seus trajectes i obliguen al lector a girar el cap. També cal dir que al començament el fil de la història pot semblar confús per les diferents narracions que s’hi barregen. Són nombroses veus, murmuris de persones de la vila que segueixen amb les seves vides i que l’oïda del Papamort Orobancaci ho capta. La xarxa de converses que escolta s’uneix a la imaginació desbordant d’un nen que explora llocs recòndits de la vila i que, ocasionalment, rep classes d’art de Pete, a qui anomenen Boig. Lanny es desdibuixa contra un paisatge en el qual no acaba d’encaixar. És «un petit misteri» enmig de generacions que no l’entenen, una mare preocupada i un pare massa ocupat: són una parella urbanita, en definitiva, i estressada que està en procés d’adaptació al medi rural en el qual viuen.

La vida de Lanny, però, està allunyada del món adult. Les seves tasques diàries giren al voltant d’una al·legoria de la infantesa. Ell conserva encara la capacitat de creure en aquestes llegendes i en aquests éssers, connecta amb ells i percep la mort de la natura. Quan la ment de Lanny es reflecteix en el vidre de la literatura sembla mirar a Momo o a Bastian, els personatges de Michael Ende. Cap al final, un fet misteriós deriva en un desenllaç màgic i sòrdid. Tot cobra sentit: hem d’aprendre a controlar la impotència quan ens aborden successos que no podem evitar. La multitud de veus que hi ha en aquesta obra conformen una melodia que acompanya el lector durant tota la lectura. Lanny pot interpretar-se com un text que anima a valorar la vida i la família. Tenir cura de la natura i conservar-la, al costat dels mites que els nostres avantpassats van construir al seu voltant, es converteix en una difícil tasca que només les ments infantils semblen capaces d’assumir.

La crítica a la societat, a la hipocresia i al sensacionalisme de successos tràgics també tenen el seu espai en aquesta novel·la que, en alguns moments, frega el malson i, en altres, l’oníric. El lector desfà la troca embullada que l’autor ha construït al voltant de la història de Lanny i el Papamort Orobancaci, a més de desgranar la seva simbologia i els missatges que hi conté. Lanny desborda màgia i fa comprendre el poder de la naturalesa, que acull l’ésser humà en el seu si des del principi dels temps. Aquesta novel·la s’alça com un cant a la terra i critica el desinterès que la societat té cap als contes tradicionals. La càrrega visual i la textura sonora conformen una obra que evoca passats i infàncies. La narració sinuosa de veus alternades no impedeix al lector acostar-se a una història tendra però no exempta de cruesa. Quan la realitat resulta aclaparadora cal refugiar-se en històries que transportin i amb les quals es pugui viatjar. Aquí, el Papamort Orobancaci guia al lector a través de la seva llegenda i de la ment infantil de Lanny, que es mira l’encant de les històries com a única salvació davant els aclaparadors cops d’una societat allunyada dels seus orígens.

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES