El vell Scrooge s’enfronta als seus fantasmes

A ‘Conte de Nadal’ Dickens recorda que a banda de gaudir de les festes nadalenques, hem de ser bones persones tot l'any

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


Feia anys que volia llegir el Conte de Nadal de Dickens durant les festes nadalenques, però un any per l’altre mai ho feia. Però aquesta vegada sí, i suposo que puc dir que tinc la sort d’haver arribat a aquest clàssic sense haver vist gaires de les adaptacions cinematogràfiques que se n’han fet. No perquè les pel·lícules no funcionin, sinó perquè arribo al llibre amb certa virginitat. Fent memòria, diria que l’única adaptació que he vist -i se n’han fet unes quantes- és Los fantasmas atacan al jefe, que és una versió lliure i còmica del 1988 dirigida per Richard Donner i protagonitzada per Bill Murray. El títol original, per cert, és Scrooged, fent referència al protagonista del conte de Dickens, Ebenezer Scrooge.

L’argument del conte és a bastament conegut. Scrooge és un vell garrepa i esquerp que odia el Nadal i tot allò que té a veure amb aquestes festes, ja sigui la caritat, els bons desitjos o els sopars en família. Cada any demostra el mateix mal caràcter amb tothom que vol compartir amb ell el seu esperit nadalenc. Aquesta vegada, però, Scrooge rep la visita del fantasma del seu soci, Marley, que l’avisa que si no canvia la seva manera de ser, quan mori es passarà l’eternitat carregant, com ell, pesades cadenes i lamentant no poder fer en la mort el que no va voler fer en vida. Per tal que Scrooge tingui l’oportunitat de rectificar, Marley li envia tres fantasmes que l’ajudaran a veure les coses amb uns altres ulls. Aquests tres personatges tèrbols són el fantasma del passat, el del present i el del futur, que faran que Scrooge torni a viure episodis de la seva infància, vegi d’altres del present i s’anticipi al que li passarà en poc temps.

Com és sabut, Scrooge no perd l’oportunitat i aviat s’adona que alguna cosa ha de canviar per ser feliç ell, però també per fer feliços els altres. Dickens ens envia un missatge bastant clar: el Nadal és l’oportunitat ideal per compartir, per somriure, per ser solidaris i generosos, per obrir els nostres cors. Ara bé, el canvi que ha de dur a terme el vell Scrooge no es pot limitar a les dates nadalenques, sinó que el Nadal -la visita d’aquests tres fantasmes, en essència- ha de servir per ser més humà al llarg de tot l’any, per adonar-se que la felicitat es pot aconseguir amb poques coses, amb una estona de gresca amb els companys de feina, amb un àpat amb la família o amb un gest amable cap algú altre, fins i tot cap algú desconegut. Els personatges que Scrooge visita, en el seu passat i en el seu present, no tenen més recursos que ell, però sí que tenen allò immaterial que permet la felicitat: l’amor dels altres. I el protagonista -recordem-ho- si no té aquest amor és perquè ell mateix el rebutja constantment.   

M’atreveixo a dir que aquest Conte de Nadal agradarà molt especialment a aquells que s’estimen aquestes festes, aquells que gaudeixen de les històries, les músiques i els esdeveniments nadalencs. Més encara, a aquells que encara creuen en la màgia. El problema d’aquest protagonista, Scrooge, no és el Nadal, és ell mateix, la seva relació amb el seu entorn, el seu caràcter que s’ha anat enfosquint amb el temps. Scrooge és així tot l’any, però quan arriba el Nadal, aquesta felicitat, amor, solidaritat i generositat -trets absents en la seva personalitat- fan que l’abisme que hi ha entre ell i els que l’envolten sigui més gran. Però Dickens ens recorda que si algú com Scrooge pot aprofitar el Nadal per canviar la seva manera de ser durant tot l’any, també ho podem fer nosaltres.

És evident que no podem esperar que ens visitin tres fantasmes, que ens facin sortir volant per la finestra per adonar-nos que hi ha motius per ser una mica més positius i per saber apreciar el que tenim, però podem aprofitar aquesta lectura, aquesta experiència que viu Scrooge, per aplicar-nos la recepta. El llibre de Dickens és molt senzill, una lectura fàcil i amable que reclama en tot moment la complicitat del lector. D’alguna manera, som nosaltres els qui hem d’abocar a la lectura la part més emocional, perquè el relat en si és bastant planer, i això pot fer que qui hagi vist les diverses adaptacions cinematogràfiques senti que li manca alguna cosa en llegir el llibre. En el meu cas, sense que aquest títol de Dickens m’hagi semblat un prodigi de la literatura -és una obra molt menor, en comparació amb altres novel·les seves-, sí que m’ha deixat una sensació de pau i equilibri que em va fer començar les festes de Nadal amb un altre esperit. Suposo que, en el fons, a mi també em van visitar els tres fantasmes.

Categories
Fantàstica / Ciència-ficcióLLIBRESNadal
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES