LaBreu Edicions

  • María Belmonte i Susanna Rafart

    Nòmades d’una Mediterrània plena de mites i de literatura

      Manel Haro. Olot / @manelhc Escoltant a les escriptores María Belmonte i Susanna Rafart et vénen ganes de deixar-ho tot, agafar una maleta, omplir-la de llibres i posar-se a recórrer els escenaris de la Mediterrània que han inspirat tants mites i literatura al llarg de la història. Les...
  • La sordidesa de l’antiga URSS

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco LaBreu ha tingut la bona idea d’acostar-nos a l’obra de Sergei Dovlàtov, un autor rus contemporani que va morir encara relativament jove, l’any 1990, amb quaranta-nou anys. I per fer-ho ha comptat amb les excel·lents traduccions de Miquel Cabal. L’escriptor té un estil...
  • El dia que va morir david bowie Sebastia Portell def

    Una novel·la que es folla les idees

      Ignasi Mena. Barcelona / @ignasimena Fa quasi cinquanta anys, George Steiner es va posicionar ferotgement en contra d’una novel·la eròtica sorgida del capitalisme, i per tant industrial, més preocupada en calcular el nombre de forats i posicions que en treballar el sabor i la olor de la intimitat....
  • Sebastià Portell: “Som una societat i una generació abocades a la frivolitat”

    Sebastià Portell (Ses Salines, Mallorca, 1992) va publicar el seu primer llibre amb dinou anys, l’obra de teatre La mort de na Margalida (Lleonard Muntaner Editor), versió dramàtica d’un cançó popular mallorquina. Dintre d’aquest gènere és també autor d’Un torrent que era la mar (Pont del Petroli), que presenta...
  • Laia Martínez i Lopez

    Parir o engolir: la poesia de Laia Martinez i Lopez

      Sebastià Portell. Barcelona / @sportellclar La literatura catalana, potser com la majoria de literatures del món, compta amb massa personatges i massa poques personalitats. Són clamorosament excessius els llibres de presentadors, col·laboradors o vedets mediàtiques que encapçalen les llistes dels més venuts —terme, per altra banda, tan encertat:...
  • Un lent amb Francesc Garriga

      Sebastià Portell. Barcelona / @sportellclar En una entrevista recent, deia Hilari de Cara (Melilla, 1945), el darrer guanyador del Premi Carles Riba, que l’establishment literari català és “endogàmic, necrofílic i centralista”. L’acusació de necrofília, que d’entrada pot semblar sensacionalista o fins i tot forassenyada, no és més que...
  • El vertigen de la tomba

    Sebastià Portell. Barcelona / @sportellclar El món de la literatura és un univers decididament complex. Més enllà de gustos, cànons i manies, són diversos els fronts a què s’encaren els autors, per no parlar de les obres, els lectors o les editorials. No és el mateix ser llegit que...
  • Una tarda inoblidable amb Marguerite Duras

    Sebastià Portell. Barcelona / @sportellclar No totes les grans històries s’amaguen en els llibres més extensos. Passa, de vegades, que les veritats més essencials es troben en les petites subtileses i que allò que realment importa es troba, sovint, amagat entre la intoxicació de signes en què l’ésser humà...
  • La cova de plata d’Anna Gual

    Sebastià Portell. Barcelona / @sportellclar És cert que un dels objectius de la poesia, si és que aquesta no és un fi en si mateixa, és generar bellesa. També ho és que la troballa és més satisfactòria si aquesta bellesa ens apareix, en part, velada, amagada, suggerida només. I...