-
Miquel Aures. Girona Si en alguna cosa és possible que es posin d’acord els admiradors i els detractors del genial director britànic Peter Greenaway és que El contracte del dibuixant (1982), el primer film llarg que va fer, probablement sigui la millor de les seves pel·lícules, la que segurament admetria sense discussió...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Potser algun dia s’endegarà un debat seriós sobre què és o no és art i a l’entorn dels motius per què tantes coses, entre les quals la valoració d’autors i tendències, pugen i baixen, com la borsa, segons l’època històrica i, sobretot, segons...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Recordo que la primera vegada que vaig veure la pel·lícula d’André Techiné Les germanes Brontë (1979), em va impressionar. Techiné aconsegueix una atmosfera freda, angoixant i fatalista. I pel que fa a la realitat, s’acosta força a una certa veracitat, difícil i sempre...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Els finals tràgics i prematurs tenen un component mític afegit. Si les víctimes són dones, poderoses, de bona família, i, més o menys, de bon veure, les biografies esdevenen un material molt atractiu per a biògrafs, literats, músics i cineastes. No és estrany,...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Trinta lumes és el primer llargmetratge de Diana Toucedo, cineasta d’origen gallec que ha estudiat i viu, avui, a Barcelona, amb un llarg currículum relacionat amb el món del cinema, sobretot a través del muntatge, tan important en el context de qualsevol realització. Amb...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco He anat a veure El vicio del poder sense estar-ne gaire convençuda, una mica per tafaneria i perquè la feien al Renoir Floridablanca, que és el meu cinema de culte per proximitat geogràfica. Per la ràdio vaig escoltar unes lloances tan exagerades, en una mena...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La favorita és el darrer treball del director Yorgos Lanthimos, amb el qual, fins ara, no havia connectat gaire, perquè les pel·lícules excessivament raretes, per originals que siguin, no em fan el pes. Aquí la història és intel·ligible i reial, un relat sobre la natura humana i...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amos Oz, recentment desaparegut, va escriure en alguna ocasió que la família era la institució més misteriosa i fascinant del món. I de fet, en els seus llibres el tema familiar hi té un pes evident. Una altra cosa és què entenem per família ja...
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc A punt de què desaparegui de les cartelleres, l’altre dia vaig anar a veure Cold War, la pel·lícula dirigida pel polonès Paweł Pawlikowski, que explica la tensa relació d’amor entre dos artistes durant la Guerra Freda. Ell és músic i ella cantant. Es...
Miquel Aures. Girona Si en alguna cosa és possible que es posin d’acord els admiradors i els detractors del genial director britànic Peter Greenaway és que El contracte del dibuixant (1982), el primer film llarg que va fer, probablement sigui la millor de les seves pel·lícules, la que segurament admetria sense discussió...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Potser algun dia s’endegarà un debat seriós sobre què és o no és art i a l’entorn dels motius per què tantes coses, entre les quals la valoració d’autors i tendències, pugen i baixen, com la borsa, segons l’època històrica i, sobretot, segons...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Recordo que la primera vegada que vaig veure la pel·lícula d’André Techiné Les germanes Brontë (1979), em va impressionar. Techiné aconsegueix una atmosfera freda, angoixant i fatalista. I pel que fa a la realitat, s’acosta força a una certa veracitat, difícil i sempre...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Els finals tràgics i prematurs tenen un component mític afegit. Si les víctimes són dones, poderoses, de bona família, i, més o menys, de bon veure, les biografies esdevenen un material molt atractiu per a biògrafs, literats, músics i cineastes. No és estrany,...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Trinta lumes és el primer llargmetratge de Diana Toucedo, cineasta d’origen gallec que ha estudiat i viu, avui, a Barcelona, amb un llarg currículum relacionat amb el món del cinema, sobretot a través del muntatge, tan important en el context de qualsevol realització. Amb...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco He anat a veure El vicio del poder sense estar-ne gaire convençuda, una mica per tafaneria i perquè la feien al Renoir Floridablanca, que és el meu cinema de culte per proximitat geogràfica. Per la ràdio vaig escoltar unes lloances tan exagerades, en una mena...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La favorita és el darrer treball del director Yorgos Lanthimos, amb el qual, fins ara, no havia connectat gaire, perquè les pel·lícules excessivament raretes, per originals que siguin, no em fan el pes. Aquí la història és intel·ligible i reial, un relat sobre la natura humana i...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Amos Oz, recentment desaparegut, va escriure en alguna ocasió que la família era la institució més misteriosa i fascinant del món. I de fet, en els seus llibres el tema familiar hi té un pes evident. Una altra cosa és què entenem per família ja...
Manel Haro. Barcelona / @manelhc A punt de què desaparegui de les cartelleres, l’altre dia vaig anar a veure Cold War, la pel·lícula dirigida pel polonès Paweł Pawlikowski, que explica la tensa relació d’amor entre dos artistes durant la Guerra Freda. Ell és músic i ella cantant. Es...