-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Dobles vides és una pel·lícula francesa dirigida per Olivier Assayas, amb pocs actors, els més coneguts dels quals són Juliette Binoche i Guillaume Canet, i que recorre a una fórmula habitual en moltes produccions d’aquell país, gent que xerra pels descosits sobre temes...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tenia moltes ganes de veure la pel·lícula biogràfica que ens narra la joventut d’Astrid Lindgren, el títol original de la qual és Unga Astrid, una cosa així com ara La jove Astrid. La dèria de canviar els títols ha reconvertit el tema en Conociendo a Astrid i amb això...
-
Manel Haro. Barcelona / @manelhc He necessitat unes quantes hores per decidir si Dolor y gloria, la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, m’havia agradat o no. Vaig anar al cinema amb l’esperança de reconciliar-me amb el director manxec, perquè tot i que té algunes obres mestres en la...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Las herederas és una de les poques mostres de cinema provinent d’un país, Paraguay, del qual, en general, crec que sabem poca cosa. Marcelo Martinessi, director, guionista i muntador, que s’estrena en el llargmetratge amb aquesta interessant pel·lícula, ha manifestat en alguna entrevista...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tot i que se suposa que Laurel i Hardy són avui personatges coneguts i recordats, no sé ben bé fins a quin punt les generacions joves, més enllà dels nois i noies amb vocació cinèfila, n’han pogut veure gaires pel·lícules. Aquella parella còmica...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Ens arriba poc cinema islandès i, en general, poc cinema de tot arreu. En tot cas, si arriba, ho fa a sales alternatives on te’l projecten en horaris complexos. O a la Filmoteca, si fan un cicle determinat i on les franges horàries...
-
Miquel Aures. Girona Si en alguna cosa és possible que es posin d’acord els admiradors i els detractors del genial director britànic Peter Greenaway és que El contracte del dibuixant (1982), el primer film llarg que va fer, probablement sigui la millor de les seves pel·lícules, la que segurament admetria sense discussió...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Potser algun dia s’endegarà un debat seriós sobre què és o no és art i a l’entorn dels motius per què tantes coses, entre les quals la valoració d’autors i tendències, pugen i baixen, com la borsa, segons l’època històrica i, sobretot, segons...
-
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Recordo que la primera vegada que vaig veure la pel·lícula d’André Techiné Les germanes Brontë (1979), em va impressionar. Techiné aconsegueix una atmosfera freda, angoixant i fatalista. I pel que fa a la realitat, s’acosta força a una certa veracitat, difícil i sempre...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Dobles vides és una pel·lícula francesa dirigida per Olivier Assayas, amb pocs actors, els més coneguts dels quals són Juliette Binoche i Guillaume Canet, i que recorre a una fórmula habitual en moltes produccions d’aquell país, gent que xerra pels descosits sobre temes...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tenia moltes ganes de veure la pel·lícula biogràfica que ens narra la joventut d’Astrid Lindgren, el títol original de la qual és Unga Astrid, una cosa així com ara La jove Astrid. La dèria de canviar els títols ha reconvertit el tema en Conociendo a Astrid i amb això...
Manel Haro. Barcelona / @manelhc He necessitat unes quantes hores per decidir si Dolor y gloria, la nova pel·lícula de Pedro Almodóvar, m’havia agradat o no. Vaig anar al cinema amb l’esperança de reconciliar-me amb el director manxec, perquè tot i que té algunes obres mestres en la...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Las herederas és una de les poques mostres de cinema provinent d’un país, Paraguay, del qual, en general, crec que sabem poca cosa. Marcelo Martinessi, director, guionista i muntador, que s’estrena en el llargmetratge amb aquesta interessant pel·lícula, ha manifestat en alguna entrevista...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tot i que se suposa que Laurel i Hardy són avui personatges coneguts i recordats, no sé ben bé fins a quin punt les generacions joves, més enllà dels nois i noies amb vocació cinèfila, n’han pogut veure gaires pel·lícules. Aquella parella còmica...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Ens arriba poc cinema islandès i, en general, poc cinema de tot arreu. En tot cas, si arriba, ho fa a sales alternatives on te’l projecten en horaris complexos. O a la Filmoteca, si fan un cicle determinat i on les franges horàries...
Miquel Aures. Girona Si en alguna cosa és possible que es posin d’acord els admiradors i els detractors del genial director britànic Peter Greenaway és que El contracte del dibuixant (1982), el primer film llarg que va fer, probablement sigui la millor de les seves pel·lícules, la que segurament admetria sense discussió...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Potser algun dia s’endegarà un debat seriós sobre què és o no és art i a l’entorn dels motius per què tantes coses, entre les quals la valoració d’autors i tendències, pugen i baixen, com la borsa, segons l’època històrica i, sobretot, segons...
Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Recordo que la primera vegada que vaig veure la pel·lícula d’André Techiné Les germanes Brontë (1979), em va impressionar. Techiné aconsegueix una atmosfera freda, angoixant i fatalista. I pel que fa a la realitat, s’acosta força a una certa veracitat, difícil i sempre...