‘Así nos ven’, una història real d’injustícia i racisme

La sèrie de Netflix dirigida per Ava DuVernay explica la condemna de cinc joves negres per una violació i agressió que mai van cometre

Manel Haro. Barcelona / @manelhc


El 1989 una dona que corria per Central Park, a Nova York, va ser violada i colpejada. Cinc nois negres que en aquells moments es trobaven als voltants van ser detinguts i condemnats. Tenien entre catorze i setze anys. La policia i molt especialment la fiscalia ho tenien tan clar, que van fer tot el que estava a les seves mans, travessant la línia de la decència i dels drets fonamentals, perquè aquests adolescents confessessin davant d’una càmera l’autoria dels fets: sense suport legal, sent menors, sense descansar ni menjar, amb agressions i pressions de tota mena. La condemna els va portar a estar engarjolats entre sis i catorze anys, segons el suposat grau d’implicació, uns anys que en alguns casos van estar plens de pallisses, humiliacions i maltractament per part d’altres interns i dels policies i funcionaris de presons. Ells sempre van defensar la seva innocència, deien que ni tan sols havien vist cap dona al parc aquella nit i que si van confessar va ser per coacció dels agents de la policia que volien tancar el cas ràpid. Pràcticament ningú no els va creure, tot i que mai van trobar cap prova física ni d’ADN d’ells al lloc dels fets. Van haver de complir condemna i enfrontar-se al judici de la societat fins que, el 2002, un assassí i violador en sèrie condemnat per altres crims va confessar ser l’únic autor de l’agressió i violació a la noia de Central Park.

Aquesta és una història real i aquells nois, coneguts com «els cinc de Central Park», són Antron McCray, Kevin Richardson, Yusef Salaam, Raymond Santana i Korey Wise i el 2019 els seus noms van tornar a ser notícia gràcies a la sèrie de Netflix Así nos ven, dirigida per Ava DuVernay, que explica les seves històries. Són només quatre capítols que posen el pels de punta per moltes raons. Primer de tot, perquè sorprèn que persones adultes i suposadament de justícia com les fiscals Linda Fairstein i Elizabeth Lederer fossin capaces d’armar una acusació tan insostenible sobre cinc adolescents només pel fet que la primera d’elles tingués ganes de venjança o per la color de la pell dels acusats. Genera una enorme impotència veure com Lina Fairstein (interpretada magníficament per Felicity Huffman) és capaç de pressionar policies i fiscal fins al límit per aconseguir ficar a la presó cinc adolescents innocents a qualsevol preu. Genera també gran impotència veure com la policia és capaç de mentir, coaccionar i agredir nois joves per aconseguir una declaració que saben que no es fonamenta en res. Sorprèn que tot i la debilitat de les proves, els nois fossin condemnats. Sorprèn veure com Donald Trump va sortir llavors als mitjans de comunicació demanant la pena capital per aquests joves, pagant fins i tot 85.000 dòlars en publicitat de la seva petició.

Més enllà de la impotència i frustració que la sèrie genera a l’espectador, aquests quatre capítols retraten la por que tenen molts negres d’Estats Units de ser culpats per un crim que no han comés, de saber que davant d’un malentès amb la policia tenen totes les de perdre. També és un retrat duríssim de les grandíssimes dificultats que tenen els convictes per refer la seva vida i trobar feina una vegada han sortit de la presó, la qual cosa ens permet entendre millor la reincidència delictiva. Malauradament, les notícies que sovint ens arriben dels Estats Units amb relació als abusos policials sobre la població negra no indiquen que res hagi millorat. El que sí sembla bastant clar és que només la ciutadania podrà canviar això, però també que el camí a recórrer és massa llarg. Gràcies a la pressió ciutadana, una vegada estrenada la sèrie, la fiscal Elizabeth Lederer va perdre la seva feina de professora a la Universitat de Columbia (després d’una petició signada per deu mil alumnes) i també l’altra fiscal del cas, Lina Fairstein, ha hagut de deixar diverses organitzacions que dirigia, a més d’haver de buscar-se una nova editorial per a les seves novel·les de misteri després que el segell on publicava li retirés la confiança. Els cinc nois de Central Park van rebre una indemnització milionària, la qual cosa segur que no compensa els anys de privació ni molt menys treu preocupació al fet que als Estats Units se segueixen cometent delictes i abusos racistes de tota mena. Per obvi que sigui, cal recordar que aquell Donald Trump que demanava executar aquests nois avui presideix el país amb un discurs profundament racista i xenòfob.

Categories
SÈRIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES