‘Moolaadé’, la vida entre el dret a l’asil i la barbàrie de l’ablació

La darrera pel·lícula que va rodar el senegalès Ousmane Sembène retrata una societat africana entre les velles tradicions i la modernitat

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Moolaadé és una pel·lícula franco-africana, de l’any 2004. Malgrat que la seva promoció hagi estat limitada, a casa nostra, ha tingut força difusió en determinats cercles i festivals, i diferents premis. Va ser la darrera de l’intel·lectual senegalès Ousmang Sembene, del qual fa poc vam comentar la primera. Tracta l’espinós tema de la mutilació femenina i l’acció està situada en un poblet de Burkina Faso. Collé Ardo (personatge interpretat per Fatoumata Coulibaly, actriu i periodista, originària de Mali, molt activa pel que fa a aquest tema, del qual va ser víctima), és la segona dona d’un home del poble. A causa de la seva ablació ha perdut dues filles i ho va passar molt malament en tenir la que encara viu, una jove compromesa amb un noi que treballa a França i a qui ha aconseguit estalviar el cruel ritual, no sense problemes.

Acollint-se al moolaadé, dret d’asil que es palesa en lligar una cinta a la porta de casa, acull quatre nenes que fugen del ritus de mutilació, les dones que l’exerceixen són a punt d’arribar al poble i la seva presència amenaçadora inquieta la dona. La pel·lícula és plenament africana, dirigida, de forma didàctica, al públic africà, però adient per a tot tipus de persones ja que, al capdavall, mostra un procés d’això que avui en diem empoderament de la dona.  Ens mostra la vida en un poble africà, els costums, les dificultats per trobar aigua, les dèries i situacions que es donen en un món familiar tan diferent del nostre i com, amb dificultats però de forma irreversible, la modernitat es va introduint en la comunitat, a través, per exemple, de la ràdio. La població és de religió musulmana, però tamisada per la tradició vigent, que es considera una mena de dogma, tot i que, gràcies a la ràdio, algunes dones han sabut que l’Islam seriós condemna l’ablació.

Tot i tractar-se d’un tema dramàtic i la incomoditat que ens poden produir determinades situacions, la pel·lícula traspua humanitat, sobretot en les relacions humanes que se’ns mostren. La violència se’ns presenta de forma una mica llunyana i força matisada, amb poques excepcions, i, al capdavall, s’evidencia que l’abús a les dones afecta també els homes, que no poden escapar de les tradicions poc fonamentades però que son allò que s’ha fet sempre. La relació entre modernitat i tradició no és aquí excloent, malgrat la simbologia d’alguns fragments, com ara la crema d’aparells de ràdio o un final en el qual una antena de televisió representa un pas més cap a la llibertat. L’aïllament comporta endarreriment però la tradició té els seus valors familiars i algunes converses, com ara la d’un personatge que es dedica a la venda ambulant i que havia estat soldat de l’ONU, amb el noi que acaba d’arribar de França, mostra les febleses del nostre mon globalitzat. 

Un altre símbol és el pou, lloc de reunió de les dones, com a casa nostra, durant anys, ho van ser els rius o els safareigs on s’anava a fer bugada. Allà les nenes s’assabenten de les coses que no els expliquen, per exemple. Moolaadé és una pel·lícula imprescindible, optimista malgrat el tema dolorós que toca, i que cal contemplar de forma oberta i sense prejudicis ni, evidentment, amb aquesta mena de sentiment de superioritat fatxenda que llastra les nostres societats modernes i, se suposa, lliures.

Categories
CINEDramaFilmoteca
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES