La genialitat de Schubert

Amb '«Viaje de invierno» de Schubert', Bostridge utilitza aquesta peça del compositor per reflexionar sobre música i cultura en general

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco


Ian Bostridge (Wandsworth, 1964) és un tenor contemporani anglès, especialista en Haendel i Britten, i, a més a més, doctor en història i filosofia. En aquest llibre que publica Acantilado, singular i apassionant, escriu, des de molts punts de vista, gràcies als seus immensos coneixements, sobre la fascinació que li produeix el Viatge d’hivern de Schubert, la seva música i els seus textos, els vint-i-quatre poemes de Wilhelm Müller. Schubert es trobava al final de la seva vida quan va donar a conèixer aquesta obra, va morir molt jove i al llarg del temps aquest conjunt de composicions ha anat aplegant mitologia i seguidors devots. Bostridge ha escrit un assaig de gruix, apte per als entesos en música i per als encuriosits per la cultura en general, perquè el llibre té diferents nivells de lectura, aplega aprofundides observacions sobre les partitures, molts detalls que a gent com jo, que no he tingut la sort de comptar amb una bona educació musical, ens passaran, ben segur, per alt.

El que passa és que el llibre va molt més enllà, hi trobem història, poesia, filosofia, referències a obres pictòriques, escultòriques, a fets del passat, a maneres d’entendre la cultura o la música, i ens ofereix paral·lelismes amb textos més contemporanis. Aplega un conjunt d’il·lustracions excel·lents i compta amb una extensa i acurada bibliografia. És un llibre per gaudir-ne a poc a poc, cançó a cançó, un llibre per rellegir i per anar endavant i endarrere, sense complexos. Els textos se’ns mostren en castellà i en la seva versió original. L’alemany és una llengua menys difícil del que ens van fer creure i escoltar diferents versions de cada peça, amb els textos a prop, és una experiència absolutament màgica i que aquests dies, en els quals comptem amb moments silenciosos i solitaris, esdevé una mena de consol i ens connecta amb la Cultura, en majúscula, per damunt, fins i tot,  dels coneixements més o menys extensos de cadascú.

El llibre ens passeja pel Romanticisme alemany però també per l’actualitat, l’autor estableix entre tot plegat aquesta mena de xarxes de relacions que tan sols poden establir de forma convincent persones d’una cultura àmplia, seriosa, i no compartimentada. Segons l’autor, Winterreise es pot inserir en el conjunt d’obres mestres de la creació humana, a l’alçada del que a la literatura poden representar Dante o Shakespeare o, en el món de la pintura, Van Gogh o Picasso. Schubert era conscient, segons Bostridge, d’haver fet una cosa extraordinària.

L’autor obre nous interrogants, intenta respondre alguns enigmes presents en el text i en la seva relació amb la partitura. El llibre és erudit i profund però té una vocació divulgativa i, per això, pot agradar a un públic extens i divers però, això sí, encuriosit i amb ganes d’aprendre de forma constant. L’herència cultural ens acosta al passat, al personatge singular que va ser Schubert, al Romanticisme, al context del temps, breu, en què  va viure. Però aquest llibre ens acosta també al nostre fràgil present i a tot allò que podem trobar avui de l’esperit d’aquest conjunt de poemes i cançons, ens fa més universals, intemporals i humans, en definitiva. Avui tenim la sort de poder accedir, sense fer grans esforços, a versions musicals, textos, imatges de tot tipus. Això dona encara una més gran dimensió a aquest assaig inclassificable i excel·lent, que cal llegir sense pressa i sense la intenció d’acabar-lo i desar-lo al prestatge de forma definitiva.  Més d’una vegada hi tornarem, ben segur.

Categories
CLÀSSICALLIBRESLlibresMúsica
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES