Els primers derrotats de Marsé

'Encerrados con un solo juguete' és la primera novel·la que va publicar l'autor, on ja es veuen temes que seran recurrents en la seva obra
Encerrados con un solo juguete Juan Marsé

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Hi ha autor als quals m’agrada tornar cada cert temps. Són escriptors i escriptores que porto llegint des de la meva adolescència, i això fa que llegir-los ara em recordi aquelles estones d’institut, assegut a l’hora de l’esbarjo, aprofitant cada minut per devorar pàgines i pàgines. O quan anava al quiosc del meu barri, a veure quins nous col·leccionables de llibres havien portat. També em recorda les lectures universitàries, quan estudiava filologia i no tenia gaires maldecaps més enllà de trobar edicions exhaurides per les llibreries de vell del carrer Aribau. Un d’aquests autors és Juan Marsé (Barcelona, 1933), el qual vaig descobrir amb setze anys amb La muchacha de las bragas de oro (gràcies al col·leccionable dels Premis Planeta de Planeta DeAgostini). Em va fascinar, em va atrapar totalment, i això que diuen que és dels seus títols més fluixets. Recordo una tarda, deixar d’anar a la classe extraescolar d’anglès perquè no podia parar de llegir. Segurament era un magnífic dia plujós.

Ara que en tinc trenta-sis, segueixo sentint la mateixa emoció quan agafo un llibre del Marsé. M’ha passat aquests dies, amb la lectura d’Encerrados con un solo juguete (Debolsillo), la primera novel·la que va publicar l’escriptor i que tenia pendent. Tot i que, si comparem aquest llibre amb altres posteriors de l’autor, veurem que la història no està tan ben resolta, segueix sent una delícia poder veure ja els temes que seran recurrents en la seva obra posterior. Per exemple, m’ha fet gràcia veure que apareix el cinema Roxy, la llegendària sala de la plaça Lesseps que va obrir el 1941 i va animar la vida cultural barcelonina fins al 1969, quan va tancar en una operació immobiliària amb el constructor Josep Lluís Núñez, qui va aixecar al seu lloc un edifici d’habitatges. Més enllà, però, de racons concrets de la ciutat, el que més crida l’atenció són aquests personatges de postguerra, els derrotats d’una guerra que no van fer però que els ha llegat una vida miserable. Les famílies trencades, les mares vídues o abandonades pels seus marits que fan el que poden per tirar endavant mentre els seus fills fan vida de carrer. I, és clar, aquells jovenets que no es volen resignar i lluiten per trobar la manera de sortir de la misèria i escalar socialment.

El protagonista d’Encerrados con un solo juguete és Andrés, un jove d’uns divuit o dinou anys que decideix deixar el taller de joiera on treballa (recordem que aquest va ser durant anys l’ofici de Juan Marsé) perquè està fart de la seva feina. No sembla tenir cap pla alternatiu, cosa que angoixa a la seva germana i resigna a la seva mare, qui viu esgotada per llargues jornades laborals i marcada per la pèrdua del seu marit, un convençut republicà mort a trets per la gent del seu propi bàndol quan va intentar aturar la crema d’una església. L’objectiu més immediat que té Andrés és aconseguir els diners necessaris per llogar una habitació i tenir relacions amb Tina, una noia del barri, filla d’una família també marcada per la pèrdua del pare (un empresari que va fugir a França i després al Brasil per evitar la repressió franquista). Tina viu amb dos germans i la seva mare. Els fills mascles assumeixen que el pare no tornarà, però Tina i la mare encara mantenen l’esperança que ell els cridarà per anar a viure al Brasil. Mentrestant, la mare va emmalaltint i consumint-se, en bona part perquè troba a faltar la vida acomodada que tenien quan vivien al gran pis del carrer Diputació amb Rambla Catalunya.

Per la novel·la circulen altres personatges, amb les seves històries i derrotes, el més important dels quals és Martín, un noi amb ínfules de grandesa, acostumat a aconseguir el que vol de la manera que sigui. El seu objectiu és Tina, amb qui va tenir una curta relació, però van trencar perquè ell la maltractava física i psicològicament. Martín utilitza la mare de la Tina per recuperar la seva relació. Martín sap que la noia surt amb l’Andrés, però això no el preocupa, i a l’Andrés sembla no preocupar-li el Martín, probablement perquè l’Andrés es conforma a tenir sexe amb ella. Però com passa en les novel·les de Marsé, les coses sempre poden anar pitjor i tot es comença a complicar. Els seus personatges derrotats poques vegades tenen marge per tenir una vida millor, poden somiar i intentar-ho, però el seu destí els té atrapats en una mena de decadència, vital i moral.

Com deia, Encerrados con un solo juguete no és de les millors obres de Marsé, aquí no trobem la complexitat argumental de novel·les posteriors, i els lectors que ja coneixen la seva obra segurament trobaran a faltar que personatges com el de Mauricio, un escultor vingut de Girona envoltat de misteri, estiguin més desenvolupats. Aquest Mauricio és un tipus de personatge que és fàcil identificar en altres llibres de l’autor. Ara bé, Marsé tenia vint-i-set anys quan va publicar aquesta novel·la i això sí que impressiona, per la duresa d’algunes situacions descrites, evitant ser massa explícit i deixant que sigui el lector qui lligui fils, i pel retrat que fa d’aquesta vida miserable. La veritat és que m’ho he passat d’allò més bé llegint aquesta novel·la. Juan Marsé és un dels escriptors que més alegries m’ha donat, i m’engresca pensar que encara em queden obres seves per llegir.

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES