Marco Missiroli: “Si sempre som fidels a nosaltres mateixos, pot sorgir el caos”

L’autor publica ‘Fidelitat’, novel·la que parla de la traïció en la parella, del seu caràcter alliberador, però sobretot de la lleialtat a un mateix

L’escriptor italià Marco Missiroli (Rimini, 1981) aterra a Barcelona per presentar la seva novel·la Fidelitat (Angle en català amb traducció d’Alba Dedeu i Duomo en castellà amb traducció de Montse Triviño), guanyadora del Premi Strega Giovani i Finalista del Premi Strega. Els protagonistes són Carlo i Margherita, una parella en crisi pel que ells anomenen «El malentès». A Carlo el van veure als lavabos de la universitat amb una estudiant, però ell defensa que no va fer res, només l’ajudava. Aquesta suposada traïció, però, es converteix per a ell en una obsessió, i per a Margherita esdevé un poderós estímul que allibera les seves fantasies. A través d’aquesta història, Missiroli reflexiona sobre la infidelitat en la parella però sobretot sobre la fidelitat a un mateix. Aquest darrer aspecte i l’èxit de la novel·la ha seduït a Netflix que prepara una sèrie per al 2021.

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

És agosarat preguntar-li si una novel·la sobre la fidelitat part d’una experiència pròpia?

El cert és que la novel·la va sorgir d’un fet privat. Durant molt de temps vaig creure que la meva dona s’havia enamorat del fisioterapeuta que l’estava tractant, que és exactament el fisioterapeuta que surt a la novel·la. Això em va portar a tenir dubtes sobre el matrimoni i a sentir gelosia i vaig guardar aquests sentiments dins meu per tal que es transformessin en una energia creativa. A tot això vaig associar-hi la lectura de casos clínics sobre el tema de la infidelitat i així va sorgir una història que havia de ser fidel a la vida real.

Entenc que vostè creu en la fidelitat.

Crec en la fidelitat cap a mi mateix i en els altres que han de creure en ells mateixos. Dit d’una altra manera, jo penso que hi ha una forma de ser una mica fidel a tu mateix i una mica als altres: aquest és l’equilibri fonamental per poder aconseguir-ho. Perquè si sempre som fidels a nosaltres mateixos, pot sorgir el caos; si només som fidels als altres ens tornem frustrats i passius. Per tant, jo busco aquest equilibri tan important.

Però la fidelitat ens fa més o menys feliços?

La fidelitat pot fer-nos feliços si els nostres valors es veuen respectats dins d’aquest acte de devoció. En canvi si es tracta de forçar les coses, no! A la generació més vella hi havia més possibilitats de ser fidels perquè els valors i les restriccions ho permetien més fàcilment. Actualment, hi ha tanta llibertat en la nova generació que es creen moltes ferides.

La infidelitat és la pitjor traïció en una parella?

Hi ha moltes altres maneres de trair una persona, molt més greus que la infidelitat, com l’engany, la deslleialtat i, per tant, jo no parlaria de la infidelitat conjugal com el delicte màxim ja que n’hi ha moltes altres, com la violència, per exemple.

Abans parlava de les llibertats Què en pensa, de les relacions obertes i del poliamor?

Les relacions obertes i el poliamor són, per mi, una cosa que em sembla força utòpica. En el sentit que, a la llarga, porta a una manca d’intimitat en la relació principal. Almenys aquesta és la meva visió. Per descomptat, hi ha persones que ho aconsegueixen i endavant! Però això no va amb mi, jo no puc.

A vegades, descobrir una infidelitat de la teva parella pot ser alliberador?

Sí, la infidelitat pot alliberar perquè pot regenerar la parella mateixa. Es pot constatar que hi havia un problema previ o que hi havia un desig que no es satisfeia amb la parella. Si es té un gran coratge, una gran força, es poden utilitzar per transformar la parella. De vegades, però, en la majoria dels casos, és destructiva.

Per què Carlo s’obsessiona amb la seva suposada traïció?

Carlo s’obsessiona perquè no ho ha dut a terme. Aquest incompliment deixa el fet inacabat i la seva fantasia es converteix en una obsessió que pot durar anys, deu, dotze, quinze anys. I aquest és el seu error més gran. La seva major infidelitat és no haver generat infidelitat. Així, sent fidel a la relació, de fet, és infidel a si mateix.

I a tot això, la seva esposa, Margherita, canvia tot d’una…

Margherita aconsegueix transformar i integrar aquest dolor, aquest dubte, en una mena de revolució cap a ella mateixa. Troba la vitalitat que estava perdent i inicia una evolució de si mateixa que la porta a una nova forma de llibertat i a una nova forma de relació. Així doncs, podem dir que allò que semblava malvat i perjudicial es transforma en una cosa absolutament amable i forta.

En general, si desconfies de la teva parella és perquè alguna cosa funciona malament en la relació o la desconfiança és natural?

Pot ser efectivament una desconfiança que és natural, però també pot ser una desconfiança que la societat ens transmet, però també pot ser la nostra inseguretat subjectiva derivada de problemes de parella. El que importa és tenir el coratge de dir-ho o de viure-ho, o bé de dir «d’acord, si la situació és aquesta, jo intentaré fer el meu propi camí d’alliberament». És justament el que succeeix amb aquests protagonistes a la novel·la.

Sovint, les infidelitats són la bomba que fa obrir la caixa de Pandora, i comencen a sortir retrets i trencar silencis. La infidelitat és una senyal d’incomunicació?

Sí, la infidelitat pot ser una senyal d’incomunicació. No vol dir necessàriament que ho sigui sempre. Potser dues persones es comuniquen molt, tenen una gran relació de complicitat, però la infidelitat els permet assolir i endinsar-se en meandres que mai haurien explorat. Es tracta, doncs, d’una mena de formació personal i, per tant, en aquest cas és saludable.

En relació a la mateixa pregunta, per què acostumem a guardar-nos les coses que nos ens agraden de la nostra parella i després ho traiem tot de cop?

És un compromís que ens fa mantenir un ordre, mantenim una mena de neteja de la relació i, mentrestant, anem empassant, empassant i empassant fins que explotem. Hauríem de poder dir, cada vegada que surt, allò que no ens agrada. M’adono que és una utopia.

La novel·la es transformarà en una sèrie de Netflix. Què ens pot dir al respecte?

Hi haurà sis episodis i la sèrie s’estrenarà els primers mesos del 2021 a molts països del món. Estic molt content, no participaré al guió i tinc curiositat per veure com ho realitzaran. Sé que es van interessar molt en el projecte del llibre perquè parla de ser fidels a nosaltres mateixos i no simplement de la fidelitat cap als altres: això és una mica revolucionari i ho van comprar per això.

 

Categories
EscriptorsLLIBRESPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES