La relació de l’individu amb el seu context històric

A 'La paradoja de la historia', Nicola Chiaromonte analitza aquests vincles a través d'autors com Stendhal, Tolstói o Malraux

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

En cada moment històric se’ns planteja la pregunta sobre la relació de les persones, a nivell individual, amb les circumstàncies del seu present i els fets que trasbalsen la societat de cadascú. L’autor d’aquest llibre incideix en aquest tema a través de la literatura. La literatura permet acostar-se als fets des de molts punts de vista individuals, amb recreacions i fabulacions, si li abelleix a l’autor, i, de forma intencionada o no, la seva pròpia vida té un gran pes en les reflexions que proposa la ficció. Totes les persones som producte del nostre temps i ens veiem condicionades per mentalitats i ideologies, costums i tendències.

Aquesta experiència individual tan sols es pot reflectir a través de la ficció. Un historiador no es pot deixar endur per la subjectivitat i ha d’elaborar generalitzacions i abstraccions. La gran novel·la europea del segle XIX ens ofereix un munt de grans exemples que ens situen en la mentalitat de la gent d’aquell segle ja que, en molts casos, els escriptors recorren a la seva experiència i al seu propi present. Chiaromonte fa una tria remarcable però limitada, tria cinc clàssics reconeguts i els analitza a fons: La cartoixa de Parma, i les vivències de Fabrizio durant la batalla de Waterloo, les reflexions sobre la guerra i el mon que fa Tostoi a Guerra i Pau, les consideracions sobre el poder i la guerra de Roger Martin du Gard a Els Thibault, sobretot en els darrers llibres de la llarga sèrie de l’autor, l’anàlisi de personatges i situació de Malraux a La Condició Humana i la problemàtica vivencial del Doctor Zhivago, de Pasternak.

Chiaromonte compara, analitza i reflexiona com, aquests autors, enfoquen temes com ara el destí humà o l’esforç per a defensar-se d’agressions i aconseguir un món més just i racional. La idea de progrés que va generar l’època de la Il·lustració es va esberlar quan la violència va produir coses tan lamentables i tràgiques com les dues guerres mundials. La creença en valors que demanen grans sacrificis, individuals i col·lectius, acaben per destruir la fe i l’esperança de la gent i fan que es plantegi, una i altra vegada, la bondat o la perversió de moltes idees ben intencionades. L’autor acaba advertint dels perills inherents al desenvolupament de la societat però, el cert, és que el fet de que ens adverteixin no evita els desastres. I tampoc el nihilisme, no creure en res, no ens allibera del procés de destrucció al qual semblem estar abocats de forma intermitent.

El llibre té fragments magistrals i d’altres que ens poden semblar recurrents. És interessant llegir-lo si es coneixen a fons les obres literàries utilitzades, però esperona les ganes de llegir-les o rellegir-les. L’enfocament de l’autor va molt més enllà de la crítica literària convencional i ens enfronta amb realitats incòmodes, com ara que en moltes ocasions grans esdeveniments responen a situacions banals i posa a lloc els suposats herois com Napoleó o fets històrics mitificats, batalles, revolucions. Potser, avui, l’obra literària menys coneguda, de les cinc que utilitza, sigui la de Martin du Gard, autor que Chiaromonte reivindica i que ha estat injustament relegat a la categoria de passat de moda, tot i que va guanyar el Nobel i va tenir un gran prestigi. La reivindicació m’ha fet pensar en el relatiu bandejament dels Episodios Nacionales de Galdós, més propers a nosaltres i que podrien entrar, amb tots els honors, en una tria semblant.

L’autor va morir l’any 1972, algunes advertències i valoracions del futur no han estat ben bé el que pensava, tot i que les seves recomanacions sobre el retorn a un intent de separar el gra de la palla, a través de la reflexió personal, fer minvar la fe excessiva el els ídols del present, son absolutament vàlides avui. Així mateix, incideix en el perill d’analitzar present i passat en una sola direcció o de caure en un fals optimisme a l’entorn del progrés i el futur. Som una petita part del conjunt humà, fragments d’una totalitat que no aconseguirem copsar mai de forma absoluta i, encara que els personatges d’aquest conjunt literari ens resultin distants en el temps, comparteixen amb nosaltres moltes constants i, en el fons, ens continuem preguntant el mateix que ells quan la història contemporània ens porta per camins inesperats i atzarosos.

 

________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HistòriaHumanitatsLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES