Així recordaré Jessye Norman

La soprano estatunidenca va excel·lir, entre altres, en el gènere del Lied i aquest disc és una bona manera de mantenir viu el seu llegat

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Els amants dels Lieder en general i de Strauss en particular sovint coincideixen en què una de les peces més boniques d’aquest gènere que es poden escoltar és Morgen, Op. 27, No. 4. La lletra diu així: «I demà el sol tornarà a brillar; i pel camí que jo recorreré, nosaltres ens reunirem una altra vegada, els benaurats, en el si d’aquesta terra que respira la llum del sol. I a la immensa platja, banyada per ones blaves, baixarem a poc a poc i silenciosament, calladament ens mirarem als ulls, i sobre nosaltres descendirà el mut silenci de la felicitat». Escrit per John Henry Mackay, aquest no és segurament el poema més lluït que va escollir Strauss, però la música és tan celestial, que és fàcil que qui la descobreixi no pugui evitar escoltar-la una vegada i una altra, molt especialment si la persona dona amb una versió adequada.

Coses de la vida, aquesta darrera setmana he dedicat unes quantes hores a escoltar un disc que em va recomanar un bon amic. Es tracta de «Vier Letzte Lieder / Four Last Songs», un recull de Lieder de Strauss interpretats per la soprano estatunidenca Jessye Norman i l’Orquestra del Gewandhaus de Leipzig, amb direcció de Kurt Masur. La gravació deu tenir uns trenta anys ben bé. Es fa estrany quan portes dies deixant-te amoixar per la veu de Jessye Norman i que de sobte un dia et llevis i et diguin que aquesta veu s’ha apagat. Tot just ara que començava a gaudir-la. Norman ha mort als 74 anys degut a complicacions amb una lesió a la medul·la espinal. Llegeixes els articles i comentaris que se li estan dedicant i tothom opina que és una de les veus més importants de la segona meitat del segle XX. Em sembla indiscutible.

Se sol dir que el millor homenatge que se li pot fer a un escriptor quan mor és llegir-lo, i si qui és mor és una cantant, el millor és escoltar-la, així que ara més que mai val la pena fer de l’experiència personal un tribut. Guanyadora de quatre premis Grammy, Norman ha cantat Wagner, Mozart, Strauss, Bizet, Bartok, Offenbach i Beethoven, entre altres. També ha estat una veu destacada dels espirituals negres i del jazz (gèneres que formaven part del seu ADN), però a mi m’agradaria recordar aquest disc de Lieder de Strauss, no només perquè és un gènere apassionant, sinó perquè es pot sentir com una gran diva de l’òpera, que imposava presència quan sortia a l’escenari i que posseïa una veu portentosa, wagneriana, era capaç de cantar de manera tan íntima i dolça com ho fa en aquesta gravació. La potència mai ha d’estar renyida amb la delicadesa i el detallisme. Els cantants de clàssica que esdevenen estrelles ho fan per la capacitat que tenen d’utilitzar tots els recursos de les seves veus (ara es valoren unes altres coses, a més, que van més enllà del fet musical) i ser capaç de sentir-se còmoda i excel·lir en diferents registres i gèneres és el que defineix la qualitat individual. I Jessye Norman era capaç de fer-ho i de mantenir-se present fins i tot quan es feia el silenci. Podeu escoltar-la?

Categories
CLÀSSICADiscos
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES