La llarga vida de la Sala Apolo

A 'Apolo: 75 anys sense parar de ballar', l’escriptora Eva Espinet repassa la història de la sala ubicada al Paral·lel de Barcelona

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Eva Espinet, antropòloga i historiadora, ha escrit aquest llibre publicat per Comanegra, que es pot aconseguir també en una traducció al català de Gemma Garrigosa. Es tracta d’un repàs apassionat i apassionant pels 75 anys de la Sala Apolo, molt ben escrit i que compta amb un munt d’opinions de personatges diversos. Te tres pròlegs, obra d’Alberto Guijarro, Lluís Permanyer i Marta Salicrú. Tot i que l’aniversari que ha motivat la seva publicació fa referència a la coneguda sala de ball, trobem referències al Teatre, les Atraccions i la Bodega, al Paral·lel d’abans i d’ara, en general, i a molts dels seus locals i personatges.

Hi ha un munt d’històries diverses que convergeixen en aquest extraordinari volum. S’evoquen les emblemàtiques Atraccions, les taxi-girls, els concursos de ball de resistència, la boxa, el patinatge, el bingo, el ball amb orquestra, el cinema alternatiu i de culte… La nova etapa de l’Apolo l’ha convertit, amb èxit i continuïtat, en un lloc de referència de la música barcelonina, amb un munt de concerts i d’audicions de culte, que fan que el nom del lloc vagi lligat a la memòria sentimental de moltes generacions.

És habitual mitificar el passat, al Paral·lel aquesta mitificació ja resulta excessiva i va lligada, en molts casos, a menystenir un present que compta amb prou estímuls com per a ser valorat de forma molt positiva. Un dels elements clau és la Sala Apolo actual. En un sector molt concret de l’avinguda, es compta amb teatres interessants en actiu, cosa que en d’altres llocs de Barcelona és poca cosa més que un record esvaït. Comptem amb el Condal, el Molino, el Victoria, la Sala Bars, el mateix Teatre Apolo, i amb espais propers molt diferents però singulars, com el Tantarantana, o el Bagdad. Al proper Poble-sec hi ha interessant sales alternatives com La Viella o la Sala Hiroshima, entre d’altres. No hi ha cap altre indret de la ciutat on s’hagi conservat tant en tan poc espai, ben mirat.

L’autora del llibre ha consultat una quantitat impressionant de bibliografia i ha entrevistat a prop d’un centenar de personatges. Tot plegat va acompanyat d’imatges, moltes de les quals inèdites o poc conegudes. No és aquest un llibre nostàlgic, tot i que evoqui un temps molt recordat,  i aquesta és una de les seves moltes virtuts. L’Apolo és també el present, o el passat més recent, concerts, sessions de DJ’s, artistes emergents o reconeguts, anècdotes poc conegudes o inèdites. Amb una orientació intel·ligent i una dedicació extraordinària s’ha aconseguit convertir l’Apolo d’avui en un indret avantguardista, pel que fa a la música, i situar-lo al mapa europeu del gènere. L’autora va estar més de dos anys treballant en el seu contingut i aquesta feina es percep de seguida. Però Espinet va molt més enllà en alguns fragments que son gairebé poètics, un fet poc habitual en textos d’aquest tipus, més abocats al gènere memorialístic i de circumstàncies.

A la sala va arribar Coldplay, a presentar el primer disc l’any 2000, i s’hi han pogut escoltar Kings of Leon, Paul Weller, Rufus Wainwright, Love of Lesbian , Corduroy, James Taylor Quartet, Marc Almond, Seward, Solomon Burke, Capullo de Jerez, Irma Thomas, Vic Chestnutt, cosa que l’autora va recordar amb motiu de la presentació del llibre. Hi retrobem històries que ja son llegenda, com ara la relació amb els mariners de la flota americana, i d’altres que ens son menys conegudes, secrets amagats com aquestes restes del vell parc d’atraccions, en el subsol de l’actualitat musical més trencadora.

És aquest un llibre de gruix, gens frívol, un conjunt de narracions breus de tot tipus, d’un espai que ha inspirat, i continuarà inspirant, literatura, cinema, i, és clar, música. Al final hi trobem un recull d’opinions de persones molt diverses, un glossari de sons, gèneres i estils musicals, imprescindible per als no iniciats, un munt d’agraïments i una excel·lent bibliografia. Posats a demanar, però, seria interessant, per a properes edicions, mirar d’incloure un índex onomàstic complet ja que amb el pas del temps esdevindrà aquest, ben segur, un llibre de consulta imprescindible, i aquest índex facilitaria les coses.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HistòriaLLIBRESLlibres sobre músicaMÉS MÚSICA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES