Oriol Maspons, el fotògraf que va captar un canvi d’època

El MNAC exposa 500 imatges i 200 documents de Maspons que va fotografiar els canvis socials del país en la segona meitat del segle XX

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

S’ha inaugurat, al Museu Nacional, una ambiciosa mostra sobre l’obra d’Oriol Maspons (1928-2013), un d’aquells fotògrafs importants que van captar els canvis socials del país a partir de la segona meitat del segle XX, amb l’arribada del turisme, les innovacions en les modes, la importància de la publicitat i el sorgiment de noves i innovadores publicacions o l’esclat de la Nova Cançó. Més enllà del glamour d’allò que es va batejar com gauche divine, l’exposició, molt extensa i completa i que demana més d’una visita al llarg dels mesos en els quals romandrà al MNAC, ens dona a conèixer un professional polièdric, ens fa retrobar fotografies que ja formen part del nostre imaginari i ens en descobreix d’altres que ens son gairebé desconegudes.

La mostra aplega més de cinc-centes imatges i un parell de centenars de documents. Per l’octubre s’editarà el catàleg corresponent, amb molts d’aquests textos del fotògraf. Maspons va refusar la fotografia conservadorament artística, que es feia de cara als concursos especialitzats. La fotografia havia de ser útil i reflectir el món contemporani però tots som fills del nostre temps, i potser, de la nostra joventut. Sobta que no s’interessés per l’ús del color o per la digitalització al servei d’aquesta mateixa utilitat. L’any 2011 el MNAC va rebre l’ingent fons del fotògraf, més de set mil fotografies, documents apart.

Tot i que la mostra es dedica a Maspons, no es pot separar una gran part del material de la col·laboració amb Julio Ubiña, llarga i fructífera. En molts casos no es pot assegurar a qui pertanyen determinades imatges. La mostra segueix un itinerari cronològicament pautat, amb incisos concrets, en petits espais que complementen el discurs. Maspons va viatjar molt i va treballar força, sovint al servei d’encàrrecs, de textos, de publicacions, llibres i revistes, que durant uns anys van ser moltes i diverses. Molts dels personatges, indrets i cobertes de discos i llibres son ja icones del passat recent. Més enllà de la frivolitat del mon de les models, en d’altres imatges hi trobem reflectida, fins i tot en situacions de pobresa o marginalitat, una mena d’esperança i d’alegria de viure.

L’exposició representa un interessant passeig per la història de tota una època, de canvis i iniciatives diverses, de la qual Maspons hi sap trobar, en general, els aspectes més lluminosos. Sorprèn el gran nombre de coses que es van arribar a fer, en poc temps, algunes dirigides a un públic minoritari o lligat a determinats grups de gent guapa però que en molts casos, com en la difusió de determinades publicacions, van arribar de forma transversal a persones molt diverses. La mostra no defuig alguns temes una mica espinosos, com ara les provocacions lligades a revistes com Interviu.

La fotografia, en aquells anys, va agafar una volada pròpia i, més enllà de la utilitat reclamada per Maspons no se li pot negar, en molts casos, l’aspecte artístic, tot i que això de l’art és un concepte complex i difícil de definir. Una gran exposició, doncs, imprescindible, i que palesa el dinamisme actual del MNAC a l’hora d’ampliar horitzons i esdevenir un gran museu europeu de referència.

 

________

Oriol Maspons, la fotografía útil,  1949-1995 / MNAC (Parc Montjuïc, s/n) / Fins el 12 de gener de 2020 / www.mnac.es

Categories
ARTExposicions
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES