Retrat d’una dona i d’una època

'Loxandra', de María Iordanidu, està ambientada a Constantinoble i mostra els darrers alés d’una civilització a través d’una dona forta

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Val la pena descobrir la novel·la de Maria Iordanidu Loxandra (Acantilado amb traducció de Selma Ancira), autora que desconeixia, però que en aquestes pàgines m’ha traslladat l’esperit de tota una època molt embullada mitjançant l’experiència i l’actitud de solament un personatge. Loxandra s’inspira en l’àvia de l’autora, qui donarà nom a l’obra, una dona que, com passa quan analitzem les coses des d’una perspectiva històrica posterior, va morir en allò que anomenem “món vell”.

Loxandra, una dona forta, de caràcter marcat, però per sobre d’això molt protectora i encara més tendra, viu a la Constantinoble més intercultural, on viuen turcs, grecs i moltes altres ètnies que, personalment, m’eren desconegudes i que he pogut conèixer una mica més d’elles. A més, malgrat ser una època totalment allunyada de l’actualitat, veiem el model de dona que tant reivindiquem avui dia, independent i forta, essent l’ànima de la seva família (amb l’ajuda espiritual, en aquest cas i sempre present, de la verge de Baluklí). És el prototip, doncs, d’aquesta mena de protagonista femenina que a tots enamora. Així ho sap representar l’escriptora, essent Loxandra l’engranatge de tota la història.

L’inici de la narració el trobem amb el seu casament amb Dimitrós, que ja trenca alguns esquemes tradicionals com són l’època de casament i, fins i tot, l’edat a la qual té els fills: un cop passada la trentena. El seu nou habitatge li servirà com a lloc des del qual influir en gran mesura sobre tothom que és al seu costat durant més de mig segle. Maria Iordanidu presenta una estructura clàssica centrada en un personatge molt longeu gràcies a la qual cosa coneix tota una nissaga familiar, i no solament la seua, sinó també la dels fills que prèviament té el seu home amb una altra dona, als quals s’haurà de guanyar. Ah! I dels nebots també, per als quals Loxandra fa de brúixola en el món dels negocis. El punt tendre del llibre ho protagonitza amb l’aparició de l’Ana, la neboda. L’Ana creix en un món diferent del d’ella, i el tall generacional és gegantesc, i l’educació, la societat, i el dia a dia han canviat, creant una escletxa entre ambdues que Loxandra tractarà d’estretir.

L’objectiu de María Iordanidu és dibuixar —i ho aconsegueix força bé— com són els darrers alés d’una civilització, i tot això mitjançant les figures femenines. Ens han contat sempre la història des d’una perspectiva masculina, aquells homes que durant l’època narrada surten de casa a conquerir territoris, viuen aventures trepidants (sovint falses). Elles, però, són les qui romanen a casa, les qui no viuen aquest destí inquiet i, per no poder, no poden ni triar amb qui contrauen matrimoni. Fet i fet, l’autora narra la cara B d’una moneda desconeguda. La tasca de la protagonista és ser l’altaveu pel qual l’autora viu i instrueix les persones que són a prop. Aquest petit univers tancat representa un retrat acurat d’una família de l’època i, amb modificacions lleugeres, també actuals.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Els relats experimentals de Víctor García Tur

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz De Víctor García Tur he llegit tot el que ha publicat, motiu pel qual tenia moltes ganes de llegir Els país dels cecs...
  • El nou crim de Marc Pastor

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Els àngels em miren, de Marc Pastor (Amsterdam), comença amb l’aparició dels cadàvers de dues noies sense aparent connexió, llevat d’un petit tatuatge idèntic que totes dues tenen al clatell....
  • Inquietant Joyce Carol Oates

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Em feia una mica de respecte acostar-me a l’obra de Joyce Carol Oates (Lockport, New York, 1938), candidata al Nobel des de fa...
  • Una història d’amors i passions

      Salvador Rich. Barcelona Tenia la sensació d’estar llegint un conte. Un de fades, de reis i reines, de princeses que ho van ser no per haver nascut de...