Un encàrrec important

A ‘La vigília’, de Marc Artigau (Premi Josep Pla), una dona demana a un escriptor de relats per a la ràdio que li escrigui la seva biografia

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Marc Artigau va guanyar el 51è Premi Josep Pla 2019 amb La vigília (Destino), novel·la que presenta la història d’en Raimon (Rai, al llibre), un protagonista que, com l’autor, escriu contes a la ràdio. Rai viu amb el seu germà, en Blai, un home que ha quedat trastocat per una experiència durant la seva infantesa. Els dos germans, orfes, es complementen a la perfecció creant uns personatges carismàtics molt marcats.

En Rai, a causa de la seva feina, és un home que deixa al llarg del llibre profundes reflexions sobre la veritat, sobre la mentida, sobre la vida, en general. És una persona que creu que ser insignificant és alliberador, potser per això l’autor prefereix situar-lo dins del món de la ràdio, i no en un món televisiu. Rai es troba en procés de creació d’un llibre per superar un trencament amorós quan, de sobte, el seu dia a dia, lànguid, es veu esqueixat per la visita de la Cèlia, una dona rica que viu al barri de Sarrià. Aquesta li fa un encàrrec, i li diu que mai hauria imaginat que els contes d’en Rai pogueren parlar tant de la seva vida. La comanda en qüestió, a priori senzilla, és fer la seva biografia, tot i que no la vol normaleta. Li ofereix l’aborronadora xifra de 100.000 euros, que en Rai ja considera una bestialitat quan sembla escoltar-ne 5.000.

L’encàrrec ve a ser el joc que proposa Murakami a La mort del comanador pel que fa a la pintura: ella parla, explica la seva vida, però des d’un punt de vista més profund, més obscur, amb les pèrdues i absències més que no pas les vivències més comunes, i li diu que ell ha de millorar la seva vida. L’objectiu de la dona és, ni més ni menys, que poder llegir la seva vida abans de morir i creure que ha estat millor del que esperava. Com veiem, malgrat l’excepcionalitat de l’encàrrec, no deixa de ser una biografia comuna, on es modifica la realitat fins a tal punt que la vanitat supera l’objectivitat, deformant així la vida del subjecte fins a no reconèixer-la.

A poc a poc, la novel·la narra com en Rai se’n surt de l’encàrrec, però barreja reflexions que aporten un xic de debat al voltant de temes vitals com la veritat. Artigau insereix un xic de metaliteratura, tampoc no massa, que és suficient per donar el tret de sortida a pensaments profunds que contraresten la història per se d’en Raimon i en Blai. A més, a poc a poc, en Blai esdevé un personatge força important, essent protagonista, no de la novel·la, sinó d’alguns contes d’en Raimon. Així, Artigau s’empesca una novel·la lleugera, amb una història que barreja llibres, on la creació d’un llibre simplement és el punt inicial per a una història més complexa.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Les veus de la muntanya

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Abans de llegir una obra sempre tracte de veure què s’hi diu, a la xarxa. Vaig trobar un comentari molt curiós d’un tuitaire...
  • Retrat d’una dona i d’una època

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Val la pena descobrir la novel·la de Maria Iordanidu Loxandra (Acantilado amb traducció de Selma Ancira), autora que desconeixia, però que en aquestes...
  • Els relats experimentals de Víctor García Tur

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz De Víctor García Tur he llegit tot el que ha publicat, motiu pel qual tenia moltes ganes de llegir Els país dels cecs...
  • El nou crim de Marc Pastor

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Els àngels em miren, de Marc Pastor (Amsterdam), comença amb l’aparició dels cadàvers de dues noies sense aparent connexió, llevat d’un petit tatuatge idèntic que totes dues tenen al clatell....