‘Instrumental’ desafina

Iván Morales dirigeix al Teatre Lliure una adaptació del llibre de James Rhodes amb Quim Àvila com a protagonista i actor únic
Foto de Kiku Piñol / Teatre Lliure

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Quan l’editorial Blackie Books va publicar la traducció al castellà d’Instrumental, les memòries del pianista britànic James Rhodes (Londres, 1975), llavors desconegut a Espanya, ràpidament es va convertir en un fenomen editorial, tothom en parlava. El motiu era que l’autor revelava, d’una manera directa i sincera, el drama que l’havia acompanyat en la seva vida des que amb cinc anys va patir diverses agressions sexuals per part d’un dels seus professors de l’escola. El llibre, però, no és només una mena de revelació per part de Rhodes, sinó que, sobretot, és un cant a la vida, una invitació a què tot i el patiment viscut, cal tirar endavant, i també és, és clar, una declaració d’amor a la música. El llibre és dur, però val la pena llegir-lo. Milers de lectors ho han tingut clar.

Quan vaig veure que al Teatre Lliure es programava una versió teatral, vaig tenir clar que no me la podia perdre. Hi ha un únic actor, Quim Àvila, a qui vaig conèixer anys enrere a la Sala Beckett interpretant (ell sol també) una mena d’homenatge de Gerard Guix al Ricard III de Shakespeare, així que també hi havia l’al·licient de veure com havia evolucionat aquest jove actor. L’obra es representa a l’Espai Lliure de Montjuïc, el director és Iván Morales, però el que ens proposa no és tant una versió teatral d’Instrumental, sinó que Morales vol anar més enllà, i fa que Àvila entri i surti del seu personatge constantment, a estones és James Rhodes I d’altres és Quim Àvila. L’actor interactua amb el públic, corre per la sala, fa expressió corporal, canvia les veus…

Suposo que Morales volia fugir d’un format que, en general, ofereix poques possibilitats, tenint en compte que només tenim un actor i que el material dramàtic és prou delicat (els abusos sexuals a menors). M’esperava una posada en escena molt minimalista, amb una butaca, un tocadiscos i l’actor aixecant-se i seient tota l’estona, pronunciant una mena de llarg monòleg. Aquest format hagués pogut tocar la fibra a molts espectadors, però també corria el risc d’avorrir-los, especialment si pensem que bona part del públic ja sabrà la història perquè s’haurà llegit el llibre. El que tenim a l’Espai Lliure, doncs, és un espectacle que vol oferir valor afegit per a tot els espectadors que vagin a veure’l, siguin lectors o no d’Instrumental.

Ara bé, dit això, a mi personalment tot em grinyola. La posada en escena no l’entenc: una pila de matalassos, cables per tot arreu… Tampoc estic segur que acabi de funcionar aquest joc metateatral que fa que el personatge sigui a estones Rhodes i a estones Àvila, ni tampoc veig aquesta explosió del personatge que fa que hagi de córrer per tota la sala o es posi davant el micro a fer moviments estranys al temps que va canviant la veu. Ni em sembla un encert que de sobte el protagonista aturi el seu discurs per dir que Iván Morales (el director i dramaturg) li ha demanat que en aquell moment posi un vídeo amb els assajos de com ell (Quim Àvila, no James Rhodes) posa en pràctica un manual del britànic per aprendre a tocar Bach al piano.

Quim Àvila és un bon actor, i crec que pot fer papers prou complexos i ambiciosos, però els actors I les actrius brillen més si les obres hi acompanyen. En aquest cas, em sap greu dir-ho, aquest Instrumental em sembla, més aviat, un joc d’estridències, i no tinc gaire clar què volia dir-nos Morales exactament. Tinc la sensació (ep!, només és una sensació) que el director va quedar seduït amb el text de Rhodes, que volia portar-lo al teatre, que tenia molt clares algunes escenes i, segurament, el final, probablement estava decidit a fugir del clàssic monòleg dramàtic que busca la sensibilitat de l’espectador, però a partir d’aquí va anar afegint coses fins a bastir un espectacle d’hora i mitja que no funciona. És honorable la voluntat de fer coses diferents, però Morales té capacitat per fer-ho molt millor. Quedem-nos amb el llibre.

 

______

Instrumental / Teatre Lliure (Plaça de Margarida Xirgu) / Text de James Rhodes / Direcció i versió d’Iván Morales / 90 minuts / Fins el 30 de juny de 2019 / www.teatrelliure.com

Categories
DramaESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES