Els relats experimentals de Víctor García Tur

A 'El país dels cecs' (Premi Mercè Rodoreda 2018), l'autor català proposa una sèrie d’històries que juguen amb Borges, Le Guin o Dickens

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

De Víctor García Tur he llegit tot el que ha publicat, motiu pel qual tenia moltes ganes de llegir Els país dels cecs (Proa), un conjunt de contes dispar en llargària però no en qualitat. Tots ells estan cisellats d’una forma que, malgrat que et puga agradar més o menys la proposta d’en Tur hom no podrà dir que no estan ben escrits. N’hi ha, en conjunt, dos de llargs, dos de breus, i dos experiments, que servidor titlla, en el bon sentit de la paraula, d’una forma de cridar l’atenció via gràfica. La narració que dóna títol al llibre sembla una ucronia d’una mena de Borges català, és a dir, amb les dèries i actituds de l’escriptor argentí. Aquest personatge, exiliat a l’Argentina l’any 1939, publica llibres d’una tradició catalanística formidable com ara El jardí dels corriols que es forquegen. A més, posats a trastocar la vida d’una de les millors plomes de la literatura hispanoamericana, García Tur canvia María Kodama (parella de Borges) per Roberto, un home meticulós, servicial, i que esdevé les mans de l’escriptor argentí. De sobte, quan la tranquil·litat regna a una casa repleta de llibres, un català trenca aquesta harmonia per, de sobte, viure-hi, i formar així un triangle del qual García Tur se’n sap sortir amb elegància i particularitat.

L’entremig del volum respon als contes més breus. Primer amb Els mons, on s’hi veu la influència temàtica d’Ursula K. Le Guin per les zones aïllades. La història narra la peculiar i trista situació, de tractar les persones que hi viuen com a xifres, com a elements que formen part d’un recompte poblacional i que, si un no hi és, no existeix. La vida d’ells no importa fora d’aquí, com no importa la vida de fora a les nombroses tribus. L’home blanc les dibuixa, interessadament, com a perilloses, atzaroses i temibles, però la realitat, segurament, és que el perill, l’atzar i el terror vindran més aviat dels nostres actes que dels seus. Un altre conte, que podria ser una paràbola cristiana és El recaptador Jing. L’avarícia, la presència dels diners i la voluntat d’escalar cada cop més alt fan d’aquest passatge una lliçó moral.

El recull el tanca l’altre conte extens amb el títol L’iceberg de la teoria, una altra confabulació personal de l’autor que condueix al lector a creure que Moby Dick fou escrita per Dickens mitjançant un esborrany de Melville. Entre mitges, García Tur aprofita per a ventilar-se la línia temporal lògica i proposa un joc de salts en el temps que aprofita per a conèixer (o reconèixer) autors que ja han mort, així com per a entrellaçar les biografies d’uns i uns altres fent un joc de miralls molt divertit. En general, El país dels cecs és un llibre que paga la pena tenir a la prestatgeria. Una de les virtuts (jo tenia por que no ho acomplís) és que sovint, quan hom fa una reescriptura d’alguna cosa existent, reescriu però no aporta res. No avança. Canvia d’ací i d’allà però el moll de l’os ve a ser el mateix, fent que el lector quede orfe d’un avanç. Tur aconsegueix, no solament ressuscitar els clàssics, sinó que amb una proposta moderna, textual i gràfica, fa una proposta personal que hem de valorar.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • El nou crim de Marc Pastor

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Els àngels em miren, de Marc Pastor (Amsterdam), comença amb l’aparició dels cadàvers de dues noies sense aparent connexió, llevat d’un petit tatuatge idèntic que totes dues tenen al clatell....
  • Inquietant Joyce Carol Oates

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Em feia una mica de respecte acostar-me a l’obra de Joyce Carol Oates (Lockport, New York, 1938), candidata al Nobel des de fa...
  • Una història d’amors i passions

      Salvador Rich. Barcelona Tenia la sensació d’estar llegint un conte. Un de fades, de reis i reines, de princeses que ho van ser no per haver nascut de...
  • Els contes foscos d’Atwood

      Miquel Aures. Girona És possible que si, passejant per les taules de novetats d’una llibreria, els ulls se us en van cap a la portada d’un groc d’ou...