Una història d’amors i passions

‘La passió’, una de les primeres novel·les de Jeanette Winterson, parla de cors robats, de soldats fugitius i de guerres sense solta ni volta

 

Salvador Rich. Barcelona

Tenia la sensació d’estar llegint un conte. Un de fades, de reis i reines, de princeses que ho van ser no per haver nascut de reines, sinó per tenir quelcom de diferent (encara que siguin uns peus palmípedes) que les situa per damunt del comú de mortals. De fet, és la prosa bella i imaginativa de Jeanette Winterson la que ho fa possible. Un lligam de paraules capaç de fer somiar al més pintat. Però tot i així, en realitat estem davant d’una història ben crua. Una història de cors robats, de soldats fugitius, de guerres sense solta ni volta on no ens estalvien cap de les seves conseqüències nefastes. Una història explicada des de la llibertat d’una obra primerenca, de joventut, sense prejudicis a l’hora d’afegir personatges o situacions fantàstiques, com tampoc en té amb l’amor, la guerra o la luxúria.

Aquest és un dels atractius de La passió, però no l’únic. Us puc dir que no és una història d’amor, més aviat és una història d’amors. La protagonista estima una dona (que li roba el cor) i és estimada per un home (l’altre protagonista, amb qui fugen en mig d’un món en guerra cap a una Venècia irreal). No hi ha finals rodons, però hi ha passions viscudes i explicades amb una transparència i una normalitat (com odio aquesta paraula tan precisa i imprecisa alhora) aclaparadores, i gens estranyes si heu seguit una mica els llibres posteriors i la vida de la seva autora. Jeanette Winterson és coneguda pel seu activisme LGTB, que es fa palès a les seves novel·les. Aquí no hi ha dubtes ni dilemes sobre el gènere de l’objecte de desig. Només compta la passió. Aprofito per recomanar-vos ¿Por qué ser feliz cuando puedes ser normal?, la seva autobiografia de joventut, on explica com  va ser adoptada de nena per un matrimoni  molt religiós que finalment la va fer fora de casa –argumentant la frase del títol- quan els va declarar la seva homosexualitat.

Però en aquest cas el llibre no és un al·legat de res. Ni molt menys una novel·la històrica. Hi ha molts objectes de passió i sí, la dels cossos que s’ajunten n’és una, però també n’hi ha per les coses petites: ballar despullat sota la pluja, fer un jardí a la terra erma… En definitiva, les passions ens fan la vida, sigui per persones, per aficions, per llocs o per la feina, com la que té la Dolors Udina, que ja va traduir al català aquest llibre quan es va publicar per primera vegada, fa trenta anys, i que amb motiu d’aquesta edició de Periscopi no s’ha limitat a revisar-lo i ha començat de zero: “Aquest va ser el primer llibre que vaig traduir, fa trenta anys, que és prou temps, i és clar, n’he après… En trenta anys he après bastant català, bastant què vol dir traduir…” I què vol dir? “És molts més que traduir paraules i frases, és mantenir el sentit, l’esperit d’allò que està escrit”. Per cert, en castellà el va traduir Elena Rius i es pot trobar al catàleg de Lumen.

Jeanette Winterson va escriure i publicar aquest llibre a finals dels vuitanta. Ho explica ella mateixa en el prefaci d’aquesta edició. Eren els temps més àlgids del tatcherisme, del capitalisme més agressiu, dels yuppies de la City i de Wall Street. En un món tan material ella en crea un de faula, de somni, en una Venècia irreal i una història de cors robats… materialment robats. Escriu a partir de mons fantàstics perquè li cal la llibertat. Perquè sap que al món, llavors i ara també, ens calen somnis. Ens calen passions. I per això llibres com aquest són necessaris avui, com llavors i sempre.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES