El drama que s’amaga darrere de ‘La partida d’escacs’

Iván Morales dirigeix al Teatre Romea una versió de l’obra de Zweig, protagonitzada per Jordi Bosch, i amb el nazisme com a rerefons

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

La partida d’escacs és una magistral novel·la breu, la darrera que va escriure Stefan Zweig, publicada després de la seva mort. Hi podem copsar les angoixes de l’escriptor i moltes de les seves dèries personals. Zweig, molt llegit en els anys cinquanta, està sent redescobert per les noves generacions gràcies a les acurades reedicions de l’editorial Acantilado. Aquest relat va ser portat al teatre, al cinema i, fins i tot, té òpera pròpia. En algunes versions teatrals angleses l’obra la interpretaven tres personatges. L’excel·lent versió del Romea compta amb Jordi Bosch, un dels nostres grans actors, sol a l’escenari i capaç de passar de la tragicomèdia a l’intens drama que se’ns explica, lligat al context del nazisme.

L’actor ha comptat amb un molt bon equip en el disseny de l’escenografia i els efectes sonors i amb un altre gran home de teatre d’una generació més jove, Ivan Morales, actor, guionista i director. L’obra dura poc més d’una hora, el temps precís i adient per entrar a fons en aquesta història d’obsessions, tortures psicològiques i inquietuds humanes lligades al context en el qual ens toca viure.  El nazisme va ser transversal en el tema de la seva dèria destructora i una gran part de l’aristocràcia vienesa i alemanya, contrària a les seves doctrines i monàrquica, va ser víctima de la situació.

És el cas d’aquest personatge turmentat, esmentat com B, que és reclòs i aïllat en una cambra, sense possibilitat de fer res més que deixar passar les hores i esperar els interrogatoris, els quals no comporten dany físic sinó mental, i que tan sols comptarà amb un manual d’escacs robats, per intentar sobreviure com sigui. Zweig, tot s’ha de dir, no va arribar a poder conèixer a fons com anaven les coses en els camps d’extermini, és clar. La psicologia tampoc no havia assolit el desenvolupament actual però Zweig va ser també un gran psicòleg, cosa que es reflecteix en molts llibres seus, fins i tot en les seves singulars biografies de grans personatges.

El món dels escacs ha estat objecte d’admiració i rebuig, ja que comporta una habilitat que s’ha relacionat amb la intel·ligència però que remet a un sols tipus molt concret d’intel·ligència. El poder de concentració que requereix dominar l’activitat té aspectes positius i aspectes negatius, ja que, com d’altres coses, pot esdevenir una mena de mania absorbent i obsessiva, si no compta amb un camp d’interessos culturals més diversificat.

Els fets s’esdevenen en un vaixell en el qual el narrador de la història s’ensopega amb un campió mundial d’escacs, un home sense una gran cultura, indiferent a tot allò que no sigui la dèria el tauler, gràcies a la qual ha guanyat prestigi i diners. Se li demana, pagant, que accepti jugar una partida, però al darrera dels qui han fet la proposta sorgeix aquest senyor B, que els suggereix jugades i aconsegueix igualar el campió mundial, fins que aquest campió no pot copsar el seu punt feble, lligat a la tràgica experiència del seu empresonament. Aquest home havia estat un advocat amb una vida còmoda, rutinària, ensopida i rendible i en algun moment havia cobejat un trasbals que aconseguís esberlar aquella monotonia. Ja es diu que resulta perillós desitjar alguna cosa, car la podem arribar a aconseguir. El trasbals va arribar, en forma de tragèdia personal i col·lectiva, amb Hitler i la seva gent. I res ja no va ser igual per a ningú.

Jordi Bosch ens ofereix tot un recital teatral, ple de matisos subtils i de moments que freguen l’histrionisme, privilegi d’un gran actor en la seva maduresa professional, i ens acosta a un món que encara cueja, en un lloc o altre, en el qual la vida humana pot esdevenir un no-res i en el qual la llibertat personal i l’estabilitat emocional es poden malmetre en qualsevol moment, de la forma més inesperada.

 

___________

La partida d’escacs / Teatre Romea (c/ Hospital, 51) / Text de Stefan Zweig / Direcció d’Iván Morales / Dramaturgia d’Anna Maria Ricart / Fins el 16 de juny del 2019 / 70 minuts / www.teatreromea.com

Categories
DramaESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES