Una història d’absències

Amb 'La memòria de l’Oracle', Pere Joan Martorell recrea la pèrdua, l’absència i la foscor de la postguerra en un petit poble de Mallorca

 

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

Amb La memòria de l’Oracle (Edicions de 1984) Pere Joan Martorell, que guanyà el Premi Mallorca de Narrativa amb aquesta obra, recrea una època que tots creiem conèixer, per referències literàries, cinematogràfiques o familiars: la postguerra, en aquest cas focalitzada en un petit poble de Mallorca. En aquest retrat hi trobem la pèrdua, l’absència, la foscor, les mancances dels vençuts i l’altivesa i impunitat dels vencedors. Però aquesta història, mil vegades explicada, val la pena tornar-la a llegir amb les paraules que Martorell posa en veu de Jacob, narrador omniscient, la veu del relat, que comença fins i tot abans del seu naixement. El llenguatge poètic i els ulls innocents d’en Jacob converteixen en nou (perquè per a ell ho és) un dels períodes de temps més foscos de la nostra història recent.

La vida d’en Jacob és una història d’absències: la del seu pare, desaparegut després de la guerra; la del seu bessó Jeremies, desaparegut entre ombres i silencis; la de la mare, que ja no és la mateixa. “Encara no havia nascut i ja sofria”, llegeix en Jacob de petit en un llibre del seu pare. I s’hi sent identificat. I és que en Jacob i la seva família pertanyen al bàndol dels vençuts: “Les seves llàgrimes no tenien altra explicació que l’estigma. La penitència per la creua que portàvem d’antuvi. Ca nostra era una casa marcada (…) una gruta habitada per monstres.” L’atmosfera és densa, angoixant, freda, tèrbola i malaltissa. En Jacob no recorda els estius de la seva infantesa, i aquesta foscor engendra odi i ganes de revenja. La infantesa fosca d’en Jacob podria explicar els actes que cometrà de gran.

Tot i que l’autor no ho jutja, és inevitable que el lector es faci diverses preguntes: en alguns casos, està justificada la llei del talió? En Jacob està predestinat a l’acció que comet o són les circumstàncies en què s’ha criat les que l’encaminen a fer-ho? La grisor d’uns temps convulsos contrasta amb la riquesa lèxica del text i el ritme poètic que l’autor imprimeix a un text que no és ni una novel·la documental ni un text històric, sinó les tristes vivències d’un infant sense infantesa, un fill sense pare, un germà sense germà. Una vida condicionada per un conflicte bèl·lic que va deixar, un cop acabat, anys de misèria, rancúnies, venjances i tristor, molta tristor.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES