Les veus d’Àfrica

A ‘Indestructibles’, el periodista Xavier Aldekoa explica històries anònimes del continent africà relacionades amb l’horror i l’esperança

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

En el seu nou llibre, el periodista Xavier Aldekoa diu que cap reporter estranger pot ser la veu dels africans perquè en aquest continent hi ha milions de veus que cada dia clamen per millorar les seves condicions de vida, per denunciar els abusos i els crims que pateixen i per demanar ajuda. Vaja, que les veus africanes existeixen, però no les escoltem. Cal que ens preguntem per què. Dit això, el periodisme sí que pot servir d’altaveu, i això és el que Aldekoa –com tants altres reporters i escriptors- porten fent durant anys. Indestructibles (Península/Columna) és el nou llibre que l’autor publica sobre el que ha vist i viscut a l’Àfrica, en aquest cas un recull de retrats sobre persones anònimes que lluiten sense descans per viure dignament.

En els darrers anys, a Àfrica han estat protagonistes les revoltes, l’Ebola i el terrorisme. Sota aquests tres paraigües hi ha capítols de pobresa, gana, desplaçaments massius, assassinats i segrestos, però també esperança, solidaritat, somnis i projectes compartits. Està clar que una cosa no compensa l’altra, però sí que almenys serveix perquè coneguem que fins i tot en la foscor es pot trobar un raig de llum. Gràcies a aquest llibre d’Aldekoa, coneixem el cas d’un nen que és fan de Messi, però porta una samarreta de Cristiano Ronaldo, del Reial Madrid, perquè no té res més per posar-se. Lluny de conformar-se, decideix confeccionar ell mateix una samarreta blaugrana cosint franges dels colors del seu equip. També coneixem a un noi jove que malviu com pot a Níger, la terra que s’ha convertit en el “refugi de milers de vides suspeses, joves subsaharians que havien fracassat en el seu intent d’arribar a Europa i abandonat la ruta per por, després de patir experiències traumàtiques o quedar-se sense diners i romanien bloquejats en territori nigerià sense opcions ni voluntat de seguir endavant ni de tornar als seus països”. Aquestes persones no avançaven per por o manca de recursos i no tornaven allà d’on venien, amb les seves famílies, per vergonya d’haver de reconèixer el seu fracàs. No m’imagino el que deuen sentir aquelles persones que sobreviuen al desert i a l’arribar al mar es tiren enrere per por.

Diu Aldekoa que, segons l’Organització Internacional de les Migracions, en els moviments migratoris a l’Àfrica moren més persones al desert que al mar Mediterrani. No sabem xifres exactes, però sí llegim en aquest llibre alguns episodis de les tragèdies humanes que tenen lloc al desert, com les màfies que carreguen al seu cotxe desenes de persones per creuar-lo, i no fan marxa enrere quan algú cau del vehicle en els molts sotracs del camí, o els grups armats que segresten i converteixen en esclaus els africans que havien deixat les seves terres enrere a la recerca d’un futur millor. Però no tots els drames dels desplaçaments al continent africà estan relacionats amb el somni europeu, perquè l’organització terrorista Boko Haram mata, tortura, viola, enterra, destrossa, persegueix i atemoreix pobles sencers. A Indestructibles hi ha una imatge terrible: milers d’africans en una carretera, fugint del terror, i esperant que passin cotxes militars o d’ONGs, esperant rebre d’ells qualsevol cosa per menjar. Boko Haram ha matat ja més de 50.000 persones, i altres dos milions i mig s’han quedat sense casa. Aldekoa explica que en uns mesos pobles minúsculs de vint habitants poden passar a acollir més de dotze mil.

Un altre episodi és la manera com Boko Haram capta adeptes, a vegades per obligació, però moltes d’altres per falses promeses, per sortir de la misèria o per ser respectat i aconseguir així una dona. La realitat de l’Àfrica és prou complexa com per conformar-se amb explicacions generals i això ho veiem en aquest llibre. Aldekoa ens mostra els casos individuals que s’amaguen dintre de les grans xifres que ens arriben a Europa. Els africans no són només el nombre d’assassinats, d’afamats, de desplaçats o de víctimes de malalties. Àfrica és un continent molt ric culturalment, amb molta humanitat, solidaritat i humilitat. Països amb moltes històries anònimes que reclamen ser escoltades. L’escriptor kenyà Ngugi wa Thiong’o, com altres autors africans, de fet, porten anys denunciant aquest centralisme d’Occident que es mira la resta de continents amb altivesa. Els textos d’Indestructibles reivindiquen la humanitat dels africans i ens humanitzen a nosaltres. Som, a fi de comptes, la mateixa naturalesa, però amb unes realitats diferents.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESPeriodismeTurisme / Viatges
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES