El poder dels mites

L’escriptora italiana Andrea Marcolongo conversa amb la nova Consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, sobre els mites grecs al Mot
Andrea Marcolongo i Mariàngela Vilallonga
Andrea Marcolongo i Mariàngela Vilallonga al Festial Mot.

 

Manel Haro. Olot / @manelhc

Mariàngela Vilallonga va aterrar al Festival Mot d’Olot com a nova Consellera de Cultura, per conversar amb l’escriptora italiana Andrea Marcolongo, autora d’un assaig que convida a estimar la llengua grega antiga, La lengua de los dioses (Taurus), i ara de La medida de los héroes (Taurus), on vol aportar una mirada personal als mites grecs. De Vilallonga (la presència de la qual ja estava programada abans del seu nomenament) s’esperava, almenys, alguna picada d’ullet a la situació política actual o, almenys, algunes paraules fetes com a Consellera. Per no fer-se esperar, ho va fer només començar, tot citant el llibre de la seva companya d’escenari, Marcolongo: “gràcies a les nostres paraules, venim al món, som reals”. Després va citar Maria Àngels Anglada: “cap paraula no mor que no en floreixi una altra al seu costat”. La fletxa de Vilallonga va cap a la Junta Electoral Central, que ha prohibit als mitjans públics de Catalunya l’ús de les paraules «exili» i «presos polítics».

Política i reivindicacions (necessàries) a banda, l’eix de les dues obres de Marcolongo, i de la conversa del Mot, són els mites i les paraules. L’autora italiana va buscar aixopluc en les llengües i cultures gregues quan, amb onze anys, va morir la seva mare. Ho confessa la pròpia escriptora: “per a mi la llengua grega ha estat horitzó, salvació i direcció quan em sentia perduda com a ésser humà, i els mites m’han ajudat a trencar els tabús del dolor”. Per a Marcolongo “un mite no serà mai història, però sí són restes d’un passat que ens ajuda a explicar el nostre present, que ens ajuda a conèixer-nos a nosaltres mateixos, els mites són una revolució”. A les seves paraules, Vilallonga hi afegeix que “els mites són universals, en el temps i en l’espai, i poden ser útils a qualsevol persona”. El que sembla, doncs, és que els mites són tan universal com personals, un coneixement compartit, però que cadascú pot interpretar a la seva manera i fer-lo seu”. En paraules d’Italo Calvino -el cita Marcolongo- “els mites són com la pols daurada que es posa en el temps, i quan un es retroba amb ells, la pols s’aixeca i brilla”.

En aquest sentit, l’escriptora italiana garanteix que ella no escriu llibres sobre la Grècia clàssica, sinó “sempre sobre el present, encara que amb una mirada al passat”. Ho diu perquè considera que “els mites no es fan mai vells, i no ofereixen respostes, sinó que estimulen a plantejar-se preguntes, que habitualment apunten al present”. Per la seva banda, Vilallonga recorda que “a l’igual que els clàssics grecs necessiten noves traduccions, per adaptar-se als nous lectors, també els mites necessiten ser recuperats constantment per a les noves generacions”. La Consellera, però, es pregunta què passarà amb el llatí i el grec si surten dels currículums acadèmics dels instituts, cosa que Marcolongo considera un error, i reclama que “cal entendre que els mites són moderns, es poden explicar de manera divertida, i sobretot no hem de buscar la seva utilitat en la cultura, sinó entendre que van més enllà i ens ajuden a formar éssers humans”.

Marcolongo, milanesa de naixement, viu en l’actualitat a Sarajevo, després d’haver residit en diverses ciutats. “«Nostàlgia» és una de les meves paraules preferides i etimològicament significa dolor pel retorn -explica l’autora-, i quan em pregunten d’on sóc, sento una mica de fatiga perquè prefereixo pensar que tinc moltes cases”. Un altre mot que la fascina és «migrant»: “és una paraula meravellosa, no podem oblidar que tots som migrants d’una manera o una altra”, i ho diu lamentant, és clar, la realitat de les persones que es veuen forçades a abandonar la seva terra per les guerres. Marcolongo aprofita per denunciar quan la política fa brandejar la paraula «arrels» constantment, perquè “les arrels estan sempre a sota, mai a sobre, en la superfície veiem l’arbre i si aquest no dona fruits o els fruits no són bons, les arrels són estèrils”. I el públic, és clar, aplaudeix.

 

llibres de marcolongo

Categories
HistòriaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES