Florent Brayard: “La Solució Final va ser un gran secret, fins i tot per a Goebbels”

A 'Auschwitz: Investigación sobre un complot nazi' l'autor documenta que la majoria de nazis desconeixien els plans de Hitler per als jueus

Florent Brayard és historiador, professor a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales i director d’investigació al Centre National de la Recherche Scientifique. Porta més de la meitat de la seva vida estudiant la política nazi de persecució i extermini dels jueus. Al seu darrer llibre, Auschwitz: Investigación sobre un complot nazi (Arpa), afirma que la Solució Final, l’eliminació sistemàtica de la població jueva europea, va ser durant més de 18 mesos un secret que només uns pocs nazis coneixien i que fins i tot el ministre de propaganda, Joseph Goebbels, va estar exclòs d’aquest petit cercle coneixedor.

Brayard confessa que  no sempre és fàcil treballar un tema com aquest i que, fins i tot, a vegades és impossible no acabar convertint-se en un  “ésser lúgubre que viu entre el mal i la mort”. De fet, la seva cara és gairebé sempre seriosa tot i que afable. Dedicar la seva carrera ( i inevitablement la vida) a l’Holocaust “és un preu massa alt que s’ha de pagar”, i per això més d’una vegada ha pensat en canviar el tema d’estudi. El dia abans de la nostra entrevista apareixien 80 tombes profanades amb símbols nazis a un cementiri jueu de Quatzenheim, a prop d’Estrasburg. Em diu que per aquest motiu seguirà parlant de la Xoà, per conscienciar i encomanar el rebuig.

 

Patricia Tena. Barcelona

Recorda quan va ser la primera vegada que va sentir a parlar de l’Holocaust?

I tant! Va ser a l’institut, van projectar a classe el documental Nuit et Brouillard. Recordo que les imatges em van impactar moltíssim i a partir d’aquell moment vaig voler saber-ne més. Uns anys després vaig veure a televisió la sèrie Holocaust, protagonitzada per Meryl Streep. Però suposo que el punt d’inflexió va ser a l’època universitària on vaig descobrir el documental Shoah  i un dels meus professors d’història em va proposar fer la tesina sobre el negacionisme, basant-me, principalment, en la correspondència entre Paul Rassinier i Albert Paraz.

Què va pensar quan va visitar Auschwitz per primer cop?

Em vaig sentir profundament impactat. Igualment, crec que hi ha dos tipus d’historiadors: els que vibren sent pressents on la història ha passat, per exemple visitant un castell on Napoleó va passar una nit, i altres que viuen la història a través de la lectura de fonts i testimonis. Jo sóc més d’aquesta segona espècie.

Creu que els camps de concentració haurien de ser visita obligatòria a les escoles?

La resposta està fora del meu camp de competències, jo només sóc historiador, i crec que ho han de decidir les institucions educatives. Igualment, al meu parer, és una experiència crua però molt positiva que crec que s’hauria de compartir amb molta gent, ja que fa que arribis a comprendre millor la profunditat de l’esdeveniment.

Quin paper va tenir el diari del ministre de Propaganda nazi, Joseph Goebbels, en el seu estudi?

Vaig començar a estudiar els seus diaris fa més d’una dècada, ja que el 2004 va ser una font molt important del meu llibre La solution finale de la question juive. En un moment determinat vaig començar a preguntar-me si els assistents a la conferència Wannsee coneixien què era la Solució Final, ja que la gran majoria només parlava de jueus deportats,  cap a l’est o a l’illa de Madagascar, com si encara fossin vius. Això deixava una qüestió irresolta i vaig decidir tornar a llegir els diaris de Goebbels, que són més de 30.000 pàgines, i quina va ser la meva sorpresa quan me n’adono que ell no cita mai aquest tema. L’absència d’aquest esment em dona a entendre que la Solució Final va ser un gran secret, fins i tot per a Goebbels. Imagina, de quina mesura, que fins i tot algú tan proper a Hitler com el seu ministre de Propaganda no ho sabia.

Vostè ho titlla directament de complot.

Efectivament. Tot i que crec que el terme que ho defineix millor és secret superlatiu. Els complots existeixen i impliquen un cercle tancat de persones que estan al corrent. En aquest cas implicava a Hitler i Himmler, a més d’un aparell de seguretat que, per necessitats òbvies, havien d’estar al corrent. Perquè se m’entengui: diguem que tot l’aparell nazi sabia que els jueus havien de morir, però una gran part desconeixia que havien de morir immediatament assassinats. Per aquest motiu, el fet de no saber-ho no els exculpa, ja que sabien que l’objectiu final era fer-los desaparèixer de l’espai europeu, tot i que fos amb altres mètodes que podríem qualificar “d’extinció forçada”.

Què vol dir?

Hi ha documents que demostren el plans per procedir a l’extinció dels jueus a través de l’esterilització forçada. Això implicaria, al cap d’uns quants anys, la desaparició del poble jueu sense haver de recórrer a l’assassinat directe.

Esgarrifós! Per què era tant important mantenir-lo en secret?

Estableixo una diferència clara entre l’eliminació dels jueus de l’Europa de l’est (ostjuden) i el secretisme al voltant dels de l’Europa occidental. En general havia una acceptació de la política cap els ostjuden que eren identificats com enemics dolents, però amb els altres el tema era més complicat ja que els propis alemanys els consideraven els veïns que tots tenien.

De fet, ja havia passat una vegada amb el programa secret Aktion T4, no?

Exactament. Aquest programa consistia en assassinar discapacitats físics i mentals. Els nazis els consideraven inútils i febles. Deien que debilitaven la nació i fins i tot van crear publicitats on donaven a conèixer el cost econòmic que podria tenir mantenir-los vius.  Però un gran sector de la població i fins i tot  l’església catòlica van protagonitzar grans protestes de rebuig. Hitler temia que no entengués l’eliminació sistemàtica de jueus, i menys, els alemanys. Per tant, calculo que la solució final va ser un secret durant aproximadament l’abril de 1942 fins l’octubre de 1943. A la conferència de Posen, Hitler declara que la totalitat dels jueus europeus ha estat eliminada i en aquell moment el complot desapareix, ja que el conjunt de l’aparell de l’estat n’és coneixedor.

Ara treballa en l’edició francesa del llibre de Hitler, Mein Kampf. Ha canviat d’alguna manera la seva visió del personatge una vegada que s’ha ficat, literalment, a la seva ment?

Vull remarcar que és una edició crítica que va acompanyada de més de 3.000 notes i una trentena d’introduccions. És un assumpte molt delicat i la idea és poder entendre el text original. Crec que per la meva trajectòria d’investigador ja coneixia bastant bé la manera de pensar del Führer, però treballar des de la seva pròpia ment, amb les seves pròpies paraules, és un altre nivell. Des de molt aviat, ja l’any 1925, parla de la identificació d’un enemic interior i  aquest odi tan temprà acabarà tenint les conseqüències que tristament ja sabem.

El diari El País publicava fa poc els atacs antisemites a França han crescut més d’un 74% en el darrer any. El març de 2018 dos homes van assassinar a la supervivent de l’Holcaust Mireille Knoll i recentment un retrat de Simone Veil, advocada i política francesa que també va estar als camps de concentració, va aparèixer pintat amb una esvàstica. Qui no entén la història està condemnat a repetir-la?

Malauradament és un fenomen global i, sens dubte, l’hem de confrontar. A mi em pertorba com historiador, però especialment com a ciutadà. És difícil d’entendre. Jo porto tota la vida estudiant l’Holocaust i això m’ha permès tenir una opinió formada sobre ell. No sé si els estudis actuals no tenen la mateixa eficàcia que els de la meva època. El genocidi jueu va ser únic per determinades circumstàncies, però no hem d’oblidar altres com el ruandès. Què com és possible que després d’Auschwitz encara hi hagi antisemites? Està clar que en algun moment les coses s’han començat a fer malament, però no sabem quin. És fonamental i feina de tots esbrinar-lo i trobar una solució de manera urgent.

 

Categories
EscriptorsHistòriaLLIBRESPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES