Un viatge sense rumb a la recerca d’un mateix

A 'La mort del comanador 1’, de Murakami, un home se separa de la seva dona i acaba en una casa on es topa amb un misteri
la mort del comanador haruki murakami

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Tenia una certa controvèrsia envers Murakami perquè el primer llibre que vaig llegir va ser 1Q84, que, pel que tinc entès, és la seva millor obra i a mi, personalment, em va agradar molt. Després vaig llegir Underground i el vaig acabar sense més, massa expectatives esdevingueren un llibre dessabeït. Això no obstant, vaig donar-li una altra oportunitat i vaig estar molt encertat. La mort del comanador (Empúries en català amb traducció d’Albert Nolla i Tusquets en castellà amb traducció de Fernando Cordobés i Yoko Ogihara) és un llibre deliciós que té tots els elements per esdevenir un èxit.

L’escriptor japonès presenta un personatge, en Menshiki, amb qui qualsevol ésser humà pot sentir-se identificat sentimentalment. Un artista que, mitjançant una melangiosa primera persona se’ns presenta com a un personatge perdut com a conseqüència de la separació de la seva dona. Aquest necessita replantejar-se qui és, on és i cap a on va, i decideix fer un viatge per a esclarir uns dubtes que acaben amb una dolorosa confirmació: no té on anar. La seva fama (petita però existent) com a pintor de retrats li permet viatjar un mes sense entrebancs econòmics, però el temps i els diners són coses que s’exhaureixen sense adonar-nos. La sort fa que un company seu d’estudis li permeti viure a la casa del seu pare, en Tomohiko Amada, un pintor enigmàtic, críptic, famós, i que és l’autor del quadre La mort del comanador. Aquesta obra conté un misteri i és que, a més de no ser documentada enlloc, hi ha un trencament colossal amb la seva obra. Un paisatge diferent que lliga amb la convulsa biografia  d’Amada, amb un frec històric que veiem a altres obres de l’autor.

Aquesta casa li permet tenir totes les comoditats que necessita un artista: unes vistes d’ensomni en mig de les muntanyes, tranquil·litat, i uns elapés que fan que la música clàssica sigui un element quotidià a la novel·la. El seu nou habitatge serà el context perfecte per a tot un reguitzell d’enigmes de tipus oníric i religiós que ajudaran al creixement del protagonista i, en menor mesura, a l’oblit de la seva dona. El personatge fonamental, a banda del protagonista, serà el seu veí. Un home pulcre, atractiu, de gustos selectes i misteriós que condueix un Jaguar i que li vol pagar una quantitat desorbitada perquè li fes un retrat. Junts descobreixen el dringar d’una campana perduda pel bosc que els condueix fins a un templet sintoista. A partir d’ací, Murakami desenvolupa tota una història d’interrogants que caldrà desvelar amb la segona part del llibre.

Murakami sap dirigir el tempo de la novel·la amb elements que apareixen, enganxen el lector i desapareixen com la boira. És un llibre que no et permet dir: “ja està bé per avui” i que, mitjançant finals que semblen de Netflix, sap com impedir que tanquem el llibre. Cada final de capítol deixa obert un misteri que resulta força complicat no voler resoldre. En aquesta primera part, seguint la història retratística del llibre, Murakami ha agafat el carbó, n’ha dibuixat el marc, ha marcat els colors base però ens ha impedit saber qui s’amaga darrere de l’obra. És, doncs, una novel·la que deixa molts camins oberts, molts pensaments filosòfics, que et fa pensar i, a sobre, entreté.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...