Diari íntim al Japó imperial

'El diario de la dama Murasaki' és un recull de reflexions, inquietuds i observacions de Murasaki Shikibu, autora de 'La novel·la de Genji'
El diario de la dama Murasaki

 

Nicola di Padova. Barcelona

Si pensem a Japó de l’època Heian (entre els anys 794 i 1185) podem imaginar-nos una situació social similar a la França prerevolucionària: una profunda estratificació social i una separació neta entre la classe més pobra (els pagesos) i la noblesa. No sabem molt de la classe més pobra i la poca informació que tenim ens ha arribat a través d’alguns contes populars, però disposem d’una àmplia literatura que ens permet conèixer en profunditat els costums, l’estil de vida i les tradicions dels nobles del segle X, que es reunien i vivien a la cort imperial de la ciutat de Heian-kyo, la moderna ciutat de Kyōto.

Entre les obres literàries més famoses d’aquesta època no podem obviar el Makura no Sōshi (El libro de la almohada) de Sei Shōnagon, el Sarashina Nikki (Sueños y ensoñaciones de una dama de Heian) de la dama Sarashina i, clarament, al clàssic més important de la literatura japonesa, el Genji monogatari (La novel·la de Genji) de Murasaki Shikibu. D’aquesta mateixa autora, l’editorial Satori ens presenta en la seva sèrie «Mestres de la literatura japonesa» una preciosa i completa edició de Murasaki Shikibu Nikki (El diario de la dama Murasaki), traduït per Akiko Imoto i Carlos Rubio, per primera vegada directament al castellà del japonès, i amb un apartat de notes aclaridores que permeten entendre millor la citacions, els noms i les tradicions relatades en les pàgines del diari.

Sobre l’autora del diari, la dama Shikibu, no en sabem molt, el que sembla cert és que Murasaki Shikibu no era el seu veritable nom i que va viure al Japó del final de segle X. És probable que fos cridada a servir a la cort imperial després de la mort del seu marit, com a dama de companyia de l’emperadriu Shoshi, a causa de la seva fama com a escriptora del Genji Monogatari. L’obra és el diari personal de la dama, on apunta les seves reflexions, les seves idees, els esdeveniments més importants que han ocorregut en la cort, així com poesies i relats que li van agradar. A través de les pàgines d’aquest diari vivim l’embaràs de l’emperadriu Shoshi i el naixement del príncep imperial, així com tots els rituals religiosos i les celebracions que acompanyen a l’embaràs de l’emperadriu.

Shikibu ens parla sobre la vida a la cort, de la rivalitat entre dames de companyia i de la carrera d’alguns funcionaris polítics. No obstant això, les pàgines més profundes són les que ens fan viure la tristesa i la solitud de Shikibu, les seves reflexions sobre la seva pròpia vida i el record del marit mort, tot sempre acompanyat per poemes i descripcions de la naturalesa que comparen l’efímera vida humana a la no permanència de les estacions (segons la clàssica filosofia japonesa d’aquesta època del Mono no aware).

El Diario de la dama Murasaki és una obra preciosa, probablement no és una lectura recomanable per a tots els lectors o per a aquells que no coneguin molt de la història i de la literatura japonesa d’aquesta època (a aquests últim els aconsello començar amb el Genji monogatari). No obstant això l’edició de Satori ofereix una introducció rica d’anècdotes i notes explicatives que acompanyen el text que ofereixen un historial molt útil per a la comprensió de l’obra. Imprescindible.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

 

Categories
Biografies i memòriesLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...