Contes de Nadal per a tot l’any

'Contes de Nadal políticament correctes' aplega cinc relats de James Finn Garner en què fa una versió nova i irreverent d'altres clàssics
james finn garner contes de nadal

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Vivim una època daurada en què tothom té el vici d’opinar de tot. La llibertat d’expressió té aquestes coses, i el nombre de catedràtics de la vida per metre quadrat es multiplica a un ritme agosarat. Així, enfront del mestretites de torn hi ha qui ha involucionat i viu en una constant correcció per por als sabuts i a les sabudes de torn. Enfront d’aquesta tendència, James Finn Garner ens va arribar en català el 1995 amb el títol Contes per a nens i nenes políticament correctes, un excels recull dels contes més comuns com la caputxeta vermella, els tres porquets o la ventafocs sota un filtre de correcció que emprenya i fa riure a parts iguals. Ara, Quaderns Crema publica Contes de Nadal políticament correctes, amb traducció de Dolors Udina. En castellà en va fer una edició fa uns anys l’editorial Circe.

El llibre té un gran però que no és culpa ni de l’edició, ni de l’escriptor, ni dels traductors i és que, amb Contes per a nens i nenes políticament correctes (traducció de Quim Monzó i Maria Roura) coneixíem la història prèvia i vèiem els canvis que s’hi havien fet. El lector podia reconèixer on estava la befa sense gaire esforç i aquest coneixement era el que ens feia gaudir d’una caputxeta vermella que, en ser atacada pel llop, rebutja l’ajuda d’un caçador perquè ella pot perfectament amb la fera. Aquesta identificació instantània no ocorre amb el nou llibre de Finn Garner,  ja que jo no coneixia quatre dels cinc contes que formen l’índex.

Això no obstant, amb un desconeixement total de les històries, el lector pot fruir i delectar-se amb els girs i les correccions que l’escriptor americà ens regala. Primerament a Era la nit del solstici ens presenten uns versos que, lluny de desitjar-nos un bon Nadal o la celebració del naixement de Jesús, ens animen a reciclar, renovar i tancar l’aixeta, que així serà com ajudem el planeta, i no amb adoracions. Aquests versos faran que el lector pugui gaudir del nou plantejament nadalenc, imaginant-se els cors de gòspel com canten sobre l’arribada del Pare Noel:

 

Alçà el cap sorprès, amb els ulls ben rodons

i així vaig constatar les grans dimensions

Tan ample com llarg, baixet i greixós,

segur que era amant d’un menjar fastigós.

I això no era tot per sorprendre algú sa;

tenia una pipa a les dents, per fumar.

Costava de creure tenir allà al davant

un clar element carcinogen i gras.

 

Després trobem altres contes com Glaç, la persona de neu o El trencanous que ens són aliens però que demostren un enginy subtil que ens recorda al nostre Quim Mozó. L’únic conte que m’era conegut és el darrer, Cançó de Nadal, la versió de A Christmas Carol escrita per Charles Dickens i que, si som humans d’aquest planeta i disposem de televisió haurem vist a alguna de les moltes cadenes de televisió que hi ha. El personatge de l’avar Mr. Scrooge s’haurà de cenyir a les normes del llenguatge políticament correcte.

Al primer esmentat, Glaç, la persona de neu, hi trobem la rivalitat entre Bobby i la Betty, dos germans que barallen per coses insignificants, fins al punt que no es poden posar d’acord ni tan sols en quins afers eren insignificants. Un dia de neu, amb la intenció de passar-ho bé crearan una persona de neu, però les discrepàncies sortiran aviat quan han de decidir el gènere del ninot (o ninota). Amb el naixement d’aquesta persona de neu, que pot parlar, l’autor enllaça de forma molt irònica el seu estat d’ànim, les discussions de gènere i els problemes d’escalfament global. Glaç assolirà la fama gràcies a totes aquelles persones de neu sense gènere que li donen suport, fins a arribar a un debat cara a cara amb el president.

A El trencanous hi ha la figura de l’oncle Drosslemier, i de la seva neboda Clara, qui rep un regal inesperat: un trencanous gravat a mà disfressat de soldat. En dormir, els objectes de l’habitació comencen a moure’s, creant una situació de brega que solament el trencanous, de forma no patriarcal ni sexista, podrà resoldre. Al conte del ren més famós, Rudolh, el ren del nas apoderat, Garner canvia totalment l’actitud d’aquell animal dòcil que enamora igual o més que el Pare Noel. El nostre animal més carismàtic serà un autèntic revolucionari que barrejarà desobediència i ètica per tal de rebatre la tirania i l’esclavitud del Pare Noel.

Per últim trobem la joia del llibre, la que més m’ha fet riure i més he gaudit: Cançó de Nadal. L’Scrooge és el personatge més famós de l’obra. Un vell explotador, violent, avariciós i mesquí! Aquest àvar es trobarà el seu soci terminal, el Jacob Marley, i farà reviure una de les situacions nadalenques més còmiques de tots els temps. A Contes de Nadal políticament correctes potser no hi trobem aquesta tornada al passat, a quan érem joves i les nostres àvies ens llegien Els tres porquets, però sí que descobrirem nou contes que ens són desconeguts i que es poden llegir durant tot l’any.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HumorLLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES