Aquella buidor existencial

A 'Com si fos ahir', Teresa Muñoz retrata una dona que arrossega un malestar anímic, però no sap determinar què el causa
Com si fos ahir Teresa Muñoz

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Reconec que faig molt tard amb aquesta novel·la, però després de devorar Des del balcó (Amsterdam) necessitava un poc més de Teresa Muñoz. La narració intergeneracional i la cruesa de les descripcions quotidianes em van fer descobrir una autora de cap a peus. Ara, fent un exercici de retrocés temporal, acabo Com si fos ahir (Amsterdam) amb la sensació que Teresa Muñoz no és flor d’un dia, i que gaudirem de la seva prosa durant molt de temps.

Escrit en una primera persona àgil i desimbolta, la novel·la narra el món interior de la Sabina en una situació comú per a moltes persones: tenir malestar intern i no saber-ne el perquè. La protagonista és una dissenyadora gràfica que frega la trentena d’anys i que dibuixa una divisió molt emprada al llarg de tota la història de la literatura: el món del camp i el de la ciutat. Així, aquesta dualitat és l’escenari perfecte per a la contextualització d’idees i de personatges. Veiem, d’una banda, uns pares molt hermètics a qui no aconseguim conèixer i, d’altra banda, aquella obertura de ment que suposa la ciutat en mig de la maduresa personal. Amb temps per pensar i crear una teranyina mental que l’evoca al pessimisme, Sabrina visita un psicòleg que farà que es replantegi la seva situació amorosa i, amb ella, que comenci a dubtar de cada decisió presa i per prendre. Aquest buit que trastorna la protagonista ve causat per un accident que ha creat un lapse de temps enfosquit pel trauma. A aquesta situació de buit personal s’hi suma la necessitat de comptar amb una mare amb qui mai ha tingut una relació fluida, i que a més a més, ara presenta símptomes d’Alzheimer.

Teresa Muñoz aconsegueix que tinguem uns vincles fortíssims amb la protagonista, qui s’encarregarà de portar-nos de la mà durant tota la història. La Mila, amiga de la Sabina, serà de vital importància perquè el personatge principal pugui obrir-se al lector, fent-ne un relat psicològic d’una qualitat remarcable. A més a més, les el·lipsis temporals seran molt recurrents durant tota la narració, sempre sense perdre el punt de vista mental de la protagonista. La manca de sinceritat serà constant durant les converses amb la seva amiga, unes que ajuden a descobrir records entre un buit mental que esdevé pertorbador. A poc a poc i mitjançant un llenguatge planer però necessari, l’autora tracta els temes principals de l’angoixa durant l’etapa de creixement: la família, les companyies i el futur.

Hi ha tot un seguit de reflexions que demanen un stop en la lectura perquè realment són pensaments que puc tenir dia rere dia, i que requereixen reflexió i autocrítica. Com si fos ahir és una novel·la dura des del punt de vista emocional. Una història que té per tret de sortida un trauma i que juga amb creences i pensaments fins al malestar. Una obra seductora que no cal deixar de recomanar malgrat no ser una novetat.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...