La resistència catalanista en temps de Franco

A 'Sabotatge contra Franco' Joan Safont analitza les diverses maneres com el poble català va resistir i va plantar cara al franquisme
sabotatge contra franco joan safont (1) (1)

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Publicar una ressenya sobre un llibre que es titula Sabotatge contra Franco (Angle) en uns dies en els quals al Parlament d’Espanya s’ha aprovat l’exhumació de les restes del dictador del Valle de los Caídos, pot donar peu a malentesos. De fet, la paraula «sabotatge» ens pot fer pensar en una mena d’atac per tal de liquidar Franco, però el que Joan Safont ha escrit en aquest llibre no va per aquesta línia. Ens diu Jordi Amat en el pròleg que “aquest llibre explica, d’una manera nítida i complexa, quins van ser els diversos mecanismes del sabotatge. Un sabotatge que va tenir un èxit indiscutible.” No tinc clar si l’èxit va ser tan indiscutible com afirma Amat, però sense cap mena de dubte aquest sabotatge que va dur a terme el poble català va ser un exemple per a altres pobles de l’estat espanyol.

Així doncs, en aquest assaig Joan Safont analitza les diverses maneres com el poble català va resistir i va plantar cara al franquisme. Un dels primers capítols està dedicat al temple de la llengua, l’Institut d’Estudis Catalans. Coneixia la història de la seva formació, però no les nombroses temptatives per part del règim d’esborrar-lo del mapa. Així, hi apareix el projecte de fer fora els antics membres, posar-hi uns altres que pogueren ser acceptades per les noves institucions i crear el nou Instituto de E[studios] M[editerráneos]. La cultura és un dels pilars d’aquest llibre. El reguitzell de noms que Safont aporta és d’una riquesa abundant, explicant qui era cadascú i quin va ser el seu paper en la lluita antifranquista. El naixement d’Òmnium al novè capítol és del tot il·lusionant tenint en compte el paper que juga avui en dia en la lluita contra la repressió. Un altre dels fets culturals que s’hi expliquen és l’exili i el paper que va tenir Joan Sales i Vallès i l’antropòleg Raimon Galí i Herrera. La seva actuació durant un període tan convuls com aquest fou exemplar, fent de llavor per a una futura branca catalanista que seguiria les seves petjades com podien.

Joan Safont narra també les actituds dels homes cabdals durant aquests anys, i hi deixa un capítol sencer per a qui seria futur president: Jordi Pujol. Sota el títol de «Jordi Pujol, el jove redemptor» veiem com els catalans arribaren a fer la campanya «Pujol – Catalunya» perquè ell seria un d’aquells símbols de repressió franquista, donat el seu empresonament, els senyals físics i psicològics de les tortures i la seva convicció a l’hora de seguir els seus ideals. Davant d’un consell de guerra, Pujol pensava: «Si feia bondat, me’n podria sortir amb sis mesos. Si llegia uns apunts que havia escrit en un paper la nit anterior, em caurien set anys. Vaig dir-li [a la Marta Ferrusola] que els set anys mai serien complets (…) però ella no em va deixar ni acabar: “Si has arribat fins aquí, has d’arribar fins al final; si tens pensat un discurs, el fas. Els nens i jo ja t’esperarem”.»

En aquest llibre el lectors hi trobarà molts més detalls i noms, com el de Josep Pla, a qui l’autor li dedica un capítol, però no cal allargar-se més en aquesta ressenya. Val la pena apropar-se a aquest Sabotatge contra Franco per tal de conèixer una mica millor el catalanisme durant una època tan fosca com va ser el franquisme. Segur que alguns dels capítols que us trobareu ja ho coneixíeu, però d’altres probablement no. En qualsevol cas, sempre és bona ocasió per posar ordre a la nostra memòria col·lectiva i retre els merescuts homenatges a tanta gent i institucions que es van deixar la pell per tenir la cultura que avui tenim.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
HistòriaLLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES