Llums i ombres de Gala Dalí

A ‘La intrusa’ Monika Zgustova fa un retrat íntim de Gala Dalí, musa de diversos artistes, més enllà dels tòpics i de Salvador Dalí
Monika Zgustova La intrusa (1)

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Existeixen diferents biografies sobre Gala i aquesta, relativament breu, ens acosta de forma gairebé poètica i intimista a la biografiada i el seu entorn. Gala va néixer a Kazan, a la riba del Volga, el 1894, en una família benestant i va tenir accés a una bona educació. Alguns problemes de salut la van portar a un sanatori suís on va conèixer Éluard, el poeta, el seu primer marit i pare de la seva única filla, Cécile. S’ha especulat i escrit a bastament sobre la personalitat de Gala, sobre el seu tarannà, la seva relació amb els homes i la seva cobdícia, fruit d’una por constant a empobrir-se o restar abandonada. Per la seva vida van passar homes brillants, com el mateix Dalí, amb alguns dels quals la relació sembla gairebé maternal però, també, de mànager comercial, fins i tot. Va ser una mussa d’artistes? En tot cas ho va ser de forma poc habitual i molt lliure. Ens queden notes biogràfiques que ens poden acostar a la seva realitat però no sempre l’autobiografia és fidel a la veritat.

Zgustova intenta penetrar en el món interior de Gala, sense defugir les ombres, tot i que alguns aspectes de la seva vida privada resten en la penombra. No incideix gaire en l’estranya relació amb Dalí  pel que fa al sexe, un tema sobre el qual s’ha escrit força i, en ocasions, amb una certa morbositat tafanera. El cert és que va ser una parella molt unida però molt poc convencional. Gala va ser la intrusa que dona nom al llibre, però, qui sap, potser ja li abellia assumir aquest paper que ens pot semblar incòmode. Va morir l’any 1982, tenia deu anys més que el pintor i sabia que aquest se sentiria perdut sense ella, per això va demanar a un altre personatge de l’entorn dalinià, Amanda Lear, que es casés amb ell.

L’origen familiar de Gala i el context cultural en el qual viu de petita i de jove donen pistes per a incidir en el seu tarannà però no ens expliquen del tot la fascinació exercida per una dona que no respon a un cànon de bellesa ortodox. Pintada, descrita, dibuixada i retratada, Gala se’ns mostra sempre disfressada, d’alguna manera. O surrealista. Sembla que vegi els homes com a éssers a qui cal protegir i deixar destacar. Assumeix un paper secundari que li permet controlar i intervenir de forma directa en coses com ara la venda i promoció de l’obra de Dalí.

De fet, sobre la seva personalitat trobem opinions contradictòries: violenta, amable, discreta, exhibicionista, irritant. És possible que tots aquests aspectes responguin al seu propi interès, a la seva necessitat de donar, en cada moment, una determinada imatge pública. Per poder promocionar millor l’obra de Dalí calia restar en un segon terme. Les fotografies que trobem en aquest llibre ens mostren l’evolució soferta per Gala des de la seva joventut, on encara hi podem copsar una certa espontaneïtat,  fins als seus darrers anys, quan controla del tot la seva imatge pública. El castell de Púbol, un regal de Dalí per tal que comptés amb un espai propi, és també una mena d’escenificació, de fet no hi residia de forma permanent.

Aquest llibre ens acosta una mica més a fons a la trajectòria d’una dona que, malgrat les aparences, va ser mestressa de la seva pròpia vida. Però el fet és que, malgrat les biografies, els molts articles que s’han escrit, els documentals i pel·lícules sobre el seu entorn i l’excel·lent exposició del MNAC, la personalitat de Gala se’ns escapa com aigua en un cistell i continua exercint una estranya i singular fascinació.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
ARTBiografies i memòriesLLIBRESLlibres sobre art
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES