Personatges en lluita

A 'Això no és Amèrica', Jordi Puntí presenta nou relats protagonitzats per persones adultes que fugen i busquen el seu lloc al món
aixo no es american jordi punti (1)

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Sota el títol de la mítica cançó de David Bowie This is not Amèrica, Jordi Puntí ens presenta un deliciós recull de contes on veiem una certa evolució literària i un canvi de perspectiva. A altres obres com Animals tristos veiem que el pessimisme arrossegava l’obra de Puntí i ara a la fi (a mi m’agrada més així) se n’ha aconseguit desprendre. Que se’n desprenga no vol dir pas que no hi haja patiment o injustícies, simplement que en totes elles veiem un esperit de lluita absent en altres dels seus grans títols. Aquest recull són textos que l’autor ja tenia escrits (almenys el tronc d’alguna de les històries) però que Jordi Puntí no ha deixat caure en l’edició actual com si fos un ou ferrat. Darrere d’aquest llibre es nota que, probablement, una de les coses que més li ha fet suar és el trobar un perfecte fil conductor que gira al voltant de la solitud i de la música.

Així doncs, aquests dos elements ens faran de guia per diferents situacions que l’autor aconsegueix lligar amb mestria. Perquè no, això no és Amèrica, i tot no passa per un filtre daurat en què si fas autoestop qui t’arreplegue serà la mare dels futurs fills. No. Pot arreplegar-te un assassí, un home normal, o simplement ningú i romandre-hi dies sense cap ànima caritativa. A les pel·lícules tothom se’n surt, i aquí? Jordi Puntí té moltes sorpreses per als lectors. Un dels molts punts a destacar és la diversitat d’històries. Gràcies a aquesta, difícilment el lector no s’identificarà amb algun dels personatges que conformen la línia argumental. Tothom ha estat a soles, o millor dit, se n’han sentit, i amb aquesta premissa Jordi Puntí aconsegueix que empatitzem amb alguns d’ells. La situació geogràfica ens dibuixa un panorama divers, ubic, sense gairebé cap mena de referència clara que ens permet participar i aportar el nostre gra d’inventiva respecte on viuen els personatges.

Farem una petit tast introductori perquè el lector senta ganes de fer-li una bona mossegada literària. Puntí ens dibuixa un primer conte romàntic, “Vertical”, on els sentiments resten a flor de pell. Un segon, “Intermitent”, amb un autoestopista entranyable. Més tard, a “Ronyó” trobarem el sarcasme a flor de pell, d’un nivell tan gran que pot condicionar la vida d’algú. Amb “Premi de consolació” la temàtica de la música predomina per sobre de la resta, i l’amor i la música caminaran braç a braç. “La mare del meu millor amic” parteix d’una trobada inesperada, amb una gran dosi d’erotisme que enllaça diferents generacions. Seguidament, a “Set dies al vaixell de l’amor” Sam Corina, un músic de jazz, crea l’atmosfera perfecta perquè l’amor aparega. Per sort o per desgràcia, els desitjos no sempre s’acompleixen. Un conte que parla de la classe social, “La matèria”, i de com la manca d’estabilitat crea noves situacions que hauran de solucionar per poder ser vivint amb les mateixes exigències. Lluny de ser una paràbola cristiana, “El miracle dels pans i els peixos” l’addicció al joc serà la reina d’aquest penúltim conte. Amb pujades i baixes, frenesí i la bogeria del joc, de Las Vegas a Barcelona però tranlladable a qualsevol indret. Per últim, a “La paciència” veiem com l’autor apareix en forma de personatge dins d’una teranyina literària. No us podem dir més! Un recull àgil, veloç i ben escrit. En resum, un recull de Jordi Puntí.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • En aquell cel brillen estels desconegut stalker red

    Patiments del tercer món

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Al llarg de la història de la literatura hi ha hagut escriptors de renom que han fet servir un pseudònim...
  • tu no ets una mare com les altres

    Viure al màxim mentre es pugui

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tu no ets una mare com les altres, d’Angelika Schrobsdorff,es va publicar el 1992, en la seva versió original. Encara...
  • Hotel Lutecia Empar Fernández

    Vides travessades per l’horror

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Empar Fernàndez (Barcelona 1962) és escriptora i professora d’història. Porta molts anys escrivint i publicant, sola o en col·laboració amb...
  • Jenny Erpenbeck les formes del verb anar

    Crisi de valors global i individual

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Hi ha una cita que diu que qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Sota aquesta premissa Jenny...