Així es va fer Donald Trump

La sèrie documental de Netflix ‘Donald Trump: An American Dream’ mostra com el magnat va passar dels negocis a la política
young-donald-trump

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Aquests dies d’estiu he aprofitat per veure la sèrie documental de Netflix sobre Donald Trump, Trump: An American Dream, i la veritat és que he quedat atrapat des del primer minut. La sèrie només té quatre llargs capítols i la sensació que deixa és que es fan curts i que hi queden moltes llacunes, tot i que ofereixen molta informació que ajuda a entendre, per una banda, el personatge, i, per l’altra, que hagi arribat a la Casa Blanca. El relat de tot plegat comença quan Donald és només el fill de Fred Trump, un important constructor de Nova York que es va dedicar a aixecar edificis d’habitatges per als americans de classe mitjana en barris com Brooklyn, però que mai va arribar a fer obra a Manhattan. El jove Donald Trump, aprofitant la posició i el capital del seu pare, sí que es va atrevir a fer coses al cor de la ciutat, durant els anys setanta, just en un moment en què Nova York passava per un moment delicat, per culpa de la delinqüència i la manca de recursos d’un ajuntament pràcticament en bancarrota.

El primer projecte de Donald va ser comprar l’Hotel Commodore i reformar-lo per convertir-lo en el Grand Hyatt New York, un projecte que li va costar una fortuna (100 milions de dòlars), però que va poder tirar endavant gràcies a una exempció fiscal de quaranta anys, cosa que l’estalviava centenars de milions d’euros en el futur. El gran repte de Trump, però, era aixecar una construcció des dels seus fonaments, i no conformar-se amb una reforma, i el seu primer somni va arribar quan va decidir apostar per la seva famosa Torre Trump, també al cor de Manhattan, que també va poder aconseguir amb èxit gràcies a una altra exempció fiscal. En aquella època apareix en la seva vida un advocat sense escrúpols, Roy Cohn, a qui el magnat va contractar pel seu perfil despietat, capaç d’amenaçar i coaccionar a qui calgués, i pels seus contactes en les esferes de poder de la ciutat. La Torre Trump li va donar moltes alegries a Donald. Els pisos els venia per un preu a partir d’un milió de dòlars a principis dels anys 80. Va ser quan es va començar a parlar de Trump dintre i fora de Nova York.

A partir d’aquí, la història de Trump és la d’un home que ho comença a comprar tot, a engegar projectes de tota mena, com els grans casinos d’Atlantis City. Va comprar l’Hotel Plaza de Manhattan per 480 milions de dòlars simplement perquè cada dia el veia des de la finestra de la seva oficina. Va comprar-se un avió privat, un helicòpter, un vaixell, va crear una companyia aèria, Trump Shuttle, amb una flota de vint avions Boeing. Però la sèrie ens parla d’un Donald Trump impulsiu, emocional i afortunat. Les passes que feia no eren després d’haver fet tots els càlculs necessari, després d’haver avaluat tots els riscos, sinó més aviat empès per la gran confiança que tenia en si mateix. És així, però, com el seu imperi va estar a punt d’ensorrar-se un parell de vegades, una de les quals, per culpa del seu casino Taj Mahal, una obra faraònica que requeria uns beneficis mínims diaris que cap casino al món era capaç d’aconseguir.

Poc a poc veiem també la part sentimental de Trump: la gran societat que va fer amb la seva primera esposa, la txeca Ivana Trump, una dona intel·ligent, de caràcter fort i molt treballadora. Semblaven el matrimoni ideal fins que el magnat va decidir que no volia anar al llit amb una dona que havia tingut fills, encara que aquests fills fossin també els seus. Començava el Trump faldiller i infidel. Moltes són les dones que van passar pel seu llit, totes elles molt més joves que ell, com la model Carla Bruni, actual parella de Nicolas Sarkozy.

Val la pena parar especial atenció a la relació que Trump va tenir amb el seu objectiu latent de ser algun dia el President dels Estats Units. A Europa molts ens pensem que la seva va ser una decisió impulsiva, per guanyar notorietat, per fer una mica d’espectacle, però que al final s’ho va acabar creient i va guanyar. I no va ser això. Donald Trump ja li donava voltes a la idea de presentar-se a la presidència del país als anys vuitanta, un desig que es va fer més fort als anys noranta, i que va culminar quan finalment va fer la passa. En un moment de la sèrie, diu: “només em presentaré el dia que tingui clar que puc guanyar”. El 2016 es va presentar i ara és l’actual President dels Estats Units. Sembla impossible creure’s-ho, però aquesta sèrie documental posa les coses en context.

Com deia, es troben a faltar moltes coses, hi ha llacunes, salts en el temps que despisten una mica, gairebé no se’n diu res de la seva relació amb Melania i el relat acaba quan Trump ofereix una conferència de premsa per informar que sí, que aquella vegada es presentava a la cursa presidencial. Crec, però, que val molt la pena veure aquests quatre capítols, perquè ens deixen amb la sensació de què, almenys, coneixem una mica millor qui és aquest home i quines van ser les circumstàncies que el van portar a convertir-se en qui és ara. És una persona que ens resulta desagradable, masclista, despietat, classista i xenòfob, però la seva sembla una història de pel·lícula i el personatge que representa és (o serà) segurament un dels més fascinants de la història recent dels Estats Units.

Categories
CINEMA I TELEVISIÓDocumentalSèries
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES