Viure de forma minimalista

A 'Minimalismo: Para una vida con sentido' J. F. Millburn i R. Nicodemus dones les claus per centrar-se en el que realment importa
Minimalismo Para una vida con sentido Millburn Nicodemus (1)

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

En aquests temps d’explosió de noves tendències, modes, dietes i formes de veure i viure la vida, ens topem amb el minimalisme, que diria que connecta prou bé amb aquesta febre que el sector editorial ha creat al voltant de la necessitat de tenir tota la nostra vida ben endreçada (la casa, el despatx, la bossa, l’agenda…). Qualsevol pot dir que el minimalisme ja existia des de temps immemorials, i no podria dir el contrari, però també crec que vivim una època d’explotació de velles i noves tendències, suposo que pel fet de què les xarxes socials ajuden (i molt) a fer-les virals i a què sempre hi ha una indústria que vol ficar-hi cullerada i, per tant, les potencia (encara que parlem de minimalisme).

Un dels llibres que es poden trobar al mercat sobre el tema és el que publica l’editorial Kairós, dels autors americans Joshua Fields Millburn i Ryan Nicodemus, dos millennials de família desestructurada que van créixer pràcticament sense recursos, i que somiaven amb tenir algun dia un sou de, mínim, 50.000 euros. Aquella era la xifra que garantiria la seva felicitat. Es van fer adults, no van estudiar, però el món laboral els va tractar bé i molt ràpidament van poder assolir aquell salari ideal. De fet, el van veure augmentar gràcies a la bona feina feta en les seves respectives companyies. En canvi, amb el temps van veure que un bon sou comportava moltes responsabilitats, llargues jornades laborals, afectava a la seva vida personal i també a la seva salut. Van decidir que la felicitat no anava per aquell camí.

La solució, com us podeu imaginar, va passar per fer un canvi radical en les seves vides. El minimalisme els oferia una vida més senzilla, sense tants maldecaps, tenint només allò que realment necessitaven i els feia feliços. Durant dos anys es van dedicar a pagar els seus deutes i a desfer-se de tot allò prescindible. No només això, van modificar les seves dietes, van començar a fer esport i tenir un dia a dia més relaxat, a banda de canviar de professió. A més, van crear un bloc on explicaven el seu procés de metamorfosi, l’èxit del qual va motivar un documental que es pot veure a Netflix i uns quants llibres. Un d’ells, el més llegit, és el que publica ara Kairós, amb traducció de Fina Marfà.

El que trobem en aquest llibre és precisament el relat d’aquest canvi. En aquest sentit, és important que el lector entengui que aquí no trobarà una metodologia sobre com desfer-se de coses o sobre com viure amb el mínim. Dit d’una altra manera, és més un llibre de memòries que no pas pràctic, tot i que consells n’hi ha, és clar. Ara bé, aquests consells són generals sobre com viure millor. Per exemple, t’explica el tipus de dieta que pots seguir, quins són els aliments que millor van per a la salut, la importància de fer exercici, de no endeutar-se i la conveniència d’implicar-se en activitats solidàries per tal d’ajudar als demés. Però, insisteixo, no hi trobem un manual del minimalisme pròpiament dit, sinó més aviat un llibre d’autoajuda bastant bàsic.

Llegir-lo no fa nosa, sempre es poden trobar idees i motivacions, però si un vol millorar el seu dia a dir, hi ha molts altres llibres que ajudaran més. Aquest volum, com deia, és molt genèric, i, a més, té alguns problemes: parteix d’una perspectiva molt americana amb referències que segurament no coneixem, no hi ha una gran qualitat en els textos (no sé en quin grau la traducció ha ajudat o perjudicat) i el pitjor de tot és que hi ha un abús d’enllaços a pàgines webs i als articles del bloc dels autors. No cal visitar-los per entendre el que s’està llegint, però fa lleig veure links per tot arreu i, per altra banda, crec que ampliar el llibre amb aquells continguts extres no hauria estat malament, encara que els autors tinguessin molt clar que volien fer un llibre breu. En definitiva, és una lectura entretinguda, però no gaire profunda. Si algú vol practicar el minimalisme, és millor que vegin el documental d’aquests dos autors (Minimalisme: Les coses importants) o que llegeixin un altre llibre més exhaustius.

 

Categories
LLIBRESSalut / BenestarSuperacióTENDÈNCIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...