Viure de forma minimalista

A 'Minimalismo: Para una vida con sentido' J. F. Millburn i R. Nicodemus dones les claus per centrar-se en el que realment importa
Minimalismo Para una vida con sentido Millburn Nicodemus (1)

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

En aquests temps d’explosió de noves tendències, modes, dietes i formes de veure i viure la vida, ens topem amb el minimalisme, que diria que connecta prou bé amb aquesta febre que el sector editorial ha creat al voltant de la necessitat de tenir tota la nostra vida ben endreçada (la casa, el despatx, la bossa, l’agenda…). Qualsevol pot dir que el minimalisme ja existia des de temps immemorials, i no podria dir el contrari, però també crec que vivim una època d’explotació de velles i noves tendències, suposo que pel fet de què les xarxes socials ajuden (i molt) a fer-les virals i a què sempre hi ha una indústria que vol ficar-hi cullerada i, per tant, les potencia (encara que parlem de minimalisme).

Un dels llibres que es poden trobar al mercat sobre el tema és el que publica l’editorial Kairós, dels autors americans Joshua Fields Millburn i Ryan Nicodemus, dos millennials de família desestructurada que van créixer pràcticament sense recursos, i que somiaven amb tenir algun dia un sou de, mínim, 50.000 euros. Aquella era la xifra que garantiria la seva felicitat. Es van fer adults, no van estudiar, però el món laboral els va tractar bé i molt ràpidament van poder assolir aquell salari ideal. De fet, el van veure augmentar gràcies a la bona feina feta en les seves respectives companyies. En canvi, amb el temps van veure que un bon sou comportava moltes responsabilitats, llargues jornades laborals, afectava a la seva vida personal i també a la seva salut. Van decidir que la felicitat no anava per aquell camí.

La solució, com us podeu imaginar, va passar per fer un canvi radical en les seves vides. El minimalisme els oferia una vida més senzilla, sense tants maldecaps, tenint només allò que realment necessitaven i els feia feliços. Durant dos anys es van dedicar a pagar els seus deutes i a desfer-se de tot allò prescindible. No només això, van modificar les seves dietes, van començar a fer esport i tenir un dia a dia més relaxat, a banda de canviar de professió. A més, van crear un bloc on explicaven el seu procés de metamorfosi, l’èxit del qual va motivar un documental que es pot veure a Netflix i uns quants llibres. Un d’ells, el més llegit, és el que publica ara Kairós, amb traducció de Fina Marfà.

El que trobem en aquest llibre és precisament el relat d’aquest canvi. En aquest sentit, és important que el lector entengui que aquí no trobarà una metodologia sobre com desfer-se de coses o sobre com viure amb el mínim. Dit d’una altra manera, és més un llibre de memòries que no pas pràctic, tot i que consells n’hi ha, és clar. Ara bé, aquests consells són generals sobre com viure millor. Per exemple, t’explica el tipus de dieta que pots seguir, quins són els aliments que millor van per a la salut, la importància de fer exercici, de no endeutar-se i la conveniència d’implicar-se en activitats solidàries per tal d’ajudar als demés. Però, insisteixo, no hi trobem un manual del minimalisme pròpiament dit, sinó més aviat un llibre d’autoajuda bastant bàsic.

Llegir-lo no fa nosa, sempre es poden trobar idees i motivacions, però si un vol millorar el seu dia a dir, hi ha molts altres llibres que ajudaran més. Aquest volum, com deia, és molt genèric, i, a més, té alguns problemes: parteix d’una perspectiva molt americana amb referències que segurament no coneixem, no hi ha una gran qualitat en els textos (no sé en quin grau la traducció ha ajudat o perjudicat) i el pitjor de tot és que hi ha un abús d’enllaços a pàgines webs i als articles del bloc dels autors. No cal visitar-los per entendre el que s’està llegint, però fa lleig veure links per tot arreu i, per altra banda, crec que ampliar el llibre amb aquells continguts extres no hauria estat malament, encara que els autors tinguessin molt clar que volien fer un llibre breu. En definitiva, és una lectura entretinguda, però no gaire profunda. Si algú vol practicar el minimalisme, és millor que vegin el documental d’aquests dos autors (Minimalisme: Les coses importants) o que llegeixin un altre llibre més exhaustius.

 

Categories
LLIBRESSalut / BenestarSuperacióTENDÈNCIES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Com si fos ahir Teresa Muñoz

    Aquella buidor existencial

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Reconec que faig molt tard amb aquesta novel·la, però després de devorar Des del balcó (Amsterdam) necessitava un poc més de...
  • Un fin de semana Peter Cameron

    Com un riu torna al seu cau

      Salvador Rich. Barcelona Normalment esperem el cap de setmana per a fer tot allò que la feina i el dia a dia no ens permet:...
  • La muntanya viva Nan Shepherd

    Vida al cor de les muntanyes

      Álvaro Muñoz. València / @alvaromunyoz Segurament, com em passava a mi, el nom de Nan Shepherd us serà completament desconegut. Va néixer a Aberdenn i,...
  • El naufragio de lola garcía

    Crònica secreta del ‘procés’

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El naufragio (Península) ens explica, amb un ritme viu i precís, la nostra història propera i recent, a partir de...