Una grisa quotidianitat

A 'L'hora novena', Alice McDermott retrata les dificultats d'una família que viu al barri de Brooklyn de començaments del segle XX
l'hora novena alice mcdermott (1)

 

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

L’hora novena, d’Alice McDermott (Minúscula/Libros del Asteroide), se situa als antípodes d’aquella literatura èpica, extensa, poblada de personatges heroics i continus cops d’efecte. McDermott, descendent d’immigrants irlandesos, se centra en el retrat de la vida quotidiana dels habitants del barri de Brooklyn a començaments del segle XX. El relat comença amb la mort de Jim, un immigrant irlandès de 32 anys que se suïcida obrint la clau del gas després de perdre la feina. Abans, però, ha enviat a comprar la seva dona embarassada, l’Annie, que quan torna es troba el pis destrossat per l’explosió. La germana Saint Saviour s’ocuparà de la jove vídua ajudant-la a enterrar el seu home en terra santa i després del naixement de la Sally, aconseguint-li feina a la bugaderia del convent.

McDermott fa un retrat hiperrealista de Brooklyn, un barri habitat per la pobresa, la immigració i la malaltia. En una època en què no hi ha serveis socials, ni psiquiatres ni sanitat pública, les monges fan una mica de tot, encara que la majoria de vegades no donen a l’abast a l’hora de treure l’aigua de la barca que s’enfonsa. A L’hora novena (en referència a les tres, l’hora en què que va morir Jesucrist) no sembla que hi passi gaire cosa, però en realitat n’hi passen moltes: hi transcorre la vida. La de l’Annie i la Sally, la dels veïns i veïnes i les diverses germanes, amb les seves alegries i tristeses.  “Entre drama i drama o cop de sort, hi ha dies i dies grisos… la quotidianitat”, va dir McDermott en un entrevista concedida a La Vanguardia amb motiu de la presentació del seu llibre Algú (2015).

En la mateixa línia d’Algú, en què narra la vida d’una dona des de la seva infantesa fins a la maduresa, l’autora estudia la psicologia de les persones “normals”, amb una prosa senzilla però lírica i evocadora. Capta gestos, comentaris, emocions, moments anodins, petits rituals que humanitzen els personatges. Una mirada hiperrealista que no ens estalvia cap horror però que tampoc s’hi recrea i que, en el fons, ho supervisa tot amb una mirada amable. L’autora posa de manifest la importància de la comunitat creant una extensa galeria de personatges secundaris rodons, i de com aquestes relacions influeixen en la vida, present i futura, dels altres.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...