Una grisa quotidianitat

A 'L'hora novena', Alice McDermott retrata les dificultats d'una família que viu al barri de Brooklyn de començaments del segle XX
l'hora novena alice mcdermott (1)

 

Marta Planes. Lleida / @martaplanes

L’hora novena, d’Alice McDermott (Minúscula/Libros del Asteroide), se situa als antípodes d’aquella literatura èpica, extensa, poblada de personatges heroics i continus cops d’efecte. McDermott, descendent d’immigrants irlandesos, se centra en el retrat de la vida quotidiana dels habitants del barri de Brooklyn a començaments del segle XX. El relat comença amb la mort de Jim, un immigrant irlandès de 32 anys que se suïcida obrint la clau del gas després de perdre la feina. Abans, però, ha enviat a comprar la seva dona embarassada, l’Annie, que quan torna es troba el pis destrossat per l’explosió. La germana Saint Saviour s’ocuparà de la jove vídua ajudant-la a enterrar el seu home en terra santa i després del naixement de la Sally, aconseguint-li feina a la bugaderia del convent.

McDermott fa un retrat hiperrealista de Brooklyn, un barri habitat per la pobresa, la immigració i la malaltia. En una època en què no hi ha serveis socials, ni psiquiatres ni sanitat pública, les monges fan una mica de tot, encara que la majoria de vegades no donen a l’abast a l’hora de treure l’aigua de la barca que s’enfonsa. A L’hora novena (en referència a les tres, l’hora en què que va morir Jesucrist) no sembla que hi passi gaire cosa, però en realitat n’hi passen moltes: hi transcorre la vida. La de l’Annie i la Sally, la dels veïns i veïnes i les diverses germanes, amb les seves alegries i tristeses.  “Entre drama i drama o cop de sort, hi ha dies i dies grisos… la quotidianitat”, va dir McDermott en un entrevista concedida a La Vanguardia amb motiu de la presentació del seu llibre Algú (2015).

En la mateixa línia d’Algú, en què narra la vida d’una dona des de la seva infantesa fins a la maduresa, l’autora estudia la psicologia de les persones “normals”, amb una prosa senzilla però lírica i evocadora. Capta gestos, comentaris, emocions, moments anodins, petits rituals que humanitzen els personatges. Una mirada hiperrealista que no ens estalvia cap horror però que tampoc s’hi recrea i que, en el fons, ho supervisa tot amb una mirada amable. L’autora posa de manifest la importància de la comunitat creant una extensa galeria de personatges secundaris rodons, i de com aquestes relacions influeixen en la vida, present i futura, dels altres.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • En aquell cel brillen estels desconegut stalker red

    Patiments del tercer món

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Al llarg de la història de la literatura hi ha hagut escriptors de renom que han fet servir un pseudònim...
  • tu no ets una mare com les altres

    Viure al màxim mentre es pugui

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tu no ets una mare com les altres, d’Angelika Schrobsdorff,es va publicar el 1992, en la seva versió original. Encara...
  • Hotel Lutecia Empar Fernández

    Vides travessades per l’horror

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Empar Fernàndez (Barcelona 1962) és escriptora i professora d’història. Porta molts anys escrivint i publicant, sola o en col·laboració amb...
  • Jenny Erpenbeck les formes del verb anar

    Crisi de valors global i individual

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Hi ha una cita que diu que qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la. Sota aquesta premissa Jenny...