Un periodista en primera línia

Antoni Bassas va guanyar el Premi Josep Pla amb ‘Bon dia, són les vuit!’, on explica la seva etapa al front d’'El matí' de Catalunya Ràdio
Bon dia són les vuit antoni bassas

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Per motius polítics, qualsevol mena de retransmissió en català va ser extirpada del País Valencià. TV3 i Catalunya Ràdio només es poden veure i escoltar amb accés a Internet. Com a conseqüència, no tinc aquesta relació de proximitat que podria tindre qualsevol altre català amb Antoni Bassas. Pel que llegisc al voltant d’ell, és tot un referent radiofònic. Per sort, conec Antoni Bassas d’un meravellós llibre titulat El matí amb Raimon Panikkar (Proa) en què l’autor combina ràdio i novel·la amb una gràcia pròpia dels millors programes de ràdio.

No podem parlar d’un llibre com Bon dia, són les vuit! sense tractar l’autor. Va fer bé en deixar passar un cert temps després del seu final a Catalunya Ràdio i la seua nova vida com a corresponsal als Estats Units. La vida d’Antoni Bassas, tot plegat, és la vida del país, és el dia a dia de Catalunya entre 1995 i 2008. Després de dos anys, el premi Josep Pla tornava a les mans d’un periodista conegut, tal com el va guanyar Lluís Foix amb un projecte quelcom semblant. Si heu llegit ambdós llibres podreu veure com és de diferent la vida depenent de qui siga el teu cap.

Bon dia, són les vuit (Destino) trobem una primera part de crònica periodística entre els anys esmentats adès, i una segona part, diguem-ne, autobiogràfica, una estructura que fa una mica més dolç i personal aquest llibre. Per als qui no hem pogut gaudir del dia a dia amb l’Antoni Bassas és una delícia poder conèixer els seus referents, els inicis i com és aquest dia a dia en una plataforma de tanta importància com Catalunya Ràdio.

Un dels temes que s’hi tracten és la sempre difícil relació entre política i mitjans de comunicació. Aquella gran sensació que tothom tenim quan veiem un noticiari o escoltem la ràdio de pensar que darrere hi ha partits. Sí, segurament sí, però per sort encara queden professionals com Antoni Bassas que rebutgen aquestes coses quan determinants partits volen més pluralitat (sempre que ells no estiguen al poder, aleshores volen major atenció). A més a més, durant la seua estada a Catalunya Ràdio varen passar molts fets de rellevància política i social, tanmateix com passa actualment amb Mónica Terribas.

El llibre et permet conèixer una mica millor l’autor, amb les anècdotes, convidats, i tot el que acompanya un programa de ràdio com Els Matins de Catalunya Ràdio. La política del país és fonamental per a entendre el programa, un dels pilars fonamentals d’aquest. Així, no és estrany que noms propis com el president Pujol, Maragall i d’altres com Aznar o Zapatero hi siguen presents. Em va recórrer un sentiment d’enyorança per tot el cos en mencionar Carles Capdevila, però per desgràcia, alguns dels noms que van compartir espai amb l’autor ja no hi són.

De mica en mica el nostre autor s’obre al lector fent unes reflexions molt valuoses. Pàgina rere pàgina acompanyes Antoni Bassas a reviure com ha estat la seua vida professional i preprofessional, amb tot el que això comporta: decisions difícils, començar de zero i, si m’ho permeten, acabar sent un dels millors locutors que ha tingut el país (amb el permís, és clar, de Joaquim Maria Puyal). Tot plegat, Antoni Bassas es despulla emocionalment després d’un llarg camí, amb moments de felicitat, d’altres més complicats, però després de llegir aquest llibre, puc dir que el record que guarda l’autor de Catalunya Ràdio i de Catalunya és d’aquell que va dir adéu però que mai oblidarà cap segon que hi va passar.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
Biografies i memòriesLLIBRESPeriodisme
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES