Sis casos de Sherlock Holmes

'Seis enigmas para Sherlock Holmes' és una bona manera d'introduir-se en el món d'Arthur Conan Doyle i el seu personatge estrella
seis enigmas para sherlock holmes arthur conan doyle

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Tanmateix com a aquell seguidor d’un equip li costa ser crític amb el millor jugador, a mi em costa ser-ho amb l’Arthur Conan Doyle. M’he criat envoltat de llibres seus somiant en ser com el mític personatge que va crear, Sherlock Holmes. Els anys han fet que m’acostumi a estimar a aquest personatge aficionat a les disfresses i a la cocaïna. Hi ha cops on m’endinso dintre de la seva personalitat, vaig en el metro de camí a la universitat i penso, per petits detalls que veig a les persones, en com serà el seu dia a dia, o què haurà menjat per la taca d’oli en forma de condecoració l’home calb que tinc ara mateix enfront. Ara m’imagino com seràs tu, lector, i divago entre mil idees, totes elles errònies, però interiorment és una satisfacció pensar que potser alguna d’elles és correcta.

Per al nostre personatge totes ho són, sap que, malgrat que ets una persona intel·ligent, la teva economia està de capa caiguda perquè dintre d’aquell barret —antic— hi ha diverses modificacions que deixen entreveure com no tens calés per renovar-ho i que és símbol d’anys millors. Dedueix també que ets intel·ligent pel diàmetre interior del barret, un cap gran dirà un cervell gran. I així amb tot. Sherlock Holmes et deixa bocabadat en un primer moment amb les seves capacitats deductives, malgrat que sempre hi ha un as que més tard revela i que, com diu el seu inseparable amic Watson, ho fa tot una mica més fàcil, tot i que jo seria incapaç.

Seis enigmas para Sherlock Holmes (Editorial Navona) és un suculent recull que ens inclou Un escándalo en BohemiaLa liga de los pelirrojosUn carbúnculo azul, La banda moteada, El ritual Musgrave i Los monigotes danzantes. Cadascú, a la seva manera, et fa volar per la psicologia d’un personatge a qui mai li pots seguir la pista. Quan ell exclama un et voilà perquè ja té la solució, tu encara estàs pensant en com ha arribat a la primera deducció. No obstant això, en aquest recull podem veure un personatge que encara m’agrada més que el mateix Holmes, i és Irene Adler, juntament amb Violeta Hunter. Dues dones avançades al seu temps i, perquè no dir-ho, avançades a la intel·ligència de Sherlock Holmes. Em meravella quan, al primer relat, Un escándalo en Bohemia, Sherlock Holmes es pensa —erròniament— que ha anat, de nou, per davant de la intel·ligència de tothom amb la seva habilitat per la disfressa. Watson es troba encara atònit fent-ne una lloança quan, en entrar al pis d’ella, Irene Adler havia deixat una nota dient que ho sabia tot, que no ha anat per davant d’ella i, a sobre, amb una foto una mica eròtica per acabar de despistar el nostre detectiu.

Essent una mica crítics —no tot és flor i festa— he de dir que, si no ets un entusiasta de Sherlock Holmes, pot ser que els relats siguis una mica cíclics. M’explico. Tot comença igual, amb Sherlock i Watson al sofà mentre reflexionen gràcies a un diari o un objecte, reben una visita que relata els precedents de forma explícita, Sherlock divaga, Watson no s’ho creu, ell ho demostra i, tot plegat, té raó. A més a més, si m’ho permet el traductor, José Luis Piquero, caldria una revisió d’uns quants laismes que, als catalanoparlants, tant ens sorprenen. Això no obstant, aquestes petites observacions no han de restar punts al treball del gran escriptor Arthur Conan Doyle, qui ha sigut el meu introductor en aquest món tan particular que és la lectura.

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRESNovel·la negraRelats
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES