Els dinosaures de J.A. Bayona són més que depredadors

'Jurassic World: El reino caído' és la cinquena entrega de la cèlebre franquícia 'Jurassic Park', aquesta vegada dirigida pel català Bayona

 

Patricia Tena. Barcelona

Jurassic World: El reino caído és la cinquena entrega de la cèlebre franquícia Jurassic Park (1993) i que compta amb la direcció del català J.A. Bayona (Lo imposible, Un monstruo viene a verme). L’acció se situa quatre anys després de què el parc temàtic Jurassic World tanqués les seves portes per un greu accident que va provocar milers de morts i ferits. Ara, Claire (Bryce Dallas Howard) i Owen (Chris Pratt) tornen a viatjar a la illa Nublar per intentar traslladar els dinosaures a una illa santuari, ja que corren el perill de tornar a extingir-se per l’imminent erupció del volcà.

Des del primer moment en el que es va anunciar que aquesta nova pel·lícula estaria dirigida per  Bayona es va crear una gran expectació. Tal i com ha declarat el productor Patrick Crowley, van apostar pel director barceloní perquè li donés al film un aire renovat i, en certa manera, d’autor. Pensem que la saga Jurassic Park compta ja amb cinc pel·lícules i havien de demostrar que no només era una franquícia blockbuster (que evidentment ho és) plena d’imatges espectaculars, sinó que també era capaç d’emocionar.  I no valia fer-ho amb la mort d’algun personatge que resultés simpàtic, sinó anar més enllà d’una manera més profunda i que provoqui un apassionant debat.

En aquest món hípermodern en què la ciència ha estat capaç d’alterar l’ordre natural i on l’home juga a ser Déu,  ¿en quin punt es troben els drets animals dels dinosaures?  Una vegada que l’ésser humà ha manipulat la genètica per tornar-lo a la vida, ¿és lícit que el deixi morir? De fet, a Jurassic World ja ens vam mostrar que algunes espècies, com el temible velocirraptor, podia ser ensinistrat pels humans i, fins, i tot, crear vincles afectius, com el de Blue amb Owen.  De ben segur que els espectadors que estimin els animals veuran un parell d’escenes amb el cor absolutament encongit.

Un altre encert de Bayona, que ret homenatge en diversos moments al Jurassic Park original de Steven Spielberg, és situar l’acció en dos escenaris diferents. La primera part de la trama té lloc a l’illa Nublar, que ens mostra un entorn molt natural i selvàtic, que pot resultar similar a les anteriors entregues, encara que en aquesta ocasió l’element innovador és que, a més de fugir els humans dels dinosaures, ambdues espècies hauran d’intentar evitar que la lava del volcà els atrapi. En canvi, la segona part del llargmetratge aposta per un entorn bastant  peculiar: dins d’una mansió. I com arriben els dinosaures allà? És fàcil pensar que en un món capitalista i egocèntric  els dinosaures aviat es venguin com a simple mercaderia. Sorgeix, per tant, un mercat negre on els diners manen (i un dinosaure pot implicar xifres astronòmiques!) amb objectius diferents, bé sigui com a capritx d’una família milionària que vol un cadell de Triceratops  o, fins i tot, com una arma per emportar-se a la guerra.

Jurassic World: El reino caído deixa en segon pla als personatges humans, Bryce Dallas Howard i Chris Pratt , ja que aquí els veritables protagonistes són els dinosaures. Si, són perillosos i depredadors, però són molt més; són éssers vius que encara han de trobar el seu lloc en un món que va decidir tornar-los a la vida (i que potser no estava preparat) i que ara ha canviat per sempre.

Categories
AccióCINEMA I TELEVISIÓFantàstic
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES