Ser o no ser emprenedor, aquesta és la qüestió

‘Fairfly’, la comèdia sobre al precarietat laboral de La Calòrica, que es va estrenar al Tantarantana, salta a La Villarroel

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

Fairfly va ser una de les obres estrella de la temporada passada, al Tantarantana. Ara la podem veure i gaudir a La Villarroel fins a mitjans de juny. Aquesta obra divertida, intel·ligent, endegada amb una escenografia minimalista i amb uns actors i actrius brillants i efectius, incideix en un tema ben actual, la precarietat laboral i la crida social i política al jovent per tal que es transformi en emprenedor. La paraula emprenedor, tot i que hi ha qui vol que sigui ben bé una altra cosa, s’ha transformat avui en una mena d’eufemisme d’empresari, una paraula relacionada, de forma injusta i absurda, amb un personatge aprofitat i explotador dels pobres treballadors, un capitalista.

Els quatre protagonistes de l’obra, davant dels problemes de la empresa, relativament petita, on treballen, es reuneixen per fer un escrit destinat a defensar els seus llocs de treball i els de la resta de la plantilla i acabaran per imaginar i realitzar un somni, crear la seva pròpia empresa. La idea, que sembla absurda i etèria, encara més a causa del producte que inventaran i comercialitzaran, acabarà per materialitzar-se i tirar endavant, amb èxit. L’obra juga amb el temps, va endarrere i endavant, i acaba en tancar el cercle d’aquesta història que fa riure però que toca temes molt seriosos. El mèrit dels canvis en el temps que percebem s’aconsegueix sense recórrer als recursos habituals, canvis de vestuari, llums, sons o veus en off i compta amb la complicitat i la intel·ligència dels espectadors.

És una obra que ens parla del nostre temps d’una forma crítica i divertida i que té ressons rusiñolescos. Sembla destinada als joves però qualsevol persona gran hi veurà reflectides situacions que potser han afectat fills o nets. Les coses no són mai senzilles i les excessives pretensions inicials dels quatre joves, que inclouen, fins i tot, la intenció de canviar el món i les relacions laborals, acabaran per naufragar, després de l’èxit, a causa de la topada amb el mon real. Aquesta maduració és un tema universal i aquest tema universal dona una categoria afegida a aquest text que juga amb molts tòpics i dogmes del nostre temps. Els problemes de tota mena, però també els guanys imprevistos, esberlaran el bon rotllo existent entre els quatre personatges.

Un punt feble en el text és, en algunes ocasions, el llenguatge emprat. Sembla que per aconseguir versemblança, i aquesta és una constant en molts espectacles actuals, s’ha de recórrer a introduir frases en castellà, vulgarismes prescindibles, o a repetir de forma abusiva allò que en diem tacos (hòstia puta, per exemple, que podem escoltar manta vegades al llarg de l’obra). En aquest registre, actualment, el ventall actual és molt limitat quan en el passat es comptava en català amb un gran repertori de renecs diversos, tot i que aleshores la gran majoria de paraulotes no arribaven al teatre popular. És clar que ni l’escola, ni el carrer, ni la família, no són avui la font de llenguatge popular que havien estat. Aquest llenguatge potser no sobta a la gent més jove, potser es parla així en el món quotidià del jovent, no diré que no. Però una mica d’ambició lingüística i d’imaginació a l’hora d’expressar ira desfermada o ràbia justa milloraria moltes produccions excel·lents. I és que en aquest cas, estem ben bé davant d’un teatre amb vocació popular però teatre de text, al capdavall.

Tot i amb això, el text resulta àgil, brillant, divertit i ocurrent. Les interpretacions de Queralt Casasayas, Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher i Vanessa Segura són excel·lents, a nivell individual i d’equip i al darrere s’hi percep un molt bon treball de direcció. La dicció, que en alguns espectacles actuals és un altre punt feble, aquí resulta absolutament admirable. La Calòrica ja ha demostrat amb altres muntatges que és una de les companyies independents més interessants del panorama teatral actual i que els seus actors, encara poc coneguts, tenen al darrera una preparació i un rodatge evidents. I idees. Són, potser, uns bons emprenedors, decidits a córrer els riscos que Fairfly evidencia?

 

_______

Fairfly / Teatre La Villarroel (C/ Villarroel, 87) / Direcció: Israel Solà / Dramatúrgia: Joan Yago / Fins el 17 de juny de 2018 / 1 hora i 20 minuts / Entre 14 i 30 euros / www.lavillarroel.cat

Categories
ComèdiaESCENA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • El dol per la mort del pare

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Tenim pocs dies per veure al Romea Inconsolable, primer text dramàtic del filòsof Javier Gomá, amb direcció d’Ernesto Caballero i amb una interpretació...
  • Manon s’avorreix al Liceu

      Antoni Garcés. Barcelona Manon Lescaut es va estrenar al Teatro Regio de Torí l’any 1983 i va suposar el primer èxit a la carrera de Puccini. L’òpera, en...
  • Cliff Precipici Teatre Tantarantana

    La llarga autodestrucció de Montgomery Clift

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Pel juliol del 2016 es van complir cinquanta anys de la mort de Montgomery Clift, un personatge complex i autodestructiu. De fet hi...
  • La fatalitat d’Èdip al Romea

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco La tragèdia d’Èdip ens és molt coneguda tot i que no haguem tingut gaires oportunitats de viure-la en el teatre, en els darrers...