Lentament es fa fosc

'El que resta del dia', de Kazuo Ishiguro, explica la història d'un majordom que entrega la seva vida a la feina oblidant els seus desitjos
el que resta del dia kazuo ishiguro

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Passa moltes vegades que dediquem tant de temps a una tasca, que quan ens n’adonem, ha passat tota una vida. Això sol succeir especialment amb la feina, ens capfiquem tant, volem ser tan curosos i professionals, que sovint oblidem que hem de viure i atendre les nostres emocions. Estimar-nos una mica, en definitiva. Això és més o menys el que li passa al protagonista de la novel·la de Kazuo Ishiguro El que resta del dia (Edicions 62 en català amb traducció de Xavier Riu i Anagrama en castellà amb traducció d’Àngel Hernández), que va tenir molt èxit també al cinema, amb la pel·lícula dirigida per James Ivory i protagonitzada per Anthony Hopkins i Emma Thompson.

Hopkins és el senyor Stevens, el majordom de Darlington Hall, una gran casa del Regne Unit on en el passat van tenir lloc trobades molt rellevants per al curs dels esdeveniments històrics. El relat d’Ishiguro comença el 1958, quan pren possessió de la mansió el nou propietari, l’americà John Farraday. Aquest li diu a Stevens que aprofiti el seu viatge als Estats Units per agafar-se uns dies de vacances, cosa que el majordom aprofita per anar a veure una antiga companya de feina, Miss Kenton, per tal d’oferir-li que es torni a incorporar a la casa, donat que van justos de personal. Kenton i Stevens va tenir una relació molt estreta però escrupolosament professional durant els anys en què la casa estava en mans del britànic Lord Darlington, als anys trenta, quan el seu saló era visitat freqüentment per diverses personalitats de la diplomàcia internacional. Enrere havia quedat la Primera Guerra Mundial, però Alemanya mirava de no veure’s tan ofegada pel Tractat de Versalles, mentre les altres nacions defensaven també els seus interessos, ignorants encara de la força que prendria el nazisme a Europa.

En el llibre, Stevens ens porta de passeig per verds paisatges d’Anglaterra, mentre fa parada en pobles on passa la nit. El protagonista aprofita les estones de descans per xerrar amb habitants locals i per reflexionar sobre el seu passat a Darlington Hall i sobre la dignitat professional que comporta ser majordom d’una de les millors cases del Regne Unit. Stevens ens parla així del seu pare, que també va fer la mateixa feina, la qual cosa permet a Ishiguro escriure sobre un llarg període de temps, pràcticament de tota la primera meitat del segle XX, una etapa bastant agitada. Ara bé, a l’autor britànic no l’interessa tant parlar-nos de la gran història, sinó de la petita història de Darlington Hall i de les persones que l’han habitada durant aquest període. Tot i així, en aquesta narració es cola la gran història, per exemple, quan Lord Darlington decideix acomiadar dues serventes perquè són jueves.

En alguns moments, sembla que El que resta del dia és una mena de manual del bon majordom, i crec que aquí rau la gràcia de la novel·la. Ishisguro ens fa un retrat profund d’un personatge, però sense ser gaire explícit sobre els seus sentiments. És a dir, com que el senyor Stevens, per una qüestió de professionalitat, no mostra mai el seu estat d’ànim, l’autor no ens facilita la tasca. És a través de la lectura que el lector entén el que passava dintre del cap i del cor del majordom. I aquesta comprensió es fa més gran a mesura que ens apropem al final. De fet, és en les darreres pàgines on tot cobra sentit. És llavors quan podem mesurar la magnitud d’aquest magnífic relat. Cal afegir, a més, que la pel·lícula es deixa molts detalls pel camí, i que el llibre conté una lentitud necessària per donar força a la història que en el cas de la pel·lícula és diferent. El que resta del dia va ser la primera novel·la d’Ishiguro d’una temàtica no japonesa. Anteriorment havia escrit Pálida luz en las colinas i Un artista del mundo flotante, però va ser amb aquesta tercera obra que l’autor es va donar a conèixer realment. Ara que Edicions 62 i Anagrama han recuperat aquesta novel·la, val la pena apropar-s’hi i gaudir-la.

 

________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES