‘Attila’ torna al Liceu en versió concert i un aforament a mitges

El teatre presenta l’obra de Verdi amb bon repartiment i debut d’Anna Pirozzi, però amb una irregular direcció de Speranza Scappucci
El baix rus Ildar Abdrazakov és un dels atractius d'aquest concert.

 

Antoni Garcés. Barcelona

Després de 34 anys sense representar-s’hi torna Attila de Verdi al Gran Teatre del Liceu i ho fa amb dues úniques representacions en versió de concert els dies 6 i 8 d’abril. Attila és la novena òpera de Giuseppe Verdi i es va estrenar a Venècia l’any 1846, l’obra té un gran fons polític, està escrita durant el rissorgimento italià del qual Verdi en va formar part. El llibret de l’òpera el va escriure Temistocle Solera, que ja havia escrit altres llibrets per a Verdi com el de Nabucco, tot i que no va poder acabar-lo. L’encarregat de fer els últims ajustos al llibret va ser Francesco Maria Piave. Segurament en part per aquest canvi d’autor o per aquest forçat esperit patriòtic, ens trobem davant d’un dels pitjors llibrets al que Verdi va posar música però això no va impedir al compositor italià crear melodies bellíssimes i intenses que doten a la música d’Attila d’una gran força.

La partitura d’Attila, com gairebé totes les de Verdi, presenta una gran exigència amb els cantants, especialment amb el quartet protagonista de baix, soprano, baríton i tenor i això ha fet que grans cantants hagin volgut cantar aquesta òpera. El repartiment que trobem al Liceu compta amb alguns grans noms i amb el debut al teatre de la que segurament és la millor soprano que hi ha ara mateix per a fer front als papers de les primeres òperes de Verdi.

A les obres de joventut de Verdi, els papers per a soprano són d’una enorme exigència que ha acabat ocasionant molts problemes a algunes de les cantants que han intentat afrontar-los i un exemple claríssim seria el canvi en la veu que va patir Maria Callas després de cantar Nabucco. La soprano napolitana Anna Pirozzi canta el paper d’Odabella en aquestes representacions i ho fa demostrant una gran tècnica i també una gran sensibilitat. La seva interpretació de l’ària i la dificilíssima cabaletta del pròleg va ser brillant i a la romança del primer acte va fer tota una demostració de sensibilitat amb uns pianíssims de gran impressió. Pirozzi té una veu bella però alhora potent ja que en molts moments en què l’orquestra i el cor tapaven a tots els cantants la seva veu es podia escoltar perfectament. El rol d’Attila l’assumeix el baix rus Ildar Abdrazakov que domina el paper i el coneix a la perfecció; la seva interpretació és intensa i molt adequada en estil i s’implica totalment en el personatge. La gran ovació que va rebre per part del públic després de la seva cabaletta va motivar que la bisés cosa que tenint en compte la gran dificultat del fragment demostra les seves grans capacitats.

El tenor català Josep Bros es fa càrrec del paper de Foresto, el promès d’Odabella. Tot i que la veu de Bros amb els anys no ha guanyat gruix ni s’ha enfosquit el to encara està en una bona forma i fa una bona interpretació d’aquest rol de la que es poden destacar les intervencions als duets. El paper d’Ezio, el general romà, l’interpreta el baríton txec Vasily Ladyuk que tot i tenir una bona veu i assolir les dificultats de la partitura li trobem a faltar l’elegància característica del cant verdià. El paper d’Uldino l’interpreta el tenor Josep Fadó, un imprescindible de les versions de concert al Liceu i que com sempre fa una bona interpretació del rol. Ivo Stanchev debuta al Liceu interpretant correctament el brevíssim paper de Leone.

La direcció musical de Speranza Scapucci es manté en molts moments en la correcció però sovint és molt sorollosa i arriba a tapar els cantants. També hi ha una manca de personalitat i de cura en els detalls a la que no ajudava un so brut i vulgar de l’orquestra simfònica del Gran Teatre del Liceu amb moltes notes molt poc polides, un so barroer dels metalls i una secció de corda que no anava a una. La interpretació del cor del teatre sota la direcció de Conxita García tampoc va ser molt lluïda, especialment a la secció femenina es notava un cansament de les veus.

És una llàstima que Attila torni dins el format de versions de concert que planteja la direcció artística del Liceu des de fa uns anys com a única forma possible de portar òperes poc representades al teatre i que tot i comptar amb bons cantants, els cossos estables del teatre mai donin la talla en aquest tipus de representacions. Aquest plantejament es perpetua en una temporada 2018/19 que a l’igual que l’actual opta per aquesta solució de les versions de concert, no estranya gens que el Liceu presentés una imatge desoladora davant la contraprogramació amb el Palau de la Música.

 

__________

Attila / Giuseppe Verdi / Gran Teatre del Liceu / Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre Liceu / Directora d’orquestra: Speranza Scappucci / Directora del cor: Conxita Garcia / Intèrprets: Ildar Abdrazakov, Anna Pirozzi, Josep Bros, Vasily Ladyuk, Josep Fadó i Ivo Stanchev / 6 d’abril de 2018 / www.liceubarcelona.cat

Categories
ClàssicaConcertsESCENAMÚSICA
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES