Una segona vida per a Anastasia Románova

A 'On ets, Anastàsia?', Marta Magrinyà novel·la una història alternativa sobre el destí de la filla del tsar, assassinada el 1918 a Rússia
on ets anastasia marta magrinya

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

On ets, Anastàsia? (Capital Books) és la darrera novel·la publicada per Marta Magrinyà que aquí abandona, però no pas del tot, la ciutat de Reus, per traslladar l’acció a Barcelona. La commemoració del centenari de la Revolució Russa ha contribuït a fer-nos recordar aquells dramàtics fets i els personatges que van protagonitzar-los. Uns dels més fascinants, són, sense dubte, a causa del seu tràgic final, aquella família reial assassinada en bloc. Durant anys es va especular amb la possible supervivència d’alguna de les filles del tsar, en concret d’Anastàsia, personatge sobre el qual s’han escrit novel·les i s’han fet pel·lícules i sèries de televisió.

D’altres personatges històrics havien generat llegendes diverses sobre la seva possible existència després de morir, com ara el malaurat fill de Lluís XVI, un monarca amb força paral·lelismes amb el darrer tsar o, molts anys enrere, el rei Sebastià de Portugal, sobre el qual es va bastir l’estranya història del pastisser de Madrigal. Anastàsia i les seves germanes ens resulten atractives per la seva bellesa, el seu bon caràcter i el seu desgraciat final. N’hem vist fotografies, filmacions, això fa que les tinguem, encara, molt presents. Durant molts anys es va especular amb el tema, sobretot pel fet que dos dels cadàvers no es van trobar, el del germà petit i un dels dos de les noies més joves.

Avui els misteris ho són menys, comptem amb els avenços genètics i amb molts més mitjans. Les darreres investigacions semblen destinades a esventar els possibles dubtes sobre la supervivència d’aquella joveneta. Marta Magrinyà s’ha sentit atreta per la història d’Anastàsia, que coneix a fons, i l’ha inserit en el rerefons d’aquesta història, una novel·la romàntica, com d’altres de l’autora. Mentre la novel·la negra no defuig l’etiquetatge de gènere, més aviat al contrari, es titllen de novel·les negres llibres que no han estat mai, considerar un relat romàntic o rosa no ha aconseguit encara ser ben assumit en la nostra literatura quan, fa anys, es llegien bons llibres d’aquest tipus, sense complexos i alternant-los amb d’altres suposadament de més gruix. Això no passa en d’altres àmbits, com ara el de la literatura anglosaxona.

Una novel·la pot ser bona o dolenta, més enllà del gènere, i també pot estar ben escrita, com és el cas, i centrar-se en una història amorosa ben resolta i que acabi bé. Magrinyà, a través de l’estranya possibilitat de què Anastàsia hagués acabat a Catalunya, mou els fils de la casualitat fent que dos joves molt diferents, ambdós en un moment de crisi vital, es trobin i s’enamorin. El tema de fons li permet fer un passeig històric, sense pretensions pedants, per la història dels Romanov. A través de la trama de ficció retrobem molts indrets barcelonins o de la rodalia, com ara l’edifici Walden de Sant Just.

Marta Magrinyà fa una literatura per a tots els públics, ben escrita però sense les pretensions literàries excessives que malmeten tantes bones intencions. Fa servir capítols breus, que faciliten la lectura i és amable i compassiva amb uns personatges que, evidentment, es fan estimar, que s’equivoquen però que cerquen la felicitat, una felicitat tranquil·la, allunyada d’ambicions etèries. En els seus llibres retrobem el gust per la senzillesa i pels bons sentiments, sense caure mai en el risc d’una possible carrincloneria. En el fons, a la vida, és habitual voler defugir la solitud i sentir-nos acompanyats. I també desitgem que, en algun moment, determinats misteris arribin fins a nosaltres de forma atzarosa.

No és aquesta una novel·la històrica, tot i que la història del passat hi sigui molt present i que en llegir-la ens sentim esperonats a cercar més informació sobre aquells anys terribles. El segle XX es va mostrar molt poc humà, la crueltat i la violència van arribar a límits impensables, malgrat tants avenços. La Revolució Russa va desvetllar moltes expectatives però el temps posa les coses en el seu lloc i, malauradament, les mitificacions excessives dels fets no n’amaguen el dolor generat.

Sobre tot això reflexionen en algun moment, també, aquests dos joves destinats a trobar-se per atzar a tocar de les festes de Nadal, una època de l’any tendra i familiar però en la qual també es manifesta més a fons la solitud. Rere aquesta abrandada història d’amor hi convergeixen molts temes interessants sobre la condició humana i l’absurd de la violència indiscriminada.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LLIBRES
Sense comentaris

Deixa una resposta


ALTRES ARTICLES

  • Luisgé Martín_Foto de Manel Haro

    Luisgé Martín: “La homofòbia i el masclisme porten temps perdent la batalla”

    Luisgé Martín (Madrid, 1962) ha escrit diverses novel·les, i encara que és un autor reconegut, l’autèntic èxit li va arribar amb el seu darrer llibre, El amor del revés...
  • Por encima de la lluvia victor el arbol

    Un viatge vital

      Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco Víctor del Árbol és un escriptor que s’aparta de tots els tòpics intel·lectuals. Barceloní, de família procedent de la immigració i molt modesta...
  • Els metecs Pep Puig

    Estranger d’un mateix

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Només arribar al metro (lloc de les meues lectures per excel·lència) un amic em va dir: Què vol dir metec? La veritat, no...
  • Svetlana Alexievich la guerra no té nom de dona

    Anònimes de totes les guerres

      Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz L’escriptor anglès George Orwell, en la seva novel·la 1984, deia una d’aquelles frases que passen a la prosperitat: “La història està escrita pels guanyadors”. Potser que Orwell...