Fumiguem l’artificiositat de la llengua catalana

A 'Control de plagues', Enric Gomà analiza 92 paraules arcaiques o de moda que cal deixar enrere a favor d'expressions més naturals
control de plagues enric goma def

 

Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz

Vaig conèixer l’Enric Gomà de passada, com aquell que diu, sense voler-ho, perquè en Gomà recriminava, amb part de raó, que l’adaptació al català de The Handmaid’s Tale, de Margaret Atwoodhauria de dur per títol “El conte de la minyona” i no pas “de la serventa” com finalment ha traduït Xavier Pàmies al llibre editat per Quaderns Crema. Em va semblar peculiar, el vaig seguir i a partir d’ací haurà rebut una pluja de “m’agrada” a les seues piulades, sarcàstiques i sornegueres, amb les quals ens té acostumats als seus parroquians virtuals.

En publicar-se aquest llibre vaig veure com una mini guerra d’opinions, gent que aplaudia i d’altra que s’emprenyava, al meu parer, sense raó. Sempre hem de veure qui és l’autor i analitzar el seu caràcter, i amb Gomà, tanmateix com amb altres personalitats literàries jocoses, s’ha de tenir en compte. Amb açò defendré l’autor, perquè, per poc que et molestes a comprar el llibre i llegir la primera pàgina del pròleg veus com guarda un fort respecte per totes elles: «En les últimes dècades, unes paraules n’han substituït unes altres. Tant les primeres com les segones són correctes, normatives, recollides al DIEC amb tots els honors»

Amb tot i això, quan l’autor empra fumigar, una paraula que sona dura —i que ho és— no vol ferir la sensibilitat d’aquells que s’han sentit orfes quan Gomà ha tret a passejar la fumigadora sinó cridar l’atenció del lector més cultivat perquè puga conèixer el canvi generacional i del jovent —que estem acostumats a algunes castellanades— a veure el mot català original. Com diria aquella veu en off del cinema: apte per a tots els públics.

El mateix Gomà ens explica que «en el 98% dels casos trobem aquests usos contaminats en la llengua col·loquial, la que no serveix per fer discursos, la que fem servir per a anar a comprar cremalleres o per a renyar el fill. És aquesta la llengua que ha patit una mena de mutació lèxica que en molts casos no és justificable» i no només ho diu sinó que ho demostra amb noranta-sis exemples: “dempeus” per “drets”, “ambdós/ambdues” per “tots dos/totes dues”, “boda” que guanya més adeptes que “casament”, i d’altres condemnades a la desaparició per substitució com “laborable” per “feiner” o el “treball” per “feina”.

Segons l’autor, fem una mala tria quan anteposem formes arcaiques, barroquejant així la llengua, en lloc de buscar (“cercar” queda fumigada) una paraula més viva, que et puga eixir de forma espontània sense cap mena de recaragolament. D’aquesta mateixa cercar l’autor ens fa una anotació quan al mateix Diccionari Alcover se’ns diu: «És una paraula desapareguda quasi completament del català continental, que l’ha substituïda per “buscar”; en canvi té plena vitalitat en el parlar de les illes Balears. Modernament el conreu de la llengua literària torna a introduir el mot “cercar” entre les persones cultes de Catalunya» amb l’anotació tan sorneguera del Gomà «entre cultes, incultes, semicultes i pseudocultes».

Amb aquesta última cua, carregada de metzina, es podria resumir el llibre. Una barreja d’estil seriós amb molta informació —i un treball de rerefons que s’ha de valorar— aliada amb un estil personal que ajuda a apropar el llegat de Pompeu Fabra sense que aquest haja de remoure’s en la seua tomba.

 

_________

Si t’interessa aquest llibre, et poden interessar aquests altres:

Categories
LingüísticaLLIBRES
3 Comentaris en aquesta entrada.
  • Xavier Pàmies
    9 maig 2018 at 15:03
    Deixa una resposta

    Benvolgut,

    A l’Enric Gomà li vaig comentar el següent per correu electrònic, fa ja uns quants dies:

    “Vaig descartar tant criada com minyona perquè una handmaid no és això. Una handmaid és una dona al servei del Senyor i la Muller del Senyor que un cop al mes és penetrada pel Senyor per tenir descendència. És un úter amb cames. A la casa, la funció de minyona la fan les Marthas (Martes), personatges agafats de la sol·lícita Marta dels Evangelis.”

    A la meva llista anglès-català incloc aquesta entrada:

    “*-handmaid(en) – criada, minyona; serventa (Maria amb relació a Déu, Lluc 1,48; Zilpà amb relació a Lia, Gènesi 29,24, 30,9-12; Bilhà amb relació a Raquel, Gènesi 30,3-7; és el terme més adequat per al títol The Handmaid’s Tale de Margaret Atwood per les seves connotacions bíbliques)”

  • Álvaro Muñoz
    12 maig 2018 at 14:01
    Deixa una resposta

    Benvolgut Xavier,

    A la piulada que cite a la ressenya jo et defenc. De fet, pense que és un gran encert. Sobre minyona i serventa, jo li conteste: “Pot ser que siga per l’educació catòlica, però crec que molta gent sí que coneix la referència “Servus Dei” a l’hora d’una futura canonització. Si té aquest seny, no és el mateix una minyona que algú que serveix a Déu.” I vaig afegir: “Per a la religió catòlica, Déu està per sobre de l’home, llavors, hom que serveix Déu no serà igual que hom que serveix l’home i, per tant, veig un encert la distinció.”

    La traducció, i no parle només del títol, és una meravella. Enhorabona.

  • Xavier Pàmies
    13 juny 2018 at 17:39
    Deixa una resposta

    M’alegro molt que la traducció t’hagi agradat, Álvaro. Moltes gràcies!

  • Deixa una resposta

    ALTRES ARTICLES

    • Com si fos ahir Teresa Muñoz

      Aquella buidor existencial

        Álvaro Muñoz. València / @AlvaroMunyoz Reconec que faig molt tard amb aquesta novel·la, però després de devorar Des del balcó (Amsterdam) necessitava un poc més de...
    • Un fin de semana Peter Cameron

      Com un riu torna al seu cau

        Salvador Rich. Barcelona Normalment esperem el cap de setmana per a fer tot allò que la feina i el dia a dia no ens permet:...
    • La muntanya viva Nan Shepherd

      Vida al cor de les muntanyes

        Álvaro Muñoz. València / @alvaromunyoz Segurament, com em passava a mi, el nom de Nan Shepherd us serà completament desconegut. Va néixer a Aberdenn i,...
    • El naufragio de lola garcía

      Crònica secreta del ‘procés’

        Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco El naufragio (Península) ens explica, amb un ritme viu i precís, la nostra història propera i recent, a partir de...