Juan Eslava Galán: “A Catalunya ara faria falta un polític intel·ligent com Cambó”

L’autor publica ‘Enciclopedia Eslava’, llibre que recull més de cent episodis històrics de toda mena per facilitar les xerrades de sobretaula
Juan Eslava Galan
L'escriptor es mostra molt crític amb la història que explica Catalunya / Fotografia: Manel Haro

Juan Eslava Galán (Arjona, Jaén ,1948) és un escriptor molt productiu. Ha escrit novel·les i assajos de tota mena, encara que tots relacionats amb la història. Diu que dels seus llibres, el títol que més li ha funcionat és En busca del unicornio, novel·la que li va donar el Premi Planeta quan encara era un autor desconegut. Seus són llibres com Señorita, La mula, Una historia de la Guerra Civil que no va a gustar a nadie o Historia de España contada para escépticos. Recentment ha publicat Enciclopedia Eslava (Espasa), un volum de sis centes pàgines on recull diversos episodis i anècdotes de la història mundial, la geografia, la filosofia, la ciència i la literatura. Un ambiciós projecte que va sortir d’una llarga sobretaula entre amics.

 

Manel Haro. Barcelona / @manelhc

Després de molts llibres escrits, ara publica directament una enciclopèdia. 

Sí, la idea va sortir amb uns amics, en una llarga sobretaula en la que vam parlar de desenes de temes. Ja saps, passes d’una cosa a una altra, i a un d’ells se li va acudir dir-me que podia recollir tot allò en un llibre. I ho vaig tirar endavant. Primer vaig fer una llista de temes i em van sortir uns 530. D’aquests, n’han quedat 101.

Però publicar una enciclopèdia en el temps de la Wikipedia no és un risc?

Bé, el llibre té el to irònic, humorístic, tan propi de mi. Si et fixes en el subtítol, Todo lo que necesitas saber para ser razonablemente culto, ja és una mica una broma. Així que no pretenc només informar al lector, sinó que aquest s’ho passi bé llegint.

Llavors, és un llibre per ser raonablement culte?

La cultura és molt més que tot el que apareix al llibre. Pensa que jo, per exemple, puc ser molt culte en unes coses, però molt inculte en unes altres. Et poso un exemple: ara mateix em dius que et faci una operació de multiplicar i no sabria fer-la sense calculadora. Ara bé, per a una xerrada de sobretaula, crec que aquest llibre va molt bé.

Segur que d’aquests temes, té un que el motiva especialment.

Sí, és clar, per exemple el de la Taula de Salomó, al que vaig dedicar tot un llibre fa més de vint anys. També vaig dedicar un llibre al descobriment de Cristòfol Colom, una història que tracto en aquest volum. Però encara no havia parlat d’altres fets. Per exemple, al sud de França hi ha una petita vila que es diu Rennes-le-Château, que viuen d’un mite recent, creat fa trenta o quaranta anys. Hi ha una llibreria, uns quants restaurants i viuen del turisme que genera aquest mite.

Un altre mite que tracta és el del Sant Grial. No està una mica esgotat això?

Mai ho estarà, perquè el misteri perdura sempre!

Vostè ha escrit molt sobre la Guerra Civil. Cada cop és més difícil escriure sobre això?

No, perquè no tot està dit. Ara s’estan obrint uns arxius a la Unió Soviètica, que contenen informació sobre la Guerra Civil. I després pensa que cada generació reescriu la història. Molts dels llibres que hem escrit els autors espanyols sobre la Guerra Civil són tendenciosos, tant d’una banda com de l’altra. Això ha fet que haguem de recórrer a hispanistes estrangers, per agafar distància. Ara ja tenim una generació que no tenen avis que hagin viscut la Guerra Civil, i això fa que es mirin aquest conflicte d’una manera menys apassionada.

Se sent més còmode amb la ficció o amb la no ficció?

Jo habitualment feia una novel·la i un assaig cada any, però a mesura que em faig gran, me n’adono que el que més em ve de gust és aprendre. Per tant, prefereixo fer llibres de no ficció, perquè m’obliguen a llegir, a conèixer coses noves.

En un moment d’aquesta Enciclopèdia Eslava critica vostè l’excés de funcionaris a Espanya. Però en un altre moment, defensa el nombre de funcionaris. Expliqui’m això que sembla tan contradictori. 

S’ha de veure en aquest to irònic en el que està escrit el llibre. a Espanya hi ha molts funcionaris que fan una feina improductiva, però com que n’hi ha tants funcionaris, amb bon sous, almenys estimulen el consum i dinamitzen l’economia.

També parla vostè de les comunitats autònomes, diu que disset són massa. Això també és ironia?

Estic totalment en contra de què hi hagi disset autonomies, perquè no té cap sentit. Es van inventar disset autonomies perquè els militars no es queixessin de què Catalunya i el País Basc rebien un tracte especial. I ara hem d’arrossegar tot això.

Parlant d’autonomies… Quina solució li veu a la relació entre Catalunya i Espanya?

No hi veig una sortida fàcil. La mitjana d’independentistes dintre de l’ensenyament català és superior a la mitjana de la societat. Aquests independentistes estan sembrant el fruit de l’odi cap a Espanya. I això és complicat de solucionar, perquè s’hauria de canviar tot l’ensenyament i no veig que això és pugui arreglar.

Llavors vostè creu en la teoria de l’adoctrinament a les aules catalanes?

Totalment. Tinc dades fiables de què això passa. Ara bé, crec que en el futur Catalunya no es pot independitzar per dos motius. El primer és que La Caixa no ho permetria. El segon, que França tampoc ho permetria. I si França es posa en contra, Catalunya no podria entrar mai a la Unió Europea. Bàsicament, si Catalunya s’independitza, després vindrien altres regions del continent, i això debilitaria molt a Europa. Catalunya hauria de conformar-se amb un tracte especial, que ja el té, però es pot millorar. I això s’ha de parlar. És cert que Catalunya és la locomotora d’Espanya, però no hem d’oblidar que el carbó l’ha posat Espanya.

Jo m’he educat a les aules catalanes. No recordo que cap professor m’adoctrinés. De fet, no recordo cap professor independentista. 

Potser el teu cas és diferent, però hauràs vist les fotos de nens pintant l’estelada a les escoles bressol. També un amic meu va anar a una festa escolar i va sortir sorprès, em deia que així com durant el franquisme es feia un rentat de cervell als nens, ara es fa un altre tipus de rentat.

Jo no he vist aquestes fotos, però sí he vist vídeos de nens fent una jura de bandera espanyola a una escola de Ceuta. 

I això també està molt malament.

Llavors hi ha adoctrinament a les escoles espanyoles?

Jo no en tinc notícia, però si existeix, em sembla una aberració. Et diré que jo he llegit llibres d’història que s’utilitzen a Catalunya, i estan plens de mentides. Catalunya no ha estat mai una entitat independent. S’han inventat una història que no existeix, totalment falsa.

Com?

Per exemple, la llengua catalana com a tal no es deia català fins el 1905. Abans se’n deia llemosí, que era un dialecte del provençal. L’únic idioma, amb literatura, gramàtica i literatura, que hi havia des del segle XVI és el valencià.

Vol dir que el valencià i el català són llengües diferents?

Sí, però a cop de posar diners s’ha aconseguit que una part de València, com la universitat, digui que parla català. És evident que són llengües de la mateixa família, perquè vénen del llatí, però són idiomes diferents. El projecte del català és molt recent.

Per què no escriu un llibre on defensi les seves tesis?

No, jo sóc una persona pacífica i no vull… No, no…

Parlant de revisar la història, hem de revisar la Transició?

I tant que sí, moltes coses s’han de revisar i canviar. Per exemple la llei electoral, perquè és totalment injusta. No pot ser que el vot d’un senyor de Sòria valgui més que el d’un senyor de Madrid.

En un moment del llibre, diu que cada poble té els governants que es mereix. Espanya té els governants que es mereix?

Lamentablement sí. Els governants actuals no estan a l’alçada dels governants de la Transició. A Catalunya ara faria falta un polític intel·ligent com Cambó.

A Espanya el franquisme segueix viu?

No. És evident que hi ha franquistes que troben a faltar tot allò. Fan molt de soroll, però són quatre gats.

I què li sembla l’ús que es fa de paraules com feixisme o nazisme per definir el que passa a Espanya?

Qui parla de feixisme no té ni idea del que és el feixisme. Feixisme hi havia a la dreta i a l’esquerra, perquè era un moviment que llavors estava de moda. Fins i tot hi havia independentistes feixistes. Però el feixisme va perdre la guerra.

Vostè escriu molt. Una vegada em va dir que tenia molt de temps per fer-ho, perquè no li agrada el futbol. 

Sí, exacte! És molt senzill. Jo treballo pràcticament tots els dies de l’any, tret quan viatjo. Ho faig entre setmana i els caps de setmana. A casa pràcticament només llegeixo i escric. Si escrius tres pàgines al dia, ja tens un parell de llibres, o tres, a l’any. Caldria preguntar a aquells que triguen cinc anys a fer-ne un, en què han invertit el temps. Escriure és una feina, no pots esperar les muses.

Quin és el llibre que més alegries li ha donat?

En busca del unicornio, sense cap dubte. Sóc l’autor més beneficiat pel Premi Planeta.

 

enciclopedia eslava

Categories
EscriptorsHistòriaLLIBRESPERSONATGES
Sense comentaris

Deixa una resposta

ALTRES ARTICLES

  • Corazón que ríe corazón que llora Maryse Condé

    Un present en discòrdia a la recerca dels propis orígens

      Sheila Franch. Barcelona / @franch_sheila Maryse Condé (Pointe-à-Pitre, 1937) ens introdueix així en el seu relat autobiogràfic impregnat d’empremtes que l’han marcat profundament: “M’agrada pensar que el meu primer...
  • Moonglow Michael Chabon

    Memòria i ficció

      Marta Planes. Lleida / @martaplanes Eclipsat per noms més mediàtics com Jonathan Franzen o David Foster Wallace, Michael Chabon és un dels narradors nord-americans amb una imaginació més...
  • el monjo del mont koya izumi kyoka

    El bosc fantàstic de Kyōka

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Segurament aquesta no és la primera vegada que dedico unes paraules en aquesta pàgina a parlar de la magnífica feina que està fent...
  • john updike la granja

    Una mare castradora

      Manel Haro. Barcelona / @manelhc Feia temps que tenia pendent llegir alguna novel·la de John Updike, tècnicament un dels grans autors estatunidencs del segle XX, que juntament amb...