‘El fantasma de Canterville’ es cola al Teatre Condal

Joan Pera protagonitza l'obra de Wilde, en versió de Joan Yago i dirigida per Josep Maria Mestres, que busca la complicitat del públic
elfantasmadecantervilleescena2

 

Júlia Costa. Barcelona / @liujatasco

El Teatre Condal acull ja l’arribada d’aquest esperat fantasma, materialitzat en l’actor Joan Pera, al qual li agraïm la diversificació de personatges que està entomant en aquests darrers temps. Pera és un actor molt estimat pel públic, d’aquells que la gent va a veure per ells mateixos, facin el que facin. Porta més de cinquanta anys en els escenaris, en actiu, i això compta. La televisió i el cinema no l’han estimat tant a fons com el teatre, una llàstima. És un gran actor, amb més registres del que sembla i amb un munt de recursos que tan sols poden fornir l’experiència i el treball seriós.

Més enllà del seu personatge, clau central de la història, en aquest conte intel·ligent i divertit un equip excel·lent l’acompanya. Actors i actrius estan molt bé en els seus papers, Pep Sais fa doblet i tot. Cal remarcar, ja que avui sembla una excepció, la perfecta dicció i vocalització de tots ells. L’obra, que prové del conegut conte de Wilde, trasllada l’acció als anys cinquanta, uns anys que darrerament es mostren molt agraïts en els escenaris. Aquestes reconversions no sempre resulten reeixides, però en aquest cas s’ha encertat en el to, en el llenguatge triat, en l’elegància d’un text que no  traeix l’autor original.

Les bromes sobre americans i anglesos poden semblar una mica recurrents, però no davallen mai a la grolleria ni al  to xaró de tants textos teatrals actuals. Es mouen en un humor anglès molt d’agrair tot i que l’adaptador, autor, de fet, Joan Yago, ha suavitzat alguns temes, com ara el passat d’aquesta ànima en pena tan singular i ha limitat la fillada americana a la noia, Virgínia. L’obra parteix d’un fet inversemblant, és clar, però aquests fantasmes antics van tenir molt èxit durant anys, en la narrativa i en el cinema i fins i tot protagonitzaven amors impossibles per raons òbvies: El fantasma i la senyora Muir, El fantasma va a l’Oest… 

L’obra fa picades d’ullet al present, sense excessos i amb una saludable distància crítica. Si no sabéssim que és impossible, a no ser que el fantasma de Wilde corri pel món, podríem creure, fins i tot, que és el mateix escriptor qui n’ha fet l’adaptació actualitzada. Aquest Fantasma de Canterville cerca, sobretot, la diversió i la complicitat del públic, fent-li passar una bona estona i potser per aquesta manca de pretensions transcendents resulta tan entranyable i agradable de veure. És aquesta una obra per a tota mena de gent, diversa en interessos i edat. El Condal és, a més a més, un teatre agradable, amb seients còmodes, cosa no gaire habitual avui, que ha aconseguit mantenir-se en actiu gràcies a una programació comercial, variada i de qualitat.

 

________

El fantasma de CantervilleTeatre Condal (Av. Paral·lel, 91) / Versió de Joan Yago a partir d’un original d’Oscar Wilde / Direcció de Josep Maria Mestres / Fins el 29 d’abril de 2018 / 90 minuts / www.teatrecondal.cat

Categories
ESCENA
Un comentari
  • Angela
    15 abril 2018 at 18:20
    Deixa una resposta

    Totalment d’acord. Hem passat una vetllada fantàstica amb família. Amb una i bra excel·lent i uns actors fformidables.

  • Deixa una resposta


    ALTRES ARTICLES